La seqüència didàctica (SD) organitza les activitats d’aprenentatge de llengua al voltant de petits projectes de comunicació per assolir una tasca de comunicació específica (tot produint textos orals i/o escrits de qualitat), inserida dins d’un context determinat i amb uns objectius comunicatius concrets.
Integra activitats de comprensió i producció (habilitats necessàries per a la comunicació) i activitats de reflexió metalingüística. Aquestes activitats estan dirigides a promoure la consciència lingüística sobre elements de la llengua que són necessaris per respondre de manera adequada i correcta a la situació comunicativa que planteja la seqüència didàctica.
S’articula al voltant d’un gènere textual concret com a eix central de la feina a l’aula i se serveix d’una estructura de bastida: activitats concatenades que parteixen del text com a font i model per a la producció personal de nous textos amb un treball específic sobre els recursos lingüístics.
La tasca presenta un objectiu funcional perfectament comprensible per a l’alumnat, que hi apel·la com a usuari de la llengua. Aquest enfocament globalitzador que té com a nucli el gènere textual com a activitat comunicativa permet a l’alumnat vincular-ho amb els seus propis esquemes de pensament, amb les seves experiències lingüístiques, amb els seus coneixements previs de la llengua, i així es pot representar des d’un començament el que s’espera d’ell.
La reflexió sobre la llengua es fa emmarcada en la tasca d’anàlisi i producció del text amb les explicacions gramaticals pertinents, que poden anar acompanyades d’exercicis més mecànics que es poden dur a terme a partir del material didàctic complementari.
En l’elaboració d’un text es proporcionen a l’alumnat dues grans ajudes: d’una banda, el treball cooperatiu entre iguals; de l’altra, rúbriques o pautes d’avaluació com a instrument d’orientació i guia per a l’assoliment de la tasca comunicativa.
Activitat d'anàlisi: exemple d'SD
Bases d’orientació per a la planificació de SD