NUCLI 3

Però… estava sol i s´avorria molt. Un dia, va sentir molt xivarri i, a poc a poc, va treure una mica el cap del seu cau.

-Uaauuhh! Són “gegants”! Però que bé que s´ho passen, corren, salten, juguen, riuen…

Al ratolí li hagués encantat estar amb ells, però li feia por.

Era l’hora del pati, el Joan, la Mireia i la Marta jugaven a bales i van veure un foradet.

-Mireu, un ratolí… Surt, surt, no tinguis por.–-va dir la Mireia.

Llavors, el ratolí va sortir i tots el van acariciar.

Des d´aquell moment, cada dia esperava aquella estona per estar amb ells. Es van fer amics, ja no es trobava sol.

Buumm! Una tempesta. Va començar a ploure molt i el seu cau es va inundar. El ratolí va sortir fugint…

Classe de 1er ESCOLA MAS CASANOVAS