1. Representació de l'Univers: teories interpretatives

Des del punt de vista dels antics, semblava clar que la Terra era enmig d’un escenari on el Sol i la Lluna presidien una lenta dansa d’estrelles i planetes tan bella com incomprensible. En aquesta interpretació, el paper de les estrelles era molt modest: se suposava que formaven part d’unes constel·lacions que per alguns, dibuixaven figures familiars, com lleons, caçadors o crancs i influïen en les collites, en les guerres o en la salut de les persones.

Els nostres avantpassats veien gairebé el mateix cel que nosaltres i sens dubte tractaven d’esbrinar el perquè dels moviments de les estrelles, els planetes i de la lluna. Unes vegades les creences, d’altres el sentit comú, va anar creant faules que es transmetien de generació en generació. Aixa va néixer l’astrologia.

Durant molt de temps, l’astrologia, tot i que basada en fets erronis, va ser una de les principals branques del saber. Aquests avantpassats creien que el cel es movia al voltant de la terra, la qual semblava el centre de l’Univers i atès que aquests moviments s’efectuaven de manera regular, la posició i els moviments dels astres s’usaven com a rellotges i calendaris astronòmics, i donaven referències de localització que encara avui utilitzen els navegants, alhora que ajudaven a construir les bases de la física i de les matemàtiques. Així van néixer els signes del zodíac

L’astronomia moderna mostra que les constel·lacions només són figures que les estrelles semblen projectar sobre un fons negre. En realitat, les estrelles d’una mateixa constel·lació no tenen cap relació entre elles, es troben molt separades entre elles i per descomptat, tan allunyades de la Terra que res no pot arribar, excepte la llum.

Van ser els grecs i els àrabs qui van donar nom a la majoria de les quaranta-vuit constel·lacions que veiem al cel de la mediterrània.. aviat es va veure que anomenar totes les estrelles és impossible: el telescopi revela que n’hi ha bilions.

Avui dia, l’Univers s’estudia amb grans telescopis i amb instruments instal·lats a les naus espacials. Només molt recentment els astrònoms han descobert que la realitat és molt més sorprenent del que pensaven els nostres avantpassats. La i dea de la immensitat de l’Univers ha estat, sens dubte, una de les aportacions més importants de la ciència moderna.

TEORIES INTERPRETATIVES DE L'UNIVERS

APLICA 4:

En grups ens repartirem les teories més importants que han explicat l'Univers, des de l'antiguitat fins els nostres dies. A partir dels científics més importants i de la formulació de les seves teories construirem un fris cronològic entre tots.

Consulteu la següent presentació per veure què heu de fer:

APLICA 5:

De forma individual consulta totes les presentacions que teniu penjades al Classroom sobre les diferents teories interpretatives de l'Univers i dibuixa (en paper o aplicació d'Ipad) un eix cronològic dels científics més rellevants de cada època on es vegi clar si varen defensar la teoria geocèntrica o heliocèntrica. Un cop fet això, ho heu de penjar al Classroom.