Als segles XII i XIII, a Europa es va desenvolupar un tipus de poesia lírica que va rebre el nom de "poesia trobadoresca". Aquesta nova manera de compondre neix a Occitània, uns comtats i territoris amb una mateixa unitat lingüística i cultural que avui dia formen bona part del sud de França. Des d' allà, es va escampar cap a terres catalanes i del nord d' Itàlia i, amb menys intensitat, a d' altres països europeus. És una poesia eminentment cortesana, cosa que vol dir que es produïa a les corts feudals, és a dir, als castells o palaus on vivien les famílies nobles que governaven els territoris. Es componia sempre en llengua occitana, independentment de quina fos la llengua originària del trobador. Els poemes que coneixem han arribat als nostres dies a través de cançoners, unes compilacions de poemes que s' ordenaven per autors i gèneres.
Durant aquesta època, es diferenciava entre la persona que componia les poesies i les acompanyava d' una melodia (el trobador) i la persona que les difonia anant de cort en cort (el joglar). Mentre que els trobadors solien ser de condició social alta, els joglars provenien de classe social baixa. L' ofici de joglar consistia a entretenir la gent i, habitualment, s' especialitzaven en la recitació de poemes, en balls o en números de circ.
L' amor cortès (o fin'amor) és el concepte a partir del qual es basteixen els problemes trobadorescos amorosos. Aquest concepte d' amor és el trasllat de l' estructura feudal a la poesia: el senyor a qui el vassall deu fidelitat es converteix en la dama a qui l' enamorat deu amor lleial i incondicional. Serà un esquema tan utilitzat que es convertirà en un tòpic.
Sirventès:
Composició en què es vehiculen atacs verbals o denúncies contra un enemic personal, polític o militar. Sovint es fa servir un to satíric i, perquè es difongui ràpidament, els autors manlleven melodies de cançons conegudes.
Plany:
Lament per la mort d'algú, generalment d'un personatge destacat.
Pastorel·la:
Diàleg generalment amorós entre una pastora i un cavaller que intenta seduir-la, moltes vegades sense èxit.
Alba:
Composició amorosa en què els amants, que han passat la nit junts, han de separar-se perquè es fa de dia i algú podria descobrir-los.
Cançó:
El gènere més habitual. Sol plantejar els sentiments més o menys extremats que el trobador sent cap a la seva enamorada. A partir d'aquest esquema, s'hi desenvolupen els motius i tòpics de l'amor cortès. La cançó es divideix en cobles (o estrofes) de versos octosíl·labs. L'última cobla és més breu que les altres i, a l'inici, sol aparèixer el senhal o pseudònim de la dama.
VÍDEO POESIA TROBADORESCA
Ara és el moment d’endinsar-nos en la lírica trobadoresca, visualitzeu aquest vídeo per a conèixer les seves principals característiques:
https://www.youtube.com/watch?v=a6xzBhF9XcY
Per a informar-vos una mica més, cal que consulteu les pàgines 207-208 del llibre de text.
Escolta el vídeo que tens a continuació Cançoneta lleu i plana, és un sirventès cantat:
Després de morir el marquès de Mataplana li dedica aquesta plany: