A l'escola treballàvem l'àrea de Música posant l'èmfasi en tres dimensions vertebrals:
percepció, comprensió i valoració
interpretació i producció
imaginació i creativitat
No només vetllem perquè l'alumne "pensi la música", sinó que ens interessa sobretot que la pugui sentir, que la pugui viure. Per això centrem la nostra proposta en l'acció; perquè la reflexió hi va inherent. Històricament, l'escola ha donat molta importància a la reflexió, a la teoria; hi ha destinat molts recursos i temps. Creiem que cal invertir la balança. L'alumne construeix els conceptes a partir de la pràctica, i ho fa d'una manera molt més significativa, doncs neix de la seva pròpia experiència i participació en allò que es vol aprendre.
El Mètode en Flux o els Racons no són més que diferents metodologies que ajuden al mestre i l'alumne/a a invertir aquesta balança i apropar-nos al coneixement a través d'una proposta molt més activa i participativa per part de l'alumnat.
Amb els alumnes del Cicle Superior portem a terme una metodologia d’aprenentatge basada en l’autonomia de l’alumne, el treball en grups reduïts i heterogenis, l’acció educativa estructurada en espais d’aprenentatge, la creativitat, l’ús de les TAC, l’autoavaluació i, sobretot, la confiança expressada en diferents direccions: en un mateix, en el grup i en el mestre. És aquesta xarxa de confiança la que comença a construir la comunitat escolar. En aquest audiovisual us explicaré en què consisteix aquest mètode.
Mètode en Flux
El MÈTODE EN FLUX es basa en 3 eixos essencials:
La confiança (en un mateix i en els altres)
L’aprendre fent-ho (fer per aprendre)
L’avaluació multidireccional (tots avaluem tot)
CONFIANÇA
L’alumne té un paper més actiu en el procés d’aprenentatge. Pot intervenir, discutir amb els companys, decidir què farà a cada sessió, ser més autònom... Per això cal que el mestre confiï en ells i ells en el mestre. I sobretot, tots hem de confiar en nosaltres mateixos.
Formem part d’una comunitat; per gaudir de certa llibertat, hem de mostrar una responsabilitat equiparable. Els mateixos alumnes han d’aprendre a autoregular-se. El propi grup ha d’exercir mesures de contenció quan algú o alguna cosa distorsiona el procés.
El paper del mestre consisteix a dissenyar i programar l’espai d’aprenentatge, oferint en tot moment un acompanyament actiu a l’alumnat. Intervé només quan el grup no és capaç d’autoregular-se.
Xarxa de confiança
APRENDRE FENT-HO
Les activitats dels racons són purament vivencials. Persegueixen l’acció de l’alumne; practicar allò que es vol aprendre. Fer una cosa és una de les millors maneres d’aprendre-la.
Prenem com a model la PIRÀMIDE DE L’APRENENTATGE de Cody Blair, que ordena els processos d’aprenentatge de més actius a més passius, tot posant en evidència que els mètodes que impliquen una participació i experiència més activa de l’alumnat són també els que resulten més eficients per a l’aprenentatge.
Piràmide de l'aprenentatge (Cody Blair)
AVALUACIÓ MULTIDIRECCIONAL
El procés d’avaluació és continu i es dóna en múltiples direccions.
D’una banda, cada cop que es finalitza un racó l’alumne s’autoavalua (autoavaluació) i el mestre avalua les produccions que els alumnes fan en una avaluació continuada.
D’altra banda, en acabar el trimestre, els alumnes avaluen el mètode i el mestre. Exposen què els ha agradat, què no els ha agradat i què han trobat a faltar. El mestre escolta les aportacions i ajusta la metodologia en funció de les propostes sorgides.
D’aquesta manera la metodologia esdevé dinàmica, flexible, modelable, única i irrepetible; apropa l’aprenentatge a les persones que l’utilitzen. Esdevé facilitadora d’aprenentatge per a aquell grup concret que l’ha modelat, que l’ha fet seva, que, al cap i a la fi, no ha fet altra cosa que anar-la construint conforme construïen el seu propi procés d’aprenentatge.
Els racons (o espais d'aprenentatge, o ambients), a l'àrea de música de la nostra comunitat, esdevenen el contingut amb què concretem el Mètode en Flux. La metodologia dels racons és àmpliament emprada en molts centres educatius i permet a l'alumnat el treball autònom i en grups reduïts. Els racons poden ser de joc o, com en el nostre cas, de treball. L'alumnat aprèn a treballar en equip, entre iguals, amb l'acompanyament actiu del mestre, qui orienta i dissenya els espais i activitats d'aprenentatge.
Racó d'improvisació
Racó de ritme
Racó Orff
Racó Dalcroze
En el treball per racons, l'alumnat gaudeix d'una llibertat i autonomia més grans que cal acompanyar d'un conseqüent sentit de la responsabilitat i una determinada actitud. Per aquest motiu, abans de començar els racons, destinem les sessions que siguin necessàries per realitzar un treball d'acció tutorial i preparació dels mateixos.
