Preguntes freqüents sobre el nou currículum

El 29 de desembre de 2020 es va aprovar la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la què es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. (LOMLOE). A partir de la publicació d’aquesta llei totes les comunitats autònomes disposen d'un calendari d'aplicació amb un termini de dos anys per aprovar els decrets que la desenvolupen.

En aquest punt les responsabilitats són compartides, però el pes principal el té el Ministeri d’Educació. En les comunitats amb una llengua pròpia la LOMLOE estableix que la meitat del currículum el decideix l’administració autonòmica (en la resta és el 40%), però en aquest 50% hi entra, lògicament, les hores d’ensenyament de la llengua pròpia (el català, en el cas de Catalunya), i les hores de pati a primària, que són considerades horari lectiu. Per tant, el marge de Catalunya o la resta de comunitats amb llengua pròpia per decidir una part del currículum és pràcticament la mateixa que la resta.

Curs 2022-2023:

• Aplicació a tota l’etapa d’educació infantil

• Aplicació a 1r, 3r i 5è d’educació primària

• Aplicació a 1r i 3r d’ESO

• Aplicació a 1r batxillerat

Curs 2023-2024:

• Aplicació a tota l’etapa d’educació primària

• Aplicació a tots els cursos de l’ESO

• Aplicació a tots els cursos de batxillerat

La publicació dels nous decrets està prevista pels mesos de juliol o agost del 2022. Tots els centres han rebut un primer esborrany per fer aportacions de millora. Durant el mes de maig està previst disposar d’una versió més definitiva que es tornarà a enviar a tots els centres educatius.

Es disposa de tres cursos per implementar de manera progressiva els nous currículums, amb l’acompanyament de la Inspecció Educativa i de la formació necessària.

Un nou decret suposa unes noves regles de joc, unes noves condicions i sobretot noves oportunitats. Cal fer una formació generalitzada a tots els agents del sistema (centres educatius, inspecció, personal tècnic d’altres unitats) que posi de manifest aquestes oportunitats i faciliti (amb la formació, els models, els recursos i suport, l’acompanyament i la col·laboració) processos de replantejament tant de caràcter organitzatiu com de funcionament. Repensar com s’organitza el centre amb les noves possibilitats, repensar els processos d’aprenentatge en el context dels vectors i com aprofundim en l’avaluació per a la millora de l’aprenentatge.

El currículum d'infantil serà de tota l'etapa. Inclou els dos cicles: el primer de 0-3 i el segon de 3-6.

S’està dissenyant el procés de capacitació i acompanyament dels centres educatius per implantar progressivament i de forma personalitzada els nous currículums. Caldria que fóssim capaços de fer una oferta formativa que tingués com a eix central el currículum perquè els centres hi arribin per diferents camins, segons el propi punt de partida. Uns aprofitant la feina feta en els darrers anys, altres a través d’un programa d’innovació que han començat a desenvolupar o a partir d’una necessitat manifesta que han identificat.

S’està treballant en l'elaboració d’un paquet de recursos útils, aplicables, de fàcil accés que exemplifiquin les oportunitats d’aquest currículum.

La implantació del decret sempre té un recorregut, ni és immediat, ni s’ha de canviar de cop. El que proposem és anar realineant les decisions que s’han de prendre en l’organització i el funcionament dels centres amb les oportunitats que ofereixen els nous decrets, i crear espais de debat als centres per decidir com avançarem i de quina manera ho farem. S’ha d’atendre a aquells centres que ho demanen, que haurien de ser prioritaris.

Els vectors dissenyen o delimiten les grans línies que caldrà tenir en compte i integrar-los en totes les programacions.

Sí, amb una única nota d’àmbit o amb una nota per a cada àrea que el configura.

El decret defineix l'àmbit com a conjunt d’àrees que es treballen de manera integrada. Partint d’aquesta definició, la resposta seria que no, que les àrees o matèries que formen un àmbit s’han de treballar de manera integrada i exclusivament dins l’horari de l’àmbit.

