L'SCRUM és un marc de treball per al desenvolupament i manteniment de productes complexos, Permet l'agilització de gestió de projectes. Concebut per Jeff Sutherland i Ken Schwaber a principis dels 90s, l'SCRUM s'ha convertit en una tendència per gestionar projectes de software i cada cop més professionals exploren el seu ús en altres sectors.
A l'entorn educatiu, els resultats d'aprenentatge estan clarament concretats, tanmateix, el procés per a aconseguir-los és, al menys, tan complex com el de desenvolupament de software. En el nostre cas emprem com a metodologia d'ensenyament-aprenentatge l'ABP, que es porta a terme de forma que els alumnes treballen en grups auto-organitzats per tal de donar solució a un cas plantejat pel professor, basant-se en la cooperació i la col·laboració.
Un dels aspectes clau de l'ABP és que, guiats pel professor, són els alumnes els que estableixen els objectius a aconseguir, planifiquen les tasques, per organitzar l'activitat que els portarà a fer-ho, i autogestionen el seguiment de la planificació. Així, d'entre les competències que la metodologia ABP fomenta i ajuda a l'alumnat a desenvolupar, l'SCRUM reforça principalment:
Presa de decisions.
Treball en equip.
Habilitats de comunicació.
Desenvolupament d'actituds i valors.
Adquisició de la consciència del propi aprenentatge.
Gestió i planificació de les estratègies portades a terme per la resolució del problema.
Pensament crític.
L'aprenentatge autodirigit.
Habilitats d'avaluació i autoavaluació.
Utilitzant SCRUM en ABP, la resolució del cas o problema es divideix en un llistat de tasques, que inicialment s’han de prioritzar, temporalitzar i establir els criteris que donen la tasca per finalitzada.
Quan s’empra SCRUM, és important tenir en tot moment visible, de forma gràfica, quin és l’estat de desenvolupament del projecte. La qual cosa es materialitza en taulells on queda clar:
Quines tasques s’han de portar a terme.
Quines tasques estan en progrés i qui s’està fent càrrec de cadascuna.
Quines tasques s’han finalitzat i qui ho ha fet.
Desenvolupament de l’SCRUM amb ABP:
Planificació:
Concretar les tasques descrites al pla treball: què s’ha de realitzar en cada tasca. Determinar els criteris per donar la tasca com finalitzada
Definir la prioritat de cada tasca.
Definir la durada estimada de cada tasca.
Repartir una tasca per a cada alumne.
Plasmar al taulell el llistat de tasques de forma que visualment quedi clar que són “tasques a realitzar” i l’estimació de temps per realitzar-la. Així com en la columna de “tasques en progrès” les que ja estan en curs.
Execució:
Cada membre es fa càrrec de desenvolupar la seva tasca. Quan considera que la pot donar per finalitzada, ho comunica a la resta del grup, se’n assigna una de nova i s’actualitza el taulell. Per considerar la tasca com finalitzada ha d’estar segur que acompleix els criteris establerts inicialment.
Cada dia el grup realitza una reunió, d’una durada de 5 minuts aproximadament, on el professor junt amb els alumnes inspecciona el treball fet amb l’objectiu d'analitzar i solucionar possibles desviaments de les tasques. En aquestes reunions:
Els alumnes ha de respondre preguntes del tipus:
Que he fet des de l’última reunió?
Què faré a partir d’aquest moment?
En quina fase està la meva tasca?
Quins problemes puc tenir per al desenvolupament d’aquesta tasca?
Els alumnes comproven que el taulell quedi actualitzat amb el llistat de tasques pendents, en procés i acabades. Identificant la persona que ha realitzat la tasca i el temps real emprat.
Finalització:
Es realitza al finalitzar totes les tasques. Tot el grup se reuneix per comprovar que les tasques finalitzades donen solució al problema exposat en el cas. Tot seguit s’ha de fer una series de tasques finals com:
Redactar una conclusió.
Formatar tota la documentació que un treball final, que serà lliurat al professor.
Crear una presentació (PREZI, Impress, Power Point, etc) per a recolzar l’exposició del cas a la resta de companys de classe.
El rol del professorat
Inici:
Explicar com s’utilitzarà SCRUM a l’aula (sessió inicial).
A través de l’enunciat del cas, proporcionar informació suficient per a que l’alumnat pugui determinar els objectius d’aprenentatge i identificar les tasques necessàries per assolir-los.
Resoldre dubtes que puguin sorgir en aquest aspecte.
