Argumentació
L'argumentació juga en les Ciències un doble paper: com a eina de coneixement (és a dir com a mètode epistèmic de validar què és cert i què no) i com a eina de presa de decisions (és a dir, com a mètode social per decidir que cal fer i què no en decisions participades per la Ciència).
Però tant en un cas com en l'altre, l'argumentació científica pretén convèncer, i implica unes caracterísiques lingüístiques específiques. Es vinculen de forma explícita dades, que es relacionen entre sí com a proves mitjançant diverses destreses de pensament i relacions causals amb connectors gramaticals (en canvi, d’altra banda, en conseqüència, per tant, malgrat tot, tot i així...). Inclouen justificacions, mencionen i usen models científics de manera explícita (Cicle de l’aigua, estructura de l’àtom, fórmula de la densitat...) i es sol usar el temps verbal en subjuntiu o condicional, sovint amb verbs com “creure”, “opinar”, “defensar”, “considerar”. Això és molt important; perquè una argumentació sigui científica s'ha de referir al que ja sabem com a comunitat i delimitar el grau de certesa del que s'afirma.
Aprendre a argumentar científicament va més enllà d'aprendre a confeccionar un tipus de text: implica aprendre les caracterítiques epistèmiques i ètiques de la Ciència.
