Embedded Files
L’ús de la llengua com el motor de l’aprenentatge de llengües
L’ús de la llengua com el motor de l’aprenentatge de llengües
Per aprendre una llengua “bé” cal una reflexió conscient sobre la manera com es construeixen els missatges, i, per tant, els significats, en una diversitat gran de situacions comunicatives. Aquesta habilitat inclou el coneixement cultural que capacita el parlant, l’escrivent o el lector per reconèixer i usar el llenguatge d’una manera apropiada a cada situació social. Aquests mecanismes d’adequació es tradueixen sempre en una reflexió metalingüística.
Llengua primera
Llengua primera
L’aprenentatge reflexiu s’inicia un cop els aprenents ja s’han apropiat dels usos lingüístics de la seva llengua en els contextos socials on es mouen. Sense un aprenentatge conscient no és possible una comunicació de qualitat.
Llengües segones i estrangeres
Llengües segones i estrangeres
Les dues dimensions conflueixen: per una banda té lloc un aprenentatge per “imitació”, i per l’altra cal entendre com funciona la nova llengua: pragmàticament, semànticament i gramaticalment.
Per esdevenir competents, tan important és utilitzar les llengües en contextos significatius com fer una reflexió conscient sobre els diferents registres i convencions que regeixen el seu ús. Aquí se situa el concepte de funcionalitat, d’una banda, i el de consciència lingüística relacionada amb aquesta funcionalitat, d’altra.
Què és la consciència lingüística?
Què és la consciència lingüística?
El fet d’adonar-se i prendre consciència de la interrelació de les tres dimensions de les diferents unitats lingüístiques: significat - forma - pragmàtica. Això implica aprendre a analitzar cadascuna d’aquestes unitats des de les tres preguntes que es relacionen amb les diferents dimensions: Què expressa exactament? Com està construït? I quan i com s’usa? Aquestes preguntes han de formar part integral de tot aprenentatge de llengües si es pretén ser competent, comunicativament i lingüísticament parlant.
La consciència lingüística ajuda a promoure l’autonomia de l’aprenent de llengües: hi ha una interrelació entre consciència, autonomia i autenticitat. Per aprendre a comunicar de manera adequada cal aprendre a decidir entre diferents opcions lingüístiques en el moment de voler expressar alguna cosa de manera adequada, personal i genuïna.
L’habilitat de fer un ús estratègic d’aquests recursos interns està relacionada amb la competència plurilingüe.
Competència plurilingüe
Competència plurilingüe
Es desenvolupa quan en aprendre una nova llengua, es recorre a tot el que s’ha après o adquirit anteriorment en diferents llengües i que no és el resultat de l’addició de coneixements, sinó de la seva combinació, integració i interconnexió, ja que les llengües no es mantenen en compartiments mentals separats: els coneixements i experiències ligüístics es relacionen i interactuen en una competència subjacent comuna.
Dins la competència plurilingüe hi trobem la competència intercultural, la capacitat d’interactuar de manera eficaç entre diferents llengües i cultures.
Tipologies textuals i gèneres
Tipologies textuals i gèneres
En l’acte de comunicació cal sempre optar entre les diferents possibilitats formals de la llengua, segons les necessitats, el context i els usos, amb un treball basat en tipologies i gèneres textuals que capacita l’alumne per tenir presents tant la dimensió pragmàtica com la lingüística del gènere i del tipus de text en qüestió.
El tipus de gramàtica explícita que cal treballar a les aules és una gramàtica integradora, la gramàtica del text. Les diferents unitats de la llengua es fan presents sempre en els textos: la gramàtica del text és el punt de partida del treball a l’aula des de la triple perspectiva del sentit (què), la forma (com) i el seu ús (quan, com i per què).
Cada tipologia (narrativa, descriptiva, explicativa, argumentativa, dialògica, instructiva) té els seus gèneres propis, amb les seves regles i uns objectius comunicatius determinats. Quan aprenem una llengua aprenem també a reconèixer i a utilitzar els seus gèneres textuals, perquè ens ajuden a adequar-nos a la situació comunicativa i a utilitzar la llengua de manera més eficaç.
Comunicació de qualitat
Comunicació de qualitat
L’aprenentatge de la llengua no té lloc només “fent servir la llengua”, sinó que s’ha de fer servir de manera adequada i correcta, que garanteixi la comunicació de qualitat, caracteritzada per:
• Té prou domini de la llengua per desplegar-la en tots el registres.
• S’adequa a la situació comunicativa verbalment i no verbalment.
• S’expressa de manera adequada i coherent en relació al context.
• Domina el lèxic i les expressions pròpies de les àrees de coneixement.
• És competent en tots els processos: escriure, llegir, parlar, escoltar i comprendre.
• Té un discurs natural i genuí.
Com s’aconsegueix aquesta comunicació de qualitat?
Cal treballar la llengua en totes les matèries lingüístiques des d’un enfocament orientat a l’acció reflexiva, que va més enllà del treball per projectes, així com de manera integrada
Cal treballar la llengua des de totes les matèries, tot compartint aquests principis de qualitat amb els equips docents (matèries lingüístiques i no lingüístiques) que garanteixi un treball d’aula i una avaluació orientada a garantir la qualitat dels quatre nivells lingüístics.
Page updated
Report abuse