El context de la SD facilita una reflexió que va més enllà de l’explicació de regles gramaticals: el seu objectiu és confrontar l’aprenent amb una anàlisi metalingüística més sofisticada, que es basa en el contrast entre llengües, anomenat conceptualització (trans)lingüística o acarament de llengües.
Aquesta anàlisi esdevé una estratègia mitjançant la qual l’aprenent se situa comunicativament i cognitivament en la pràctica discursiva en què està participant, en comprendre i apropiar-se dels conceptes clau subjacents.
Conceptes relacionats amb l’estructura dels diferents gèneres textuals que l’alumnat hagi de produir en totes les matèries. Poden ser conceptes relacionats amb l’estructura de les habilitats cognitivolingüístiques: definir, descriure, justificar, explicar, argumentar; i també conceptes específics dels diferents gèneres textuals, com ara: introducció, plantejament d’hipòtesis, tesi, desenvolupament d’idees, arguments i justificacions, conclusions, etc.
Conceptes relacionats amb els mecanismes per garantir la coherència i cohesió del gènere textual corresponent: connectors, marcadors discursius i signes de puntuació.
Conceptes relacionats amb el lèxic pragmàtic (que no temàtic): modalització, cortesia, distància, etc.
Conceptes relacionats amb el nivell sintàctic i morfològic: aspecte verbal, determinació, etc.