INTRODUCCIÓ 13
L’ESCOLA DE NIT
Els nens i nenes de la classe de 5è de l’escola Tramuntana, situada al barri de Gràcia de Barcelona, cada dia ens trobàvem tots els estris regirats : els llibres damunt dels armaris, les llibretes penjant dels llums ,els llapis i retoladors a la paperera i als penja-robes. Tot un desastre!
Quan sortíem a la tarda l’encarregat de l’ordre, el Kilian, vigilava que tothom deixés tot al seu lloc, però... quan tornavem al dia següent... tot potes a munt altra vegada!, i així dia rere diaUn dia, el Dídac, el Jordi, la Júlia i jo, que em dic Marina, estàvem al pati de l’escola parlant. De cop i volta va sortir a la conversa el tema de què passava quan sortíem de l’escola a la tarda i el per què ens trobem tot fora de lloc.
La Júlia, que és la més aventurera de tots nosaltres, va proposar:-Al sortir de l’escola podríem amagar-nos dins de l’armari gegant que hi ha a la classe . Què us sembla?-Mmmmm...Ehhh jo... A mi em fa una mica de por – va respondre el Jordi que és el més poruc de la colla.-Per a mi és una bona idea - va dir el Dídac, tot imaginant-se què divertit seria.-Per a mi també -continuà la Marina. -Doncs llavors quedem entesos. I tu Jordi, t’aguantes, d’acord? I per un dia fes- te el valent -raonà la Júlia.- Però com ho farem - va preguntar el Jordi intrigat.- Quan toqui el timbre de sortida, baixarem amb tots els de la classe i quan arribem al vestíbul farem veure que ens hem oblidat el llibre de medi- responguè la Júlia.- I els nostres pares?- tornà a preguntar en Jordi.- Ho tinc tot controlat! He dit als vostres pares que us quedareu a dormir a casa de la meva tieta, i a la meva tieta li he dit que si trelefonaven els meus pares que digués que estàvem amb ella.- va dir la Júlia molt segura.Es va acabar el pati i els nens i nenes ,de mica en mica, vam anar a la fila per pujar a classe . Tota la colla vam esperar contenta i neguitosa que arribés l’hora de sortida, fins i tot el Jordi que ja no tenia por.
I tal i com ho havíem pensat , ho vam fer. Quan tothom ja havia marxat de l’escola i l’Àngels, la conserge, va tancat totes les portes i finestres, i vam pujar a corre-cuita a amargar-nos dins l’armari.
Van passar les hores i als vols de mitjanit vam començar a sentir sorolls. Vam obrir sigil·losament la porta de l’armari i el que vam veure ens va deixar bocabadats.
