Carmelina Sánchez Cutillas

Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927-València, 2009) va ser historiadora, poeta i novel·lista. Si en la seua producció poètica destaca Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d'amic i amada (1980), en la seua producció en prosa destaca l’obra més important de tota la seua carrera literària, Matèria de Bretanya (1976), amb la qual va guanyar el premi Octubre-Andròmina de Narrativa l’any 1975. Un any abans de la seua mort, la Fundació Huguet la va distingir com a “Valenciana de l'any 2008” i va ser nomenada sòcia d’honor de l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Son molts els reconeixements que va obtindre en el seu moment la novel·la en la qual ens centrem, Matèria de Bretanya. Anna Esteve Guillén, doctora en Filologia Catalana i escriptora, apunta que aquesta “és una de les obres més llegides pels valencians i una peça clau en el redreçament cultural i literari que en aquells anys setanta s’iniciava al País Valencià, podríem dir que miraculosament: pràcticament del no-res, sense gaire tradició, sense un públic lector i sense un mercat editorial, que començava a cimentar-ne les bases, capaç de fer visibles les poques mostres literàries existents.” (3)

Descrita como un best-seller per l’escriptor Josep Iborra, es va arribar a incloure dins dels objectius curriculars de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 1983.(4)

Malgrat l’oblit posterior de la dita obra, cal destacar que l’any 2011 la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu va acceptar la donació de la família Sánchez-Cutillas. Gràcies a això, hui aquesta institució conserva en el seu inventari l’Arxiu Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, que conté 21 caixes d’arxiu que recullen documentació pertanyent a la seua faena com a historiadora, fitxes, ponències per a congressos, les primeres versions dels llibres de poemes de l’autora i correspondència personal amb altres escriptors i estudiosos de la literatura catalana. Et convidem a conéixer quina documentació es troba en cadascuna de les caixes mitjançant aquest enllaç.

Matèria de Bretanya és una novel·la i molt més. S’ha descrit com un “llibre de memòries” o un “llibre de records” que ofereix a les seues lectores i als seus lectors la possibilitat de viatjar a través del seu propi passat mitjançant un relat que pertany a la memòria col·lectiva. Amb cert caràcter autobiogràfic barrejat amb ficció, “l’escriptora valenciana, en aquest relat de vida, revisa aquells episodis del passat en què observa trets de la seua personalitat, que van conformant-ne una identitat”.(5)

L’escriptora Maria Lacueva i Lorenz resumeix així el contingut de la novel·la: “una nena de família bona viu, durant els anys immediatament anteriors a la instauració de la II República, als afores d’Altea, localitat de la Marina Baixa d’on és originària la seua família; es cria en un ambient farcit de personatges dispars, que la influenciaran de maneres ben diverses: la mare és monàrquica, catòlica i sempre li parla en castellà, mentre que el pare és republicà i ateu, i l’avi, punt de referència central i amb qui la nena se sent totalment identificada, és un terratinent intel·lectual, sensible als problemes socials i defensor de la causa valencianista. Amb els seus germans i amb els fills de les famílies pescadores, llauradores i artesanes del poble, la nena passarà per tota una sèrie de peripècies a partir les quals anirà formant-se les seues pròpies opinions sobre les situacions que viuen les persones que l’envolten i sobre ella mateixa”.(6)

És precisament en aquestes peripècies on van apareixent els diversos temes i aproximacions a la cultura i el context del moment. De manera transversal s’hi va descrivint la pertinença al territori i cada personatge s’emmarca en un paisatge natural i urbà concret. El relat, organitzat en capítols breus, va filant les temàtiques a través de l’experiència viscuda, narrada en primera persona. Cada paràgraf condensa lectures polièdriques que aconsegueixen oferir una visió completa de la cultura popular de la seua infantesa, extrapolable a qualsevol altre punt de la conca mediterrània.

Llegir Matèria de Bretanya des del present permet percebre la forta transformació que s’ha produït en la cultura i el context sociopolític des d’aquell moment fins a l’actualitat. Destaca en aquest sentit un canvi en la moral (la religió i l’església, els valors inculcats en la família i els mètodes d’educació), nous paradigmes quant a la diglòssia que des de fa segles caracteritza la situació sociolingüística valenciana, com també una identificació d’una sèrie de costums que hui estan en vies de desaparéixer. Molts d’aquests costums es concentren i s’ubiquen en espais com ara mercats, esglésies i fins i tot l’interior de les cases.

