7.1.Malalties infeccioses

Les malalties infeccioses són les produïdes per bacteris, fongs i paràsits o per algunes proteïnes.

Poden ser :

Transmissibles: quan es transmeten entre individus directament, per exemple, la grip

No transmissibles: quan necessiten un hoste intermig, per exemple, el paludisme, que es transmet a partir de la picada d’un mosquit.

Si una malaltia infecciosa afecta a un gran nombre de persones s’anomena EPIDÈMIA. Si afecta de manera universal s’anomena PANDÈMIA.

TIPUS DE MALALTIES INFECCIOSES

• BACTERIANES: produïdes per bacteris que es desenvolupen molt rapidament i danyen els teixits. Exemple: tuberulosi, botulisme
• VIRALS: causades per virus que infesten les cèl.lule on es reprodueixen.Ex: grip, xarampió, sida, papiloma
• FÚNGIQUES: provocades per fongs. Exemple: peu d’atleta, candidiasi (malalita de transmissió sexual)
• PARASITÀRIES: provocades per parasits que viuen en hostes que transmeten el paràsit. Per exemple el paludisme o amebiasi

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ

El mecanisme de transmissió és la manera com els microorganismes arriben als individus.

• Via aèria: suspesos en l’aire en forma de petites gotes, al tossir o esternudar. Exemple: grip, pneumònia, tos ferina, diftèria, refredats
• Via directa o inoculació: per contacte directe de la pell, mucoses o ferides. Exemple: sida, sífilis.
• Via portadors o vestors. Elements que actuen dispersant el microorganisme, ja sigui de manera activa o passiva. Per exemple els aliments o l’aigua poden provocar gastroenteritis i salmonel.losi. I per contacte passiu gangrena o tètanus i hepatitis B i C. L’agent patògen arriba a tot l’organisme mitjançant la sang.

NOVES INFECCIONS O RESISTÈNCIES

El tractament de les malalties infeccioses és amb antibiòtics, però l’ús excessiu i desproporcionat d’aquests ha fet que molts microorganismes hagin mutat per adaptar-se i ja no resultin afectats per aquests antibiòtics.

Els principals bacteris resistents són:

• Escherichia Coli
• Klebsiella pneumoniae
• Staphylococcus aureus
• Mycobacterium tuberculosis

EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA I ETAPES

1. Infeccions fulminants: manifestació clínica aguda i molt ràpida sense possibilitat de resposta de l’organisme. Ex: ebola

1. Infeccions agudes: passen per diferents etapes:
• 2.1. incubació: temps que transcorre des que ha entrat el patògen fins que apareixen els primers símptomes.
• 2.2. fase aguda: etapa on els símptomes són més importants i els seus efectes són molt aparents: febre, tos, dolor,etc
• 2.3. Fase de resolució: període fins que desapareixen els símptomes
• 2.4. Fase de convalescència: es supera la malaltia

3. Infeccions cròniques: són les que persisteixen durant molt de temps, com ara l’hepatits B o C

DEFENSA DAVANT LES INFECCIONS

El nostre organisme té un sistema de defensa davant de les infeccions que és el SISTEMA INMUNOLÒGIC. Aquest actua amb dos mecansimes diferents:

• Sistema inespecífic: actua en general, contra tot tipus d’infecció. Està format per la pell, leucòcits, fagòcits i la resposta inflamatòria.
• Sistema específic: permet diferenciar els elements estranys i lluitar contra ells. Aquí tindriem els ANTICOSSOS.

VACUNES I INMUNITAT

La inmunització es produeix per què tenim uns limfòcits de memòria: es a dir, quan han estat en contacte amb un patògen el ”recorden” sempre. Aquesta és la base de la VACUNACIÓ. Consisteix en introduir organismes vius o morts o inactivats , davant dels quals els nostre linfòcits creen anticossos. a vegades s’utilitzen anticossos generats directament d’un altre organisme.

ACTIVITATS

1. LA PENICIL.LINA, UNA SERENDIPITAT MIRACULOSA

Les serendipitats són descobriments valuosos als quals s’arriba d’una manera fortuïta,com ara la penicil.lina. Sembla, que durant unes vacances, Fleming va deixar abandonades unes plaques de Petri on havia cultivat estafilococos (bacteris esferics) que ja no li eren útils.Quan va tornar, va comprovar que les plaques s’havien contaminat amb un fong i que al voltant de les zones de creixement del fong no hi havia bacteris. Intrigat, en comptes de llençar les plaques a les escombreries, va començar a estudiar aquell fenòmen. Així va descobrir que el fong produïa un tipus de caldo al qual va anomenar penicil.lina.

A)quina penses que va ser la hipòtesi que Fleming va formular per explicar aquest fenòmen?

B)Quin devien ser els passos següents per comprovar, de manera inqüestionable, que aquest era un descobriment que tenia aplicacions en medicina?

2. MECANISMES D’ACCIÓ DELS ANTIBIÒTICS

Segons la seva naturalesa química i l’efecte que tenen sobre les infeccions bacterianes, hi ha diferents tipus d’antibiòtics. S’anomenen bacteriostàtics els que inhibeixen el desenvolupament i la proliferació bacteriana però no els destrueixen. per cerradicar la infecció és necessària la particpació del sistema inmunològic del pacient. Són d’aquest tipus les sulfamides, les tetraciclines i el cloramfenicol. Els antibiòtics bactericides provoquen la lisi i la mort dels microorganismes. En aquest grup hi ha la penicil.lina i les cefalosporines.

a)quin d’aquests dos antibiòtics és el que actua impedint la divisió cel.lular? Relaciona aquest fet amb una línea del gràfic

b) Quin tipus d’antibiòtic dels esmentats actua destruint la paret cel.lular? Senyala en el gràfic a quina línea correspon

3. EXTREU CONCLUSIONS

El compromís d’erradicar la poliomelitis

Una de les malalties que la OMS encara intenta erradicar a tot el món és la poliomielitis. Es tracta d’una malaltia molt contagiosa causada per un virus que envaeix el sistema nerviós i pot causar paràlisis en qüestió d’hores. El virus es transmet de persona a persona, per via fecal/oral, i avegdaes per l’aigua o aliments contaminats i es multiplica en l’intestí.

La poliomielitis afeca sobretot els menors de 5 anys i en un de cada dos-cents casos es produeix una paràlisi irreversible, generalment de les cames. Actualment es produeixen uns centenars de casos anuals, en comunitats i entorns desafavorits.

a) L’administració de la vacuna contra la poliomileiltis es fa per via oral i conté virus atenuats. Comenta en què consisteix aquest sistema de vacunació

b) els nadons estan inmunitzats en el cas que la seva mare també ho estigui. explica com és cpossible aquest fert i per què és necessari, fins i tot en aquestes circumstàncies, vacunar-los

c) Quina és la responsabilitat individual de cada un de nosaltres per erradicar malalties com aquesta i no perjudicar la resta de persones? coneixes algun cas en el qual no es compleixi aquesta responsabilitat?

d) DEBAT: els pares poden decidir si vacunen o no als seus fills? quins elements hem de considerar a favor de la vacunació i quins en contra. Podem obligar-los? I què passa en els països amb deficiència econòmica? si no poden comprar vacunes? quina responsabiltat tenim tots en el control de les malalties infeccioses (actualment que molta gent viatja i hi ha molts moviments de persones).