Sí, els àmbits que es creïn s’han de mantenir tot el curs. L’equip de docents que imparteix l’àmbit decideix com l’avaluarà.

Hem d’entendre un àmbit com un model que organitza el treball conjunt dels docents per coordinar els aprenentatges d’un mateix alumnat.

Si s’opta perquè l’àmbit l’imparteixi un equip de docents, cada docent decidirà o acordarà amb la resta les metodologies que aplicarà i, per tant, es pot treballar per projectes. Es pot donar el cas que tot l’àmbit es vertebri a partir d’un projecte globalitzador de les diferents àrees o matèries, sigui impartit per un equip o un únic docent. En tot cas no s’ha de confondre amb la possibilitat que a les hores de gestió autònoma es dediquin a desenvolupar un projecte transversal i globalitzador.

El treball interdisciplinari és aquell que promou un aprenentatge concret des de dues o més àrees, matèries o àmbits a partir d’un eix temàtic comú. En canvi, el transdisciplinari pretén resoldre problemes globals de manera integral i holística, integrant totes les mirades possibles. Tracta de trencar fronteres entre disciplines o camps de sabers.

Cada àrea o matèria compta amb competències específiques que integren sabers propis de l’àrea o de la matèria. Si un centre decideix implantar àmbits, aquests han d’integrar les competències pròpies de cada àrea o matèria que hi participa i, per tant, els sabers, i el centre pot decidir que sigui impartit per un equip de docents, que en són especialistes.

Els centres disposaran de 4,5 hores de gestió autònoma a l’educació primària i de 4 hores de gestió autònoma a l’ESO.

Aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a:

• Vertebrar un projecte globalitzador i contextualitzat de caràcter transversal, que tingui en compte les oportunitats educatives de l'entorn o ajudi a compensar algunes necessitats formatives en algun camp de coneixement del propi alumnat.

• Completar un projecte que el centre ja desenvolupa, com el projecte lingüístic o de tutoria i orientació.

• Resoldre aquelles problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn.

• Reforçar les hores d’alguna àrea o matèria.

Aquestes hores diversifiquen les propostes curriculars i permeten donar respostes a problemàtiques concretes dels centres; per tant, no generen desigualtats.

Sí, totes les competències transversals estan incloses en el desenvolupament de les competències específiques de cada àrea o matèria. No obstant això, en diferents cursos, al llarg de les diferents etapes, s’hauran d’avaluar a banda.

Les situacions són el context o escenari que s’aprofita per promoure l’aprenentatge de l’alumnat; en canvi, el treball globalitzat, els projectes, l’aprenentatge basat en problemes… són algunes de les metodologies que podem utilitzar per desenvolupar les situacions d’aprenentatge. Difícilment es podran abordar les situacions plantejades des d’una sola àrea o matèria.

L’alumnat amb PI ha de ser avaluat segons els criteris d’avaluació que s’hauran decidit per atendre les seves necessitats i que constaran en el propi PI.

L’alumnat amb PI pot tenir assoliment notable, per exemple? Sí, però en cas que l'alumnat tingui un resultat molt satisfactori, s'hauran de revisar els criteris d'avaluació i ajustar-los a les capacitats i necessitats de cada alumne o alumna, ja que en el PI tenen en compte les característiques individuals.

El professorat haurà de preveure espais, instruments i maneres de fer que promoguin la reflexió de l’alumnat, així com la forma d’integrar-ho a les sessions d’avaluació.

Sí, tant la d'educació primària com la d'educació secundària

L’avaluació es farà a partir de les àrees, matèries o àmbits que cada centre autònomament dissenyi. Hi haurà dos tipus d’informe: un de trimestral, de caràcter més qualitatiu, adreçat a les famílies i que serà elaborat per cada centre, i un altre a final de curs amb les qualificacions referides al grau d’assoliment de les competències.

Els informes trimestrals són de caràcter qualitatiu, no cal que tinguin qualificació. A l’informe de final de curs es reflecteixen els nivells d'adquisició de cada competència en els termes d'AE, AN, AS i NA.

A L’ESO no es concreta el temps que s'hi ha de dedicar, però a l’article 13.4 del Decret diu textualment: “Els centres educatius han de destinar, en l’horari lectiu, un temps específic a la lectura de forma transversal en totes les àrees i matèries, atès que la lectura és un aprenentatge fonamental en el desenvolupament de les competències."

La LOMLOE estableix que no hi haurà una àrea o matèria alternativa a la Religió. Proposa activitats dirigides al desenvolupament de les capacitats de l'alumnat i al seu desenvolupament personal, social i ciutadà. El text de l’esborrany concreta que es planificaran i programaran activitats educatives al voltant de la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat.

L’organització de les optatives en itinerari tancat té una funció propedèutica, orientada al camí que l’alumnat decideixi seguir. Contràriament, la funció orientadora implica no tancar itineraris sinó el contrari, donada la necessitat d’experimentar i conèixer els continguts de diferents camps de coneixement. Al batxillerat la component propedèutica l’exerceixen les matèries de modalitat, que en molts centres s’ofereixen com a itinerari tancat, mentre que la funció orientadora la tenen les matèries optatives.

Ha passat sempre que el currículum no concreta matèries i continguts per cursos. Deriva directament de l’articulat de la llei.

Hi haurà un repositori de recursos que alguns centres ja han posat en pràctica i podran servir com a punt de partida per als centres que comencen a treballar d’una altra manera.

No, cada centre ha d’oferir una opcionalitat coherent i conseqüent amb els seus recursos. L’opcionalitat que es presenta és de màxims. Cada centre l’ha d’adaptar a les seves possibilitats. El text de l’esborrany del batxillerat diu: “Els centres en funció de la seva organització i complexitat podran adaptar l’oferta formativa de la franja optativa anual de primer curs, adaptant el nombre de matèries optatives ofertades."

Els centres d’una línia de batxillerat hauran de fer una oferta més reduïda de les optatives, ajustada a la plantilla que s’haurà analitzat cas a cas. També hauran de comptar amb la possibilitat de cursar aquestes matèries a través de l’IOC, com en l’actualitat.

En el moment de programar el curs, els centres disposaran de models d’avaluació competencial de les matèries comunes i de modalitat. Està prevista una formació al mes de juliol que s’enfoqui en el desplegament dels aprenentatges competencials i la seva avaluació al batxillerat.

D’acord amb la LOMLOE, les PAU s’hauran d’adaptar per avaluar els aprenentatges competencials desenvolupats en el batxillerat

El mateix que en l'actualitat.

Sobre les optatives trimestrals hi ha criteris metodològics i no n’hi ha de contingut. S'hi dedicarà un apartat en els documents de desplegament.

No és la idea. Les matèries optatives estan pensades per afavorir l’orientació de l’alumnat i que, d'aquesta manera, puguin validar o descartar el seu interès per camps de coneixement diversos (i potser nous).

A banda, no és possible fer el seguiment personalitzat que el TR requereix des de les matèries optatives. Potser un trimestre de 1r de batxillerat a les optatives trimestrals es pot dedicar a mètodes de recerca i formes de treballar, però hauria de ser una iniciativa de centre, no d’una matèria optativa trimestral aïllada.

Sí, exacte

Les PAU depenen d’Universitats. En tot cas, els proposarem que avaluïn competències (capacitats i continguts situats en contextos), com ara: seleccionar informació de diferents documents per connectar-lo amb els coneixements, comunicar-los i donar resposta a una situació; prendre una posició enfront una polèmica o esdeveniment conflictiu propi de la matèria i argumentar-la a partir dels aprenentatges adquirits, i resoldre problemes, en sentit ampli, aplicant de forma integrada els aprenentatges, per exemple.

El text de l’esborrany diu que l’alumnat podrà cursar aquestes matèries si no les cursa com a matèria obligatòria de modalitat. L’oferta s’haurà d’adaptar a l’organització i complexitat del centre.

L’oferta de matèries de modalitat i d’optatives s’haurà d’adaptar a l’organització i complexitat del centre.

