El llenguatge és una funció superior del nostre cervell. És una adquisició específica de l’espècie humana, sent la seva expressió més habitual el llenguatge oral, encara que aquest no és l’única forma de manifestar-se. El llenguatge és un sistema complex, estructurat i simbòlic que comprèn diferents subsistemes. Així podem parlar d’un sistema de sons o fonologia, regles per a la formació de paraules, o morfologia, un sistema de vocabulari i significat, lèxic i semàntic, respectivament, normes per a la formació d’oracions o sintaxi, i regles sobre com utilitzar el llenguatge adequadament en contextos socials, o pragmàtica. Quan el desenvolupament del llenguatge no segueix el patró previst, o es produeixen dèficits significatius en qualsevol dels subsistemes anteriors, podem trobar-nos davant un trastorn del llenguatge.
Els trastorns del llenguatge representen un conjunt de dificultats que són encara poc compresos, poc diagnosticats i solen induir a confusió ja que no hi ha una conceptualització dels mateixos acceptada unànimement. A més un mateix trastorn pot rebre diferents noms i solen confondre’s els problemes del llenguatge amb els de la parla.
Els més freqüents són:
Trastorns de la pronunciació :Aquest trastorn es caracteritza principalment quan el nen omet o pronuncia els fonemes de manera inadequada (distorsions, substitucions) per a la seva edat mental encara que tingui un nivell normal en la resta de les funcions del llenguatge. Aquest trastorn ha rebut diferents denominacions al llarg dels anys: Dislàlia, Trastorn del desenvolupament fonològic, trastorn funcional de l’articulació, etc.
Trastorns de l’expressió del llenguatge:Es tracta d’un trastorn del desenvolupament en el qual la capacitat per a l’expressió oral és marcadament inferior al nivell adequat per a la seva edat mental, però en el que la comprensió del llenguatge està dins dels límits normals. Poden existir o no alteracions en la pronunciació. Encara que hi ha una considerable variació individual en el desenvolupament normal del llenguatge, l’absència de paraules simples (o aproximacions de paraules) al voltant dels dos anys i el fracàs de frases senzilles de dues paraules cap als tres anys, han de ser entesos com a indicadors significatius d’un retard. Més tard es presenta una limitació del desenvolupament del vocabulari, un ús excessiu d’un nombre limitat de paraules, dificultats en l’elecció de les paraules adequades, substitució d’unes paraules per altres, utilització de frases curtes, estructuració immadura, errors sintàctics (especialment omissions de finals de paraules o prefixos) i errors o omissions d’elements gramaticals concrets, com preposicions, pronoms, articles, etc. És freqüent que els dèficits del llenguatge oral s’acompanyin de retards o anomalies en la pronunciació dels fonemes que formen les paraules.
Trastorns de la comprensió del llenguatge:Es tracta d’un trastorn específic del desenvolupament, en què la comprensió del llenguatge per part del nen és inferior al nivell adequat a la seva edat mental. En el DSM-IV-TR, aquest trastorn correspon al Trastorn mixt del llenguatge receptiu-expressiu. En el CIE-10, tot i que separa l’expressió de la comprensió, assumeix que en la pràctica totalitat dels casos de trastorn comprensiu es dóna també un deteriorament notable de l’expressió del llenguatge, i són freqüents les alteracions en la pronunciació dels fonemes de les paraules. + info
Ús del llenguatge a l'escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge publicació
Protocol de detecció i actuació en la dislèxia en educació infantil document
Protocol de detecció i actuació en la dislèxia en educació primària. Cicle inicial document
Protocol de detecció i actuació en la dislèxia en educació primària. Cicle mitjà document
Protocol de detecció i actuació en la dislèxia en educació primària. Cicle superior document
Protocol de detecció i actuació en la dislèxia en l'educació secundària obligatòria document
Protocol de detecció i actuació en la dislèxia en cicles formatius i batxillerat document