5.L'ORIGEN DE LA VIDA

1.1 Què és la vida?

Definir el que s’entén per vida no és fàcil, ni tan sols en termes científics. Molts són els científics que han intentat donar una definició del què és la vida.

Si som rigorosos/es ens adonarem que la típica definició d’ésser que neix, mor i es reprodueix es queda curta, i no ens podria ajudar a distingir el que és viu del que no ho és.

Què és la vida?… segons els científics. Un article del NaturalsOM recull algunes de les reflexions al voltant del concepte vida que fan alguns científics/ques.

La Biologia és la rama de la ciència que s’ocupa del seu estudi. Actualment la ciència defineix la vida com un sistema químic autopoiètic capaç d’experimentar evolució darwiniana, és a dir, amb material genètic que es replica i muta.

Amb aquesta expressió queden resumides totes les propietats que caracteritzen els éssers vius:

– La unitat més petita de vida és la cèl·lula. Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules. Des del punt de vista estructural, la cèl·lula és una estructura de matèria viva constituïda por una membrana, un citoplasma i material genètic, que conté la informació sobre la seva estructura i funcionament. Des del punt de vista funcional, la cèl·lula és la unitat més senzilla de matèria viva autònoma, ja que és capaç de realitzar les tres funcions vitals: es nodreix, es reprodueix i es relaciona.

– Els éssers vius constitueixen un sistema que intercanvia matèria i energia amb el medi. Aquest conjunt de canvis químics i de transformacions d’energia constitueixen el metabolisme.

– Homeostasi: Els éssers vius mantenen relativament constant el seu medi intern.

-Els éssers vius són sistemes autopoiètics: són capaços d’autorenovar-se, d’automantenir-se. L’autopoiesi es detecta pels processos químics i pel flux d’energia que anomenem metabolisme.

– Els àcids nucleics són les molècules que contenen la informació necessària per la vida. Tenen la capacitat de replicar-se i fer còpies d’elles mateixes, que hereten les cèl·lules filles, el que permet la perpetuació dels éssers vius.

– La duplicació comporta, no obstant, errors en les còpies. Aquests canvis en la informació genètica o mutacions són la base de la selecció natural que permet l’evolució de les espècies.

1.2. Teories sobre l’origen de la vida

El problema de l’origen de la vida s’ha plantejat des de diverses perspectives, que, òbviament, en els seus inicis, van ser especialment de tipus mític i religiós, però que, ja des de l’aparició de la filosofia, van intentar evitar recórrer al mite, la qual cosa va preparar el terreny per a explicacions d’ordre científic.

Creacionisme i generació espontània

En la tradició més estesa a occident -la concepció dominant durant segles, lligada a les creences religioses de matriu judeocristiana-, es concebia l’origen de la vida com un acte de creació divina, creació que podia entendre’s com feta d’una vegada per sempre, o com una creació més o menys contínua, la qual cosa explicava la generació espontània. És el que es coneix amb el nom de creacionisme.

Una web que defensa el Creacionisme. Encara que sembli increïble (també indignant) encara hi ha qui posa en dubte l’evolució, i la critica l’evolucionisme per la seva postura contrària a dogmes i fe cristiana. El més preocupant és que en algunes regions (com ara els EUA) el creacionisme està a l’ordre del dia, disfressat de teoria científica i empíricament demostrada i intenten convèncer que l’evolució és una hipòtesi no demostrada!

Francesco Redi, metge i naturalista del segle XVII,ha passat a la història com un dels primers científics que va refutar experimentalment la teoria de la generació espontània. Redi realitzà diversos experiments en relació a l’aparició espontània de vida a partir de material inert.

En 1860 Louis Pasteur va demostrar que la generació espontània no existia, que tot ésser ve d’un altre existent.