Quants noms de dona ens venen a la memòria quan pensem en literatura? I si, a més, acotem el gest a la producció literària de dones valencianes? Tot i que pensar en dones, i en dones valencianes, podria suposar una autèntica dificultat en qualsevol altre camp (filosofia, arts visuals, música, teatre…), és un fet que aquesta manca de reconeixement i de divulgació ha despertat, finalment, un interés social. La crítica literària actual i el moviment feminista, de manera directa o transversal, treballen per revisar, generar arxiu, publicar i difondre l’obra d’aquestes autores valencianes fins ara oblidades.

Francisca Aguirre, Concha Alós, Maria Beneyto i Cunyat, Beatriu Civera, Maria Ibars i Ibars, Carme Miquel o Carmelina Sánchez-Cutillas son alguns dels seus noms. Elles van escriure i publicar. Van rebre premis i reconeixements per part de la crítica literària del moment, igual que en van rebre companys literats els noms dels quals, en canvi, ens resulten familiars perquè estan inclosos en els continguts curriculars de diverses etapes de l’educació valenciana, entre altres raons.

Per a pensar en possibles explicacions és fonamental posar un marc històric a la nostra matèria, el qual va estar condicionat, primer, per la Guerra Civil i, després, per la dictadura franquista. La repressió, la censura, la situació de desigualtat social de la dona i el difícil accés a la universitat i al món laboral van ser la combinació fatal que resulta en absències a les nostres biblioteques i llibreries.

Podem assegurar que totes elles van ser dones que van trobar dificultats per a poder sentir-se realitzades professionalment com a escriptores, ja que la moral de l’època, en l’Espanya franquista, marcava fortament els rols socials que la dona havia de tindre, molt lligats a la maternitat i a la dedicació exclusiva a la família. No hi quedava lloc per a l’exercici de l’escriptura. Ja abans que l’aparell de censura, actuava sovint l’autocensura; encara quedaven unes quantes dècades perquè sorgira la idea d’igualtat i feminisme que tenim en l’actualitat. I si, malgrat tot, hi havia dones que escrivien, per a elles arribar a publicar era un altre esforç titànic. De fet, diverses obres d’algunes de les escriptores que ací presentem continuen inèdites encara hui, anys després de la seua mort.

Tal com manifesta el Diccionari Biogràfic de Dones (DBD), “en el procés de recuperació de la nostra memòria històrica, és del tot necessari fer visibles els noms propis de les dones que han viscut als territoris de parla catalana en el passat, que han deixat una empremta, i que avui podem interpretar des del nostre present” (1). Correspon, doncs, al present llegir i analitzar amb perspectiva de gènere i escoltar i transmetre, al seu torn, la visió del món que ofereixen aquests llibres escrits amb mans tímides, però valentes, de dones, mares, companyes, amigues…

Vos presentem a continuació una activitat interactiva que aprofita de presentació general de gran part d’aquestes escriptores, tant en llengua valenciana com castellana. Veurem qui eren, com eren i d’on eren, quins títols de llibres van escriure més enllà del gènere literari i de la llengua en què van escriure (2). Gran part d’aquestes obres formen part del catàleg de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i de la xarxa de biblioteques valencianes.

L’activitat següent emmarca la selecció d’obres que ací tractem amb més deteniment (La dona forta de Maria Beneyto, Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas i Las hogueras de Concha Alós) amb una selecció de la producció literària d’homes en el mateix període. Es mostra així quines obres, fonamentals en l’actualitat, estaven escrivint o publicant ells en el moment en què es van publicar les tres novel·les esmentades.

BIBLIOGRAFIA:

1 Diccionari Biogràfic de Dones DBD <http://dbd.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=6

https://www.vives.org/book/diccionari-biografic-de-dones/> [consulta: 25/1/2020].

2 Valencià, castellà i fins i tot gallec, com en el cas de Matilde Llòria, que va arribar a publicar en aquest darrer idioma (Caixiña de música, ed. Comercial Trebolle, Ourense, 1971).