“Cadascuna d'aquestes esglésies organitzava els seus propis soterrars encara que sols teníem un fossar al poble, i els casaments, i les processons a les seues particulars imatges. I el cisma aplegava fins la colla de cantores i fins l’escamot de beates: que si nosaltres cantem millor… Que el nostre predicador ho fa amb més devoció… Que quan tocaven a mort pel tio Miquel de les Mallades han fet el toc a deshora…”(7)

“Però una de les fadrines, alta i agra, anà un dia a ma mare i li va dir que estàvem damunt l’alga fent no sé quines malifetes. I era mentida. Ma mare s’ho va creure i m’apallissà malgrat que jo jurava que allò era mentida, i encara avui ho juraria. Per això doncs, com que als pocs dies havia de fer la comunió, em dugueren a l'església per tal que confessàs un pecat que no havia comès. Però sembla que el senyor rector se n’adonà i va dir que tot allò eren romanços, i que quina poca vergonya havien tingut d’enviar-me. I en comptes de posar-me una llarga penitència, em donà un caramel de llima. Però el dia de la comunió en acostar-me a l’altar, jo sentia com si estigués tacada, tacada d’un pecat que no havia comès. I ja per sempre vaig sentir-me tacada per aquell pecat de la injustícia dels altres, perquè els xiquets ho oblidem tot menys les injustícies dels grans.”(9)

Tal com defineix la protagonista mateixa reflexionant sobre la importància de conservar aquests records, aparentment nimis, “si recorde ara coses tan lleus, tan febles que no sé com tenen prou força per envair la tanca dels meus pensaments, és perquè m’apleguen lligades amb d’altres més fortes i més vives, que deixaren en mi un solc estrany. I per això parle d’elles, de les petites, tan delectablement i enyorosa.”[9] I amb això demostra com cada experiència viscuda durant aquesta primera etapa de la vida li ha quedat marcada en la memòria i transformada en la base de la seua pròpia personalitat.

“Nosaltres, els petits, ho sabíem, però davant dels grans ho dissimulàvem molt bé i ells pensaven que els seus fills romandrien per molts anys en la santa innocència —perquè aquell era un temps en el qual totes les coses naturals de la vida ens estava vedat de saber-les als infants. Era un temps d’enganys per una part i per l’altra, i de mitges paraules i de rojors…”(10)

“Encara no havíem arribat al llindar de la porta, quan ma mare ja em va encetar a pessics dient-me “comunista”. Però aleshores jo no entenia per què m'ho deia, i em vaig tacar el vestidet blau amb les llàgrimes”.(11)

En el fragment següent es reflecteix l’interés, la dificultat i la manera en què es podia aprendre la llengua valenciana en aquell moment:

“Al meu avi no li va fer gens de gràcia, i deia que era una vergonya que els seus nets no sabien parlar valencià. Del que farien amb els meus germans no me’n recorde, però què, amb el tracte amb les altres xiquetes del poble, pogués adquirir una millor coneixença idiomàtica. I així fou com a l'endemà, amb la cadireta de boga i un tros de pa i companatge, em dugueren a casa de la mestra Cantarrana, com li deien de malnom.”(12)

Les diferències o desigualtats de gènere apareixen igualment entrecreuades en el relat. Sánchez-Cutillas desvela estereotips socials inculcats, micromasclismes que passaven, i de vegades encara continuen passant, desapercebuts:

“L’escola de les xicones més fadrines es deia costura i la mestra era donya Rosita i elles mai no feien campana (...) en aquell moment jo defensava inútilment i desesperada la meua llibertat d’anar pels carrers i no ser tancada.”(13)

Aquests desequilibris es mostren també quant a les diferències socials del moment. La percepció de la realitat de la protagonista, velada per la incapacitat de comprendre-la per tractar-se d’una xiqueta, ofereix a la lectora o al lector una visió de la nostra història recent i una dolça invitació per a mirar al passat tant amb nostàlgia com amb esperit crític.

“En eixir del temple anàrem de cercavila “todos los pequeños comulgantes” (...) Tots barrejats, rics i pobres, trepitjàvem les costeres amunt i avall amb por de tacar-nos els vestidets. Però aquells qui els duien d’almoina anaven de curt; faldilleta curta o pantalonet curt com si la caritat no se n’hagués pogut allargassar un poc més.”(14)

BIBLIOGRAFIA:

1 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020) Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 73.

2 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020) Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 74.

3 Esteve Guillén, Anna, “Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, en el context de la literatura autobiogràfica contemporània”, Caplletra 55 (tardor 2013), p. 157. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, Alacant, 2019 {http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0971225} [consulta: 27/1/2021].

4 Lacueva i Lorenz, Maria (2019), Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, ed. Alfons el Magnànim, València, p. 210.

5 Esteve Guillén, Anna, “Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, en el context de la literatura autobiogràfica contemporània”, Caplletra 55 (tardor 2013), p. 160. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, Alacant, 2019 {http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0971225} [consulta: 27/1/2021].

6 Lacueva i Lorenz, Maria (2019), Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme, ed. Alfons el Magnànim, València, p. 211.

7 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 50.

8 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 53-54.

9 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 93.

10 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 86.

11 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 98.

12 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 52.

13 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 70.

14 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 55.

15 Associació d’Escriptors en Llengua Catalana <https://www.escriptors.cat/autors/cutillass/premis > [consulta: 16/2/2021].

LOCUCIONS:

1 Contraportada: Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 50.

2 Sánchez-Cutillas, Carmelina (2020), Matèria de Bretanya, ed. Tres i Quatre, p. 79-82.