DESENLLAÇ 4

- Afanyem-nos, que s’està fent molt fosc!!! Digué l’Arnau.

A mida que s’anaven endinsant pel laberint tot s’anava fent més obscur i tenebrós.

De sobte, Maria la més poruga de la colla va dir:

-Jo reculo cap a casa si algú vol venir?

-Vinc Maria, aquí no se’ns hi ha perdut res. Respongué en Martí.

Aleshores, Jèssica amb un to decidit va convèncer als indecisos dient:

-Bé, som o no som una colla d’investigadors? Ara, crec que no podem fer-nos enrere, cal continuar.

A continuació l’Arnau digué:

-Ei acabo d’adonar-me que dins la meva motxilla he trobat una llanterna, si voleu ens servirà per il·luminar el camí?

Seguidament, l’Arnau i en Jaume respongueren:

-Per a nosaltres l’aventura no ha finalitzat encara, aquí hi ha un misteri que hem de resoldre.

Aquesta darrera crida, va fer reaccionar a Maria i en Martí que, finalment decidiren prosseguir cap endavant pels passadissos del laberint.

-Tinc una idea! Exclamà Jèssica!!! -Per no perdre’ns, lligarem un extrem del meu jersei de llana i a mesura que es vagi desfent deixarà un rastre, així sempre sabrem com retornar a la sortida del laberint.

-Bona idea! Respongueren tots conjuntament

A mesura que anaven avançant, el passadís s’anava encotillant. Els de la colla fins i tot es veieren obligats a ajupir-se. La llum de la llanterna era tant tènue què els obligava a caminar a les palpentes. De sobte, es veié una llum, la cavitat es féu més ample, més diàfana.

Aleshores en Jaume digué:

-Tinc la intuïció que dalt d’aquesta paret hi ha d’haver una sortida a l’exterior.

De seguida, en Martí el més murri exclamà:

-Tens raó, deixeu-m’ho provar a mi.

-Tingues cura. Recomanaren els de la colla.

-No patiu, ja sabeu que sóc enxaneta, no em passarà res.

Quan en Martí va començar a grimpar per la paret i després d’una relliscada, que per fortuna no va tenir cap conseqüència, El galifardeu va arribar a una mena de cau i des d’allí exclamà:

-Ei, veig un cofre!!!

La resta de membres de la colla respongueren:

-Pots obrir-lo?

-Espereu, tinc la clau a la butxaca. S’obre...dins hi ha.....

-Què? Digué Maria. -No et quedis mut ara.

En Martí amb veu tremolosa respongué. -Hi ha un pergamí molt vell.

- Pots llegir-lo? Digué Jèssica amb to impacient.

-Bé, doncs diu:

Si no confies en tu mateix

els altres tampoc ho faran.

En Martí agafà el pergamí per ensenyar-lo a la colla. En baixar es feu un silenci profund Tots comprengueren el missatge en clau del pergamí. L’enigma havia tingut un final sorprenent.

Després d’aquesta aventura, els de la colla van copsar què, passes el que passes sempre continuarien essent bons amics.

2A del'Escola Reina Violant