L'SCRUM a l'ABP

Integració de l’SCRUM a l’ABP

L’alumnat del grup-classe, organitzat en equips, inicia el seu procés d’ensenyament-aprenentatge amb la lectura conjunta de l’enunciat d’un problema, o cas, que està associat a uns certs resultats d’aprenentatge i la resolució d’aquest problema els porta a adquirir una(s) de la(s) capacitat(s) associada(s) als seu perfil professional.

Per a organitzar tot aquest procés de resolució del problema l’alumnat disposa d’un conjunt de plantilles per als documents ha de generar a mesura que avança en el desenvolupament del cas.

Tant l’enunciat del cas com les plantilles dels documents a generar per l’alumnat estan disponibles en la plataforma d’ensenyament-aprenentatge moodle.iesmontsia.org .

De tots els documents el que interessarà en aquest apartat és l’anomenat “Pla de treball”. S’explicarà quin és el seu objectiu i quina és la seva funcionalitat per a deduir-ne les seves aportacions i les seves millores.

Objectius de l’ús del pla de treball.

Dintre del procés, el pla de treball s’incorpora un cop l’equip ha definit els seus acords inicials i ha definit els objectius a aconseguir amb la resolució del problema.

El pla de treball pretén:

• • Simplificar i traduir els diferents objectius a aconseguir per l’equip en tasques més senzilles i quantificables.

  • Repartir les tasques entre els diferents membres del equip.

  • Planificar la feina del equip.

  • Revisar l’estat general de les tasques.

  • Permetre la supervisió del professor sobre les tasques desenvolupades per cada membre del equip.

Procediment d’utilització del pla de treball durant el procés del cas.

Com ja s’ha indicat, un cop l'equip ha especificat els objectius a acomplir, s'ha d'emplenar la graella de planificació.

La graella seguirà el format que es mostra a la plantilla proporcionada pel professor. Ha de constar de les següents columnes:

• • Número de tasca

  • Nom de la tasca.

  • Nom curt de la tasca.

  • Descripció de la tasca.

  • Resultat.

  • Comprovació.

  • Durada Estimada.

  • Prioritat.

  • Total de temps estimat.

  • Total temps estimat per alumne.

ACLARIMENTS

• • Cada tasca ha de ser lliurable i comprovable:

  • A la columna «Descripció», s'ha d'explicar en què consisteix la tasca.

  • A la columna «Resultat» cal indicar el que es lliurarà i a la columna «Comprovació» quina comprovació es farà per verificar que s'ha fet la tasca.

  • Cada tasca ha de durar com a màxim el que dura una sessió de classe.

  • La durada total de les tasques, ha de coincidir amb el nombre d'hores totals disponibles, multiplicat pel nombre d'alumnes que formen l’equip.

Un cop generat el document pla de treball, cada membre de l’equip escull aquelles tasques que creu poder realitzar correctament. A l’alumnat se li explica que el pla de treball no és estàtic, que la retroalimentació que n’obtenen del seu treball s’ha de reflectir en el pla de treball, intentant convertir-lo en un document evolutiu i dinàmic.

Evidentment la plantilla utilitzada no pot reflectir i deixar constància d'aspectes com:

• • Canvi d’assignació de tasques.

  • Canvi en temps invertit per a la realització de les tasques.

  • Agrupació de membres de l’equip per a realitzar alguna tasca.

  • Necessitat d’afegir, modificar o eliminar alguna tasca.

I l’aspecte més important que no pot reflectir el document pla de treball: l’evolució de tota la realimentació i la quantitat de tasques realitzades i per a realitzar a l’inici de cada sessió de treball.

Ja que estem en un procés d’ensenyament-aprenentatge cal donar una qualificació al procés. El pla de treball havia de servir com a eina de qualificació. Si es pensa en donar una qualificació igual a tots els membres de l’equip el pla de treball compleix els requeriments. És un instrument on consten totes les tasques desenvolupades, el seu resultat i la seva comprovació. Aquestes tasques estan associades als resultats d’aprenentatge a assolir pel grup-classe.

La no satisfacció es produeix quan a més, es vol donar una qualificació del procés de forma individual, per a valorar les competències en:

• • Expressió oral.

  • Competències clau de: autonomia, innovació, organització del treball, responsabilitat, relació interpersonal de treball en equip i de resolució de problemes.

En conseqüència es va haver de buscar una tècnica de gestió àgil de projectes i l’escollida fou l’SCRUM adaptat a l’educació.

Aquesta tècnica utilitza un marc de treball en la que els estudiants poden fer front a problemes adaptatius complexos, mentre que de manera productiva i creativa aconsegueixen les competències professionals i creixement personal del major valor possible.

L’SCRUM té tres punts forts:

• • Transparència, en tot moment està visible l’avanç en l’execució del problema a resoldre.

  • Inspecció, l’equip han d’inspeccionar freqüentment les tasques i el progrés cap als objectius d’aprenentatge per a detectar les desviacions no desitjades.

  • Adaptació, si un membre de l’equip o professor detecta que un o més aspectes del procés s’estan desviant dels límits acceptables o que els resultats no seran els esperats, la planificació o l’enfoc s’ha d’ajustar.

Els punst forts de l’SCRUM són precisament els punts de millora per a la tècnica de treball a partir del document pla de treball. Afegint que serveix de registre per a la qualificació del procés tant a nivell de grup com a nivell individual.