Així, treballem actituds i valors com: RESPONSABILITAT, COOPERACIÓ, AUTOREGULACIÓ, RECIPROCITAT, RESPECTE, INTEGRITAT...
Racó Orff
Racó Dalcroze
Racó d'improvisació
Racó de ritme
Les nostres cançons (Escola Giroi)
Durant el curs 2013-14, a l'Escola Giroi (La Garriga), on vaig treballar com a mestre de música durant set cursos, vam realitzar l'enregistrament d'un cd titulat Les nostres cançons.
La idea de realitzar el recopilatori Les nostres cançons va sorgir de l’Albert Moraleda, pare de l’escola i compositor i productor musical. Segons em va comentar un dia, ell lamentava no conservar cap recordatori, llibre o cassette de les cançons que havia après a l’escola quan ell era petit. Va ser així com va oferir-nos la possibilitat de realitzar aquest enregistrament de cançons, per aconseguir d’aquesta manera que quan els nostres alumnes fossin grans, tinguessin un bonic present material que els transportés a les seves vivències d’infantesa, escolars i també musicals.
Vam voler enregistrar aquestes cançons amb les veus de tot l’alumnat de l’escola. I tot i que en un principi la idea era fer-ho amb un acompanyament de guitarra senzill, ja que és tal i com les cantàvem a l'aula quan les apreníem, no ens vam poder estar d’incloure la col·laboració de dos alumnes de cicle superior (l'Anila i el Pau), que van aportar el seu art tot gravant unes melodies amb els seus respectius instruments: el clarinet i la guitarra. Així mateix, també vam poder comptar amb l’aportació de l’Albert, que va posar el seu contrabaix a la majoria de cançons. Paral·lelament al cd de cançons, l'AMPA va aprofitar la temàtica d'aquell curs per enregistrar un cd de contes inventats amb la participació d'alumnes, famílies, mestres, personal no docent i amics propers al centre. Dos projectes relacionats sota un mateix eix: l'enregistrament del so. Cançons i contes. Les nostres cançons i Aventura't. Guardo una profunda estima i gratitud a totes les persones que hi van participar: alumnes, mestres, i famílies, en especial a l'Albert i al Pepo, per la seva dedicació, el seu savoir faire i l'alegria amb la que caminen per la vida. Des d'aquí, una forta abraçades a ells i a totes.
A continuació, teniu algunes de les cançons que vam enregistrar amb els/les alumnes durant aquell curs escolar, així com un parell d'audiovisuals que mostren el procés de producció i enregistrament.
Making-of gravació del CD "Les nostres cançons" a l'escola Giroi de La Garriga. Curs 2013-14
Gravació de la base amb guitarra per a l'enregistrament posterior de les veus dels infants. Curs 2013-14
Cargol treu banya (P3)
El lleó (P4)
El pomer (P5)
1r. Per molts anys (Jaume Barri)
2n. La fira
3r. L'avi mariner
4t. Puff, el drac màgic
5è. Els avantpassats
6è. La presó de Lleida
6è. L'estaca
En aquell cd es troben també aquestes deu cançons que ens vam inventar amb els/les alumnes del parvulari. Les nenes i nens anaven dient característiques sobre la temàtica del nom que havien triat pel seu grup classe. Anotàvem les idees que deien a la pissarra i les anàvem convertint en versos per anar construint la nostra cançó de grup, sobre dos o tres acords i una melodia molt senzilla.
Gravant a l'estudi de l'Albert Moraleda
(Foto: Pepo Segura)
El Lindy Hop és un ball derivat del xarlestone i popularitzat a Nova York durant els anys 20 per la població negra. Durant la dècada del 1930 es va estendre a la resta dels EEUU i posteriorment a altres continents. No obstant això, anys més tard va quedar en l'oblit, fins al punt de desaparèixer completament. Va ser més tard, durant la dècada del 1980, que va resorgir tant a EEUU com a Europa. El Lindy Hop es balla amb música swing i l'execució del mateix es realitza en parella. El pas bàsic d'aquest ball és de vuit temps i consisteix en què la parella realitza un desplaçament constant d'apropar-se i allunyar-se, agafats de la mà, i mantenint el frame, que consisteix en presentar certa resistència a l'articulació del colze per tal que quan s'estiren del braç, el moviment creat es propagui al cos. Es genera així una dinàmica de forces contraposades i centrífugues que provoquen una sensació d'inèrcia. El Lindy Hop aprofita constantment aquesta inèrcia per realitzar diferents variacions. El curs 2017/18, amb els alumnes de 6è ens hem atrevit a preparar una petita coreografia lindy pel festival de Nadal. Aquí teniu un breu audiovisual amb el resultat!
Grup de 6è ballant Lindy Hop amb el tema "Let it snow"