4. Estructura de l'Univers (galàxies, nebuloses, estels i forats negres)

Aquest apartat del temari el treballareu de forma individual en els vostres apunts i ho entregareu el divendres 15 de Novembre en el vostre dossier del tema de l'Univers.

1r) Haureu de realitzar un esquema a partir de la presentació que us he penjat en aquest apartat sobre l'estructura de l'Univers en els vostres apunts.

2n) Aquest apartat del temari el farem a partir de la lectura i treball de tres articles del llibre “100 qüestions d’astronomia” de Jordi Aloy. Caldria que cadascú en fes lectura i prengés nota als apunts dels elements més importants.

Article 1: Què són les estrelles ?

En aquest article hauries de descobrir el concepte de plasma, què significa que una estrella és estable i si el nostre Sol ho és.

Article 2: Les estrelles neixen, viuen i moren ?

En aquest hauries de trobar quins factors desencadenen la formació d’una estrella, de què depèn la longevitat d’una estrella, quan mor, si totes moren de la mateixa manera, i finalment per què és tant important que les més massives morin de la manera que ho fan.

Article 3: Com podem determinar la distància a les estrelles ?

Cal que entenguis bé el concepte de paral·laxi. Fes la prova de tancar i obrir els ulls que se’t proposa a l’article i ho entendràs perfectament.

(material elaborat perEscorialVic)

L’evolució d’una estrella

Malgrat que per a nosaltres siguin punts minusculs, la massa de les estrelles no sempre és igual i determina de forma decisiva la seva evolució. Les estrelles neixen, evolucionen i moren; i, segons quina sigui la mida, algunes ho fan d’una manera espectacular.

Una estrella de massa més petita que el nostre Sol s’anomena una nana blanca. Es tracta d’una estrella molt petita i densa que ha esgotat el combustible i no pot continuar generant energia. Té una mida similar a la Terra i s’anirà refredant i contraient lentament fins a apagar-se totalment.

Si la massa de l’estrella és similar al nostre Sol, la temperatura és prou gran com per generar noves reaccions i llavors, quan l’hidrogen s’exhaureix, l’estrella s’infla fins arribar a convertir-se en una gegant vermella que, després, es contrau i acaba els seus dies com una nana blanca. Això li passarà al nostre Sol d’aquí a uns 5000 milions d’anys, que són més o menys, els mateixos que té aproximadament ara.

Quan una estrella és molt gran, 19 vegades o més gran que el nostre Sol, es col.lapsa i es produeix una gran explosió, com la de 9000 bombes de neutrons. Les temperatures són altíssimes (d’uns 600 milions de kelvin) i també es forma una gegant vermella. Després, la gegant vermella explota en una supernova, i s’escampen per l’espai elements pesants que romanien atrapats com el ferro, urani, plom, etc. Gran part de la massa desapareix, però la que queda es contrau i forma una estrella de neutrons que és molt densa.

Finalment si la massa estel.lar és molt gran, unes 30 vegades més gran que el nostre Sol, segueix una evolució similar però amb un final diferent. Després de la supernova, el cos estel.lar es contrau fins que tota la massa es concentra en un objecte extraordinariamnt dens i petit d’ on no s’escapa cap tipus de radiació, ni tan sols la llum: ens trobem davant un forta negre.