NUCLI 16

UNA HISTÒRIA DE CINE

... Quan es va acabar el granissat, va anar passejant pel carrer. De sobte, els seus passos el van conduir fins a un teatre, petit, vell i sinistre. Però li va picar la curiositat. Va entrar i va sentir un soroll seguit d’un crit. Tot era fosc i les gruixudes cortines, velles i trencades, no li deixaven veure més enllà del nas.

De cop va sentir un crit i, tot i que espantat, va treure el cap per les cortines. A dins de la sala només hi havia un focus encès i fent pampallugues. A l’escenari, hi havia uns nois i noies disfressats de zombis, monstres, assassins,... El director de l'obra que estaven representant els nois i noies, en veure una cara sortir d’entre les cortines, es va espantar, va fer un bot i va caure d’esquena. Amb tanta mala pata que es va fer un trau al cap i va haver d’estar ingressat a l’hospital prop de dos mesos.

El nostre aprenent de director de cinema, l’Oriol, es sentia molt malament, culpable i responsable, per haver provocat l'accident del director de teatre. Però se li va encendre la bombeta i va tenir una brillant idea. Ell substituiria el director i, en lloc d’una obra de teatre, en faria una pel·lícula. La seva pel·lícula, amb aquells actors. Així ho va proposar a tota la colla de nois i noies...

Alumnes de 6è de l'escola Font d'en Fargas