És sabut per tothom que practicar esport és beneficiós per a la salut. Però… què en sabem, realment, d’això?
Per començar, cal destacar que per estudiar i entendre l’ésser humà cal adoptar una perspectiva sistèmica biopsicosocial i ambiental per entendre que les diferents funcions fisiològiques i cognitives estan interrelacionades i que els canvis o modificacions d’algunes d’elles tendran repercussions a altres esferes del nostre organisme. Una vegada aclarit això, destacar que diferents estudis han anat demostrant com el sedentarisme és un factor de risc tant per a l’aparició com per la gravetat de malalties cròniques com la diabetis, l’obesitat o la hipertensió arterial.
Diferents autors han estudiat els efectes de l’esport sobre la salut mental i coincideixen en que la participació en activitats físiques s’associa a la disminució de la depressió, estrès i l’ansietat. A més, l’activitat física aporta altres avantatges a nivell psicològic i social que afecten la nostra salut. Per una banda, la participació en activitats físiques o en un esport contribueix a tenir una autoestima més sòlida així com una auto-imatge positiva. Per altra banda, també ajuda a millorar la qualitat de vida així com també es poden reduir les conductes autodestructives i antisocials. S’ha observat com l’activitat física pot funcionar com un factor protector de l’aparició de trastorns de personalitat, ansietat social, estrès acadèmic o laboral, manca d’habilitats socials, etc.
Pel que fa a la part cognitiva, estar actiu i practicar algun esport o entrenament està relacionat amb una millora dels processos cognitius ja que, a major activitat aeròbica, menor degeneració neuronal. Estudis mostren un millor rendiment en atenció, control inhibitori i memòria de treball entre la gent que es manté físicament activa. Amb l’activitat física regular milloren algunes qualitats cerebrals com el flux de sang que rep el cervell, canvis hormonals, assimilació de nutrients i major activitat cerebral. Així, s’ha observat, a diferents estudis, la relació positiva entre la pràctica d’esport i el rendiment acadèmic. Actualment s’estan estudiant altres beneficis degut al paper neuropreventiu que té l’esport sobre malalties neurodegeneratives com el Parkinson, Corea de Huntington, Alzheimer o Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).
Si vols començar a adquirir uns hàbits saludables per mantenir una bona salut no només física sinó també psicològica, social i acadèmica, apunta aquests consells:
Tria l’exercici que s’adapti millor a tu: hauras de tenir en compte la periodicitat, la teva condició física per prevenir lesions, la despesa calòrica, l’impacte sobre les articulacions i musculatura, etc.
Organitza’t i planifica’t! Pots fer sessions de 30 minuts 4 pics per setmana. Pots començar amb menys temps i anar incrementant-lo a mesura que et vagis sentint més còmode/a i segur/a.
Recorda encalentir abans de començar, incloure exercicis cardiovasculars i de força al teu entrenament i fer estiraments en acabar per evitar lesions i contractures.
Estableix uns objectius realistes i que siguin, alhora, motivadors.
Si trobes algú que t’acompanyi en aquesta nova etapa, ben segur que t’ho passaràs millor compartint les teves fites, motivant-vos un/a a l’altre/a, etc.
Hi ha molta evidència que l'alimentació juga un paper important en la nostra salut, però sabíeu que també és important pel que fa al rendiment acadèmic? Avui en dia és usual tenir un estil de vida protagonitzat per l'estrès i les presses fet que faacilita que les persones recorrem a plats preparats o precuinats en un intent d'estalviar una mica de temps a la cuina per tal de poder seguir amb la nostra vida caòtica tan aviat com puguem.
Però hem de tenir en compte que està demostrat que una dieta saludable repercutirà en un bon desenvolupament acadèmic ja que els neurotransmissors cerebrals funcionen millor si la dieta és equilibrada i sana. En canvi, una dieta d'alt contingut calòric ens afecta fent-nos sentir més cansament, cosa que repercutirà a la nostra atenció i concentració.
Per tant, s'han de consumir aliments saludables i en les quantitats recomanades per tal d'aconseguir-ne, entre d'altres beneficis, la millora del rendiment acadèmic. Alguns suggeriments:
Omega 3 i 6: indispensables pel funcionament del cervell. Faciliten les connexions nervioses. Molt lligat als processos d'aprenentatge i memòria. Es poden trobar al peix blau (salmó, seitó, sardines), anous, llavors de xia...
Carbohidrats: són energia pel cervell. Aporten nutrients quan es transformen en sucre. Els podem trobar als cereals integrals, pastes o patates, entre d'altres.
Serotonina: contribueix al nostre benestar i també a la nostra concentració i al bon ànim. Podem trobar serotonina a aliments com els ous, carn i peix, pipes de gira-sol, xocolata o la cúrcuma.
Àcids grassos que contribuiran a l'agilitat neuronal: fruits secs, alvocat o oli d'oliva. Afavoreixen la memòria i ajuden a que la funció neuronal sigui més eficient.
Vitamines del grup B i minerals (zinc, magnesi, iode, seleni): fruita, verdura i llegums.
Recorda que cap dieta basada en el consum d'únicament un grup d'aliments serà adequada! Hem de seguir una alimentació variada per tal d'aconseguir els diferents nutrients que necessitem i no hi ha cap aliment que ens els aporti tots.
Cal complementar l'alimentació amb una hidratació adequada ja que la deshidratació té repercussions en el rendiment acadèmic (entre d'altres). Es recomana el consum d'aigua o infusions i evitar el consum d'alcohol o begudes estimulants ja que els seus efectes són contraproduents pel nostre rendiment acadèmic.
És important, també, recordar la importància de fer totes les menjades. Establint un bon hàbit d'alimentació saludable ens ajudarà a millorar el nostre rendiment acadèmic, a poder organitzar-nos millor, a millorar la nostra salut i a augmentar el nostre benestar.