Pòsters i Congressos Científics

La superestructura del pòsters científics té unes característiques pròpies que es deuen a la Litúrgia comunicativa de la que formen part: un pòster no està pensat per mirar-lo sol a casa, sinó que està pensat per formar part d'una conversa amb l'autor.

Comunicar a l'alumnat els motius de que en un pòster els resultats siguin tant grans i visibles (per poder ser analitzats in situ), les conclusions tant petites (perquè es pretén que els assistents participin a desenvolupar-les en la conversa) i els títols enunciatius tant grans (perquè en deambular sigui possible saber de lluny si el tema forma part del propi marc de recerca) és una manera de fer que els alumnes aprenguin no només com es comunica la Ciència, sinó també com es construeix.