Programació globalitzadora

L’aprenentatge de llengües demana una continuïtat que es garanteix si s’estableix una programació globalitzadora en la manera de treballar els diferents tipus de text i gèneres textuals.  En essència, vol dir que no es pot “saltar” d’un tipus de text a un altre, sinó que s’han de treballar un conjunt de gèneres textuals dins d’un marc més ampli com és el que ofereix la tipologia textual, per exemple mitjançant les famílies de seqüències, en què s’encadenen  diverses seqüències didàctiques, totes sota un paraigua comú que és el que ofereix la tipologia textual.

A cada seqüència s’hi han de recollir els sabers construïts des de la primera, i a partir d’aquest coneixement lingüístic previ s’introduiran noves formes gramaticals i nou lèxic. L’aspecte més rellevant d’aquest plantejament de la programació és que permet establir un nexe entre allò conegut i allò nou o “recollir del passat per construir el futur”. Les formes gramaticals noves prenen sentit en la mesura que estan relacionades amb el mateix concepte.