INTRODUCCIÓ 8

VIATGE AL FUTUR

Sóc la Laura, una alumna de tercer i ahir va ser un dia molt especial perquè els nens i nenes de la meva classe ens anàvem d'excursió a la muntanya de Montserrat.

Vam anar a passar tot el dia i vam tenir molta sort perquè no va ploure i va fer molt bon temps.

Després d'esmorzar les mestres ens van deixar una estona per jugar al que volguéssim i tots ens vam posar d'acord per jugar a fet i amagar.

La parava en Nazar, que havia de comptar fins a cinquanta, mentre els altres corríem per amagar-nos. Cada un va sortir corrents cap a una banda diferent, jo vaig veure una pedra molt grossa i vaig pensar que seria un bon amagatall posar-me al darrera i cap allà que vaig anar.

El Marc va passar a prop meu buscant un altre lloc per amagar-se i ni em va veure. A continuació va passar l’Héctor, despistat com sempre, i en veure’m va preguntar si es podia amagar amb mi i jo li vaig dir molt fluixet:

- Au, si, però no facis soroll i estigues quiet.

Poc després vam sentir la Júlia que ens cridava:

-Héctor, Laura, veniu ràpid, mireu quines coses més estranyes té el tronc d’aquest arbre.

Teníem tanta curiositat que cap allà vam anar.

- Què passa Júlia, no cridis que ens trobaran– va dir el Marc, -que estava amagat allí a prop i sempre volia saber que passava.

- Mireu aquest arbre sembla que tingui jeroglífics al tronc.–- va dir la Júlia.

- Són ben estranys—va dir el Marc mentre passava el dit per sobre.

En aquell mateix moment es va sentir un soroll estrany i fort, de l’ensurt tots quatre vam fer un pas enrere i vam caure de cul.

Ens vam quedar bocabadats veient com l’arbre es feia cada cop més ample i s’obria una mena de porta amb un estrany llum blau.

Durant uns minuts no vàrem dir res, estàvem allà tots quatre amb la boca oberta fins que la Júlia va exclamar:

-Què nassos és això?

-No ho sé, però fa una mica de por–-va respondre l’Héctor.

-Marc va proposar:

- Passem a veure que hi ha???

Jo no sabia que fer, per una banda tenia molta curiositat, però per l’altra em feia una por terrorífica.

- A mi m’agradaria saber que hi ha, però fa por–va dir la Júlia.

-Sou uns cagats—- va dir en Marc traspassant el portal d’un salt.

Ara si que no sabíem que fer, teníem por moltíssima por, però no volíem deixar sol en Marc. Finalment la Júlia va decidir:

- Agafem-nos de les mans i passem tots tres a la vegada, el Marc no pot quedar-se sol, sinó després es farà el “xuleta” a la classe.

- 1, 2, 3. JA !!!!!

3r.

Escola Mas Casanovas (Barcelona)