A aquest punt creiem molt interessants les reflexions i comentaris que l’equip de Lu2 van fer en un article penjat al seu bloc. “L’aprenentatge basat en jocs (ABJ): ni jugar, ni gamificar”. I pel tema de l’avaluació recomanem seguir Oriol Ripoll en el seu article “El Joc com a eina educativa”
És un article que defineix molt bé el que volem fer amb aquest projecte a l’aula.
Comentar que ells són força crítics amb tendències educatives que utilitzen el joc o la ludificació. Nosaltres no ens tanquem a provar noves formes metodològiques a l’aula. Però sí que volem deixar clar què és cada cosa i no barrejar conceptes. I que el que decidim fer, ho fem amb el màxim rigor, aprofundiment i sentit pedagògic.
Aclarir que a la web de treball de l’escola hem penjat tot l’article amb la finalitat que els docents puguin llegir-lo, debatre… Aquí farem una abstracció del que creiem que és important.
Som-hi:
L’article comença definint uns posicionaments inicials de diferents autors sobre la presència del joc a l’aula.
Tot seguit entre en les definicions dels termes que hi ha a debat.
Jugar a l’aula no és ABJ.
L’ABJ, és una activitat divertida i entretinguda (com jugar), però divertir i entretenir no és la seva finalitat, sinó una forma per mantenir l’atenció, la concentració i la motivació. La seva finalitat és l’aprenentatge. La qüestió no és si es juga o no, sinó amb qui?, quan?, com? i per aconseguir què?
No és una qüestió quantitativa, sinó qualitativa. Tenir molts jocs a l’aula però sense objectiu educatiu és jugar, tenir un únic joc amb un objectiu pedagògic és ABJ.
L’ABJ no comença amb un joc sinó amb la detecció d’una necessitat educativa, continua amb l’establiment d’uns objectius educatius, segueix amb la planificació i execució d’allò planificat i finalitza amb l’avaluació de tots aquests passos… és més que jugar.
Es juga per un motiu.
Es juga amb un objectiu.
Es juga amb uns jocs determinats durant un temps i unes sessions establertes.
S’analitza l’efectivitat del joc.
ABJ no és gamificar.
Així, aclarit que ABJ, NO és jugar també cal dir que ABJ, NO és gamificar.
La definició diu que gamificar és: “El uso de elementos de juegos y técnicas de diseño de juegos en contextos que no son de juegos”
En ABJ, no s’utilitzen elements del joc, s’utilitzen jocs estructurats. Jocs amb unes normes i uns materials definits, que han estat provats i amb els quals es poden aconseguir uns objectius determinats.
En resum i conclusió, el que volem és fer ús dels jocs de taula per facilitar l’aprenentatge.
Per fer-ho hem encoratjar i empoderar els mestres per a que facin ús dels jocs de taula a l’aula. I volem que siguin ells qui decideixen:
Per exemple, si volem fer un projecte-treball cooperatiu (sobre qualsevol tema) pot ser interessant fer ús, abans d’iniciar-lo, de jocs de taula on la cooperació sigui un element fonamental (encara que segurament el tema del joc no té res a veure amb el projecte).
Si fem això prèviament, aconseguim que l'alumnat es trobi en situacions de conflicte entre ells. Situacions en un joc cooperatiu, que no relacionen amb un treball cooperatiu a l’aula, però, que hauran de resoldre entre ells per acabar la partida.
Llavors, a l’hora de fer el projecte a l’aula quan es trobin en situacions de conflicte entre ells poden (amb l’ajuda del mestre) recordar com ho van fer per solucionar-ho quan estaven jugant.
Aquest és un dels exemples més clars que podem trobar dels beneficis del joc de taula a l’aula. Hi ha més situacions com: introduir continguts, resoldre problemes, construcció, habilitats lingüístiques, als espais... però creiem que aquest deixa clar les nostres intencions.
El paper de I'avaluació segons Oriol Ripoll.
El joc, ja s'ha dit més d'un cop al lIarg d'aquest article, no és un element immòbil sinó que hauria de transformar-se en funció de les necessitats dels usuaris o dels objectius del propi projecte.
Quins instruments ens haurien de ser útils per tal de poder aconseguir les nostres finalitats? Quins són els mètodes i els instruments que serveixen per tal
d’aconseguir tota la informació que sigui necessària?
Bàsicament hi ha tres formes d'obtenir la informació del que està passant durant un joc:
Les imatges, les paraules, els fets que criden I'atenció són molt útils per poder obtenir informació interessant. l a pot ser informació sobre el comportament d'un grup de jugadors als quals s'està fent un seguiment específic, o de tot el col·lectiu per tal de saber que passa exactament mentre juguen. El registre pot ser amb imatges o amb una graell a on s' han definit els elements necessaris per al desenvolupament de I' activitat. La informació obtinguda hauria de permetre fer les modificacions oportunes; per tant els elements bàsics a observar vindrien definits pels objectius generals del joc o la proposta.
Les informacions obtingudes s'han de poder contrastar amb els objectius que es volen assolir. En el cas del test d'un joc que serveixi per treballar algun contingut determinat, les preguntes que haurien d'acompanyar l'anàlisi podria ser: que volíem que passés i que ha passat realment? Podem modificar algun element per tal d'arribar als nostres objectius?
Més enllà de la mecànica, si el joc és pensat perquè els usuaris puguin treballar algun concepte, caldrà pensar de quina manera s'avalua l'aprenentatge amb el joc. Normalment la dinàmica d' aquests tipus de jocs permeten que només analitzant el paper de cadascú a la partida es pugui fer una relació directa entre joc i continguts.
Per a això caldrà dissenyar un instrument, personalment prefereixo una conversa, que serveixi perquè es pugui exposar com ho ha viscut cadascú i, posteriorment, estableixi una relació entre el que ha viscut i els continguts del joc.
El que si tenim clar és que per aconseguir aquest ABJ (de forma generalitzada a l’escola) cal:
Per acabar, nosaltres podem dir que avancem positivament en aquest sentit. I mostra d’això és aquest projecte presentat als Premis Pallach. On s’evidencia i es posa de manifest la idea, l’estructura, els recursos humans i el que s’està fent actualment a l’escola.