Sí

El ministeri, que és qui les ha creat, encara no ho ha dit, en el seu moment va sortir:

Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a l’exercici de la docència en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents d’ensenyament secundari.

Surt el 2015 i era per a les matèries de la LOMCE. Ara bàsicament les noves matèries són les del batxillerat d'arts que té les dues vies: la de música i d'arts escèniques i la d'arts plàstiques. Podem intuir que les de la via de música seran de Música, les d'arts escèniques continuaran sent de Llengua Catalana i Literatura o Llengua Castellana i Literatura, i també amb la condició del Reial decret 665/2015 que la matèria d'Arts Escèniques també es pot atribuir als qui tinguin el títol superior d’art dramàtic. Si d'alguna matèria us sembla que podeu tenir dubtes pregunteu, però és prou clar.

Pel que fa a les optatives de batxillerat, que depenen de nosaltres, ho farem constar als documents d’organització i gestió de centres, no es posa al decret.

Sí, és cert, i això els passa a tots els estudiants d'arreu de l'estat espanyol que cursin aquesta modalitat. És d'esperar quan aquesta nova promoció 2022-2024 comenci el 2n curs, el 2023-2024 el Ministeri hagi establert noves matèries PAU, on hi figurin, per exemple H.ª de la Música i la Dansa i Literatura Dramàtica, per donar sortides a la via de música i arts escèniques.

Sí exacte.

Sí, exacte

Els pares, mares o tutors han de poder manifestar a l'inici de curs la seva voluntat perquè els seus fills o filles puguin rebre o no rebre l'ensenyament de religió i per tant tots els centres educatius han d’ofertar les diferents confessions religioses amb què l'Estat hagi subscrit acords de cooperació. La cursen els i les alumnes que els seus pares, mares o tutors hagin manifestat la seva voluntat perquè els seus fills o filles la rebin.

Els centres educatius han de programar l’atenció a l’alumnat que no ha optat per cursar ensenyaments de religió. Preferentment s’han de planificar i programar activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat. Aquestes activitats han de poder preparar l’alumnat per conviure en una societat diversa i per a la participació en un món democràtic, amb el ple exercici de la llibertat ideològica comprensiva de totes les opcions que suscita la vida personal i social amb la dignitat de la persona i els seus drets inviolables. El Departament d’Educació facilitarà orientacions sobre activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat.

Ara per ara les Literatures estan en els cursos que estan en el projecte de Decret de Batxillerat, i per les raons que s'han explicat en diversos fòrums. Bàsicament que les matèries que van a les PAU han d'estar a segon curs.

Dit això si es volen cursar alguna de les dues Literatures a 1r de batxillerat, des del punt de vista legal i normatiu cal tenir present que en virtud de l'autonomia de centres, un centre pot decir impartir una matèria pròpia del centre basada o inspirada en una matèria de modalitat. En aquest cas concret la matèria serà una matèria de 3h, no de 4h i caldrà adaptar el currículum pensat per 4h.

Aquesta matèria optativa de centre no és una matèria de modalitat des del punt de vista que no li compta a l'alumne/a com a matèria de modalitat.

Aquesta matèria ha de tenir un nom diferent a Literatura Catalana, ja que darrere d'aquest nom hi ha una matèria de modalitat de 2n curs de batxillerat de la modalitat d'humanitats i ciències socials. Es pot dir per exemple Literatura Catalana pròpia de centre, o qualsevol nom que el centre consideri més oportú. En aquest sentit, aquesta optativa de centre la pot cursar qualsevol alumne de qualsevol modalitat, com a optativa anual de centre.

En el projecte de decret de batxillerat està especificat que és de 70 hores, com ho és en el batxillerat vigent. Acollint-se de nou a l'autonomia de centres, i igual que ara hi ha centres que la fan amb 140h (les 4 hores de la franja de matèries específiques) i la matriculen dos cops amb noms diferents, ara es pot fer de forma semblant, si el centre ho considera: 70h amb el nom d'Estada a l'Empresa (dos trimestres a 3h) i afegir una optativa trimestral més amb un nom diferent sobre el mateix tema (les 35 hores restants).