Planificació:
Valorar la definició d’objectius i tasques realitzades pel grup.
Revisar amb cada grup els objectius que ha s’ha fixat, guiar en possibles millores fins donar vist i plau.
Revisar amb cada grup el llistat inicial de les tasques, els criteris d’acceptació com a tasca finalitzada, les prioritats i les estimacions temporals, guiar en possibles millores fins donar vist i plau.
Execució:
Analitzar el taulell amb el grup: valorar l’estat d’ evolució i la implicació de cada membre de l’equip.
Inspeccionar tasques acabades.
Promoure l’esperit crític per millorar la qualitat dels resultats que es va aconseguint.
Instar al grup a realitzar adaptacions.
Propagar la filosofia dels avantatges de la cooperació.
Fomentar una mentalitat de creixement, de prendre consciència dels avanços.
Finalització
Avaluar el resultat final.
El rol de l'alumnat
Assumir el protagonisme en l’establiment d’objectius i tasques que porten a aconseguir-los. Així com en la validació de la seva finalització.
Responsabilitzar-se de la qualitat de les tasques que desenvolupa.
Revisar les tasques lliurades pels seus companys, preocupant-se d’entendre-les i plantejant millores si és el cas.
Valorar diàriament si el desenvolupament va a bon ritme o cal fer modificacions sobre la planificació.
Consensuar la valoració diària amb els companys d’equip.
Previndre possibles conflictes derivats de la no assumpció de responsabilitat per part d’algun membre de l’equip.
L'SCRUM es materialitza en un taulell, dividit en columnes, on hi consta la temporització, assignació i comprovació de les tasques. S'adjunta també un gràfic que representa les tasques que s'han realitzat correctament en el temps i visualitza el ritme de treball.
Es poden emprar diferents eines de treball: eines físiques, com seria un taulell (suro o pissarra magnètica ) o eines digitals. Ambdues han de permetre mostrar, en les diferents columnes, l’estat de les tasques, el seu responsable i la seva durada.
El nostre grup de treball va optar per una eina digital, com a solució a la gran quantitat de projectes desenvolupats al mateix temps. La següent imatge mostra un exemple de l’eina KanbanFlow on es veu representat l’estat d’un projecte amb la distribució de les diferents tasques segons el seu estat:
Imatge 1: captura de pantalla de l'entorn KanbanFlow amb tasques
Durant els anys que hem estat utilitzant ABP a l’aula, sense SCRUM, vam detectar que un dels aspectes fonamentals a millorar era el control que cada grup tenia sobre l’evolució de la feina. Les principals necessitats de millora que detectarem són:
Disposar d'informació actualitzada, durant tot el procés, de les responsabilitats reals que assumeix cada membre. Aquesta informació és de gran utilitat, tant per previndre l’aparició de conflictes, deguts a la manca de col·laboració d’algun dels membres del grup, com per ajudar a comprendre les diferents qualificacions que poden obtenir diferents membres del grup.
Ajudar els alumnes a prendre consciència dels propis avanços. Aquesta pressa de consciència, contribueix molt favorablement, a la motivació de l’alumnat.
Millorar l’intercanvi de coneixement entre els membres del grup. Si aquest intercanvi de coneixement es va realitzant durant el desenvolupament de les tasques, és molt més eficaç per a l’aprenentatge dels alumnes, que si es realitza únicament en sessions finals de l’activitat.
Donades les característiques de SCRUM, van considerar que la seva incorporació donaria resposta a les necessitats detectades.
Adreces amb informació sobre SCRUM:
Participants:
Carles Añó Luna, INS Montsià (Amposta)
Joan Botella Felis, INS Montsià (Amposta)
Ignacio Ferrero Bou, INS Montsià (Amposta)
Irene Gilabert Sendra, INS Mare de Déu de la Candelera (L'Ametlla de Mar)
Paqui Jiménez Pascual, INS Montsià (Amposta)
Maria Merino Sanjuan, INS Montsià (Amposta)
Alex Milian Sangüesa, INS Montsià (Amposta)
Jaume Miralles Viñals, INS Montsià (Amposta)
Joan Alfred Noll Obiol, INS Montsià (Amposta)
Mireia Simon Esteve, INS Julio Antonio (Mora d'Ebre)
Silvia Troncho Milián, INS Montsià (Amposta)
Alicia Vericat Pla, INS Montsià (Amposta)
Coordinació:
Toni Morant Fornés, INS Montsià (Amposta)