Gestió pedagògica

  • Hem de fer àmbits? Són obligatoris en algun curs? Per què s’ha de treballar en àmbits?

Els àmbits no són obligatoris. Agrupar àrees o matèries per impartir-los a través d’un àmbit és una decisió de centre. Aquesta decisió suposa la coordinació de l’equip de docents que decidirà els eixos temàtics de l’àmbit. També es pot donar el cas que un únic docent imparteixi tot sol l’àmbit, que es pot estructurar en forma de projectes. L’aparició dels àmbits en el nou currículum respon a la lògica de la flexibilització, donant cobertura normativa a aquesta opció (ja utilitzada en alguns centres), però sense imposar la seva implantació.

  • És possible treballar una àrea o matèria en un àmbit i, a la vegada, mantenir unes hores per treballar-la fora de l’àmbit? És possible aquesta combinació?

El decret defineix l'àmbit com a conjunt d’àrees que es treballen de manera integrada.

Partint d’aquesta definició, la resposta seria que no, que les àrees o matèries que formen un àmbit s’han de treballar de manera integrada i exclusivament dins l’horari de l’àmbit.

  • Els àmbits que els centres creïn s’han de mantenir tot el curs? Les àrees i matèries que en formen part, s’avaluaran conjuntament?

Sí, els àmbits que es creïn s’han de mantenir tot el curs. L’equip de docents que imparteix l’àmbit decideix com l’avaluarà.

  • En un àmbit, es pot treballar per projectes?

Hem d’entendre un àmbit com un model que organitza el treball conjunt del professorat per coordinar els aprenentatges d’un mateix alumnat.

Si s’opta perquè l’àmbit l’imparteixi un equip de docents, cada docent decidirà o acordarà amb la resta les metodologies que aplicarà i, per tant, es pot treballar per projectes. Es pot donar el cas que tot l’àmbit es vertebri a partir d’un projecte globalitzador de les diferents àrees o matèries, sigui impartit per un equip o un únic docent. En tot cas no s’ha de confondre amb la possibilitat que a les hores de gestió autònoma es dediquin a desenvolupar un projecte transversal i globalitzador.

  • Com podríem diferenciar d'una manera senzilla el treball interdisciplinari del treball transdisciplinari?

El treball interdisciplinari és aquell que promou un aprenentatge concret des de dos o més àrees/matèries o àmbits a partir d’un eix temàtic comú. En canvi, el transdisciplinar pretén resoldre problemes globals de manera integral i holística, integrant totes les mirades possibles. Tracta de trencar fronteres entre disciplines o camps de sabers.

  • El nou currículum diluirà la figura del professorat entesa com a persona especialista que dota l'alumnat de coneixements i competències?

Cada matèria compta amb un seguit de competències específiques que integren continguts propis de l’àrea o de la matèria. Si un centre decideix implantar àmbits, aquests han d’integrar les competències i, per tant, els sabers, pròpies de cada àrea o matèria que hi participa i el centre pot decidir que sigui impartit per un equip de docents, que són especialistes.


  • Les competències transversals estan incloses dins de les específiques de cada àrea o matèria?

Sí, totes les competències transversals estan incloses en el desenvolupament de les competències específiques de cada àrea o matèria. No obstant això, en diferents cursos, al llarg de les diferents etapes, s’hauran d’avaluar a banda.

  • Quina és la diferència entre situacions d'aprenentatge i les metodologies per donar resposta a aquestes situacions?

Les situacions són el context o escenari que s’aprofiten per promoure l’aprenentatge de l’alumnat, en canvi, el treball globalitzat, els projectes, l’aprenentatge basat en problemes… són algunes de les metodologies que podem utilitzar per desenvolupar les situacions d’aprenentatge.

Difícilment es podran abordar les situacions plantejades des d’una sola àrea.

  • Quina és l’alternativa a la Religió? És avaluable? Al llistat de l’article 8 on surten totes les matèries de l’ESO no hi surt, però a la disposició addicional segona en parla. Com s’entén això? Per què la religió s’avaluarà i l'alternativa no?

La LOMLOE estableix que no hi haurà una àrea o matèria alternativa a la Religió. Proposa activitats dirigides al desenvolupament de les capacitats de l'alumnat i en el seu desenvolupament personal, social i ciutadà. El text de l’esborrany concreta que es planificaran i programaran activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat.

  • Les optatives a 4t es poden organitzar per itineraris tancats i per batxillerat no. Ho hem entès bé? Com és això?

L’organització de les optatives en itinerari tancat té una funció propedèutica, orientada al camí que l’alumnat decideixi seguir. Contràriament, la funció orientadora implica no tancar itineraris sinó el contrari donada la necessitat d’experimentar i conèixer els continguts de diferents camps de coneixement. Al batxillerat la component propedèutica l’exerceixen les matèries de modalitat que en molts centres s’ofereixen com a itinerari tancat, mentre que la funció orientadora queda en mans de les matèries optatives.

  • S'ha pensat que els currículums seran molt diferents d'un centre a un altre i que això serà un problema per aquell alumnat que canviï de centre en algun moment de l'etapa de l'ESO?

Ha passat sempre que el currículum no concreta matèries i continguts per cursos. Deriva directament de l’articulat de la llei.

  • Els centres que no han treballat mai per àmbits/projectes rebran una formació específica?

Hi haurà un repositori de recursos que alguns centres ja han posat en pràctica i podran servir com a punt de partida per als centres que comencen a treballar d’una altra manera.