Situacions d'aprenentatge

Les ajudes que es presenten a continuació pretenen oferir una eina per formular els criteris i indicadors relacionats amb l’objectiu didàctic de la situació d’aprenentatge que s’hagi determinat, de tal manera que permetin avaluar en quina mesura s’ha aconseguit.

Què és un criteri?

El criteris defineixen els aspectes que es pretenen avaluar. Aquests aspectes es concreten a partir de determinar quins són els trets que ha de tenir una acció per ser considerada de qualitat. És a dir, allò que seria l’ideal o el 10. Els criteris responen a la pregunta: Com ha de ser això que volem aconseguir? Quins són els trets del nostre 'ideal'? Els criteris no són mesurables. Per això necessitem la concreció que aporta l’indicador.

Què és un indicador?

Els indicadors concreten els elements que hem de tenir presents per poder arribar a aquest 'ideal' i, per tant, conformen les variables mesurables relacionades directament amb el criteri. En aquest sentit, mesuren qualitativament el grau d’acompliment del criteri. Hi pot haver més d’una variable; per això hi ha, en general, més d’un indicador per criteri. Els indicadors responen a la pregunta: En què es veu que el criteri s’acompleix? És important que els indicadors es defineixin a partir d’accions susceptibles de ser observades directament.

Estratègia per l’elaboració de criteris i indicadors?

A continuació es presenta una estratègia per elaborar criteris i indicadors de forma àgil i senzilla.

Agafeu l’objectiu de la situació d’aprenentatge i subratlleu l’aspecte clau sobre el qual voleu treballar. Per exemple: “Narrar oralment una història de forma ordenada per tal que els esdeveniment s’entenguin bé.”

PAS 1. Elaboració dels criteris

Un cop identificat l’aspecte clau, plantegeu-vos la pregunta següent: Quines són les característiques de la BONA + paraula clau?

En el cas de l’exemple presentat la pregunta seria “Quines són les característiques de la bona narració (del nostre ideal de narració per aquest grup en concret)?”

Mitjançant aquest esmicolament s’aconsegueix visualitzar i fer transparent el judici de valor que és intrínsec a tot procés d’avaluació. Aquest judici sempre va relacionat amb un 'valor ideal' que s’atorga en el moment de valorar si s’ha aconseguit una cosa o no. Aquesta és la raó per la qual la pregunta conté l’adjectiu bo. I en aquest sentit, la resposta dóna compte del nivell d’excel·lència que es vol atorgar a allò que es pretén avaluar. D’aquesta manera s’estableixen els criteris, que no hauran de ser més de quatre o cinc.

Els criteris, amb tot, no resulten encara prou definits perquè els puguem usar de forma efectiva. El motiu és que l'autèntic judici de valor vinculat a cada criteri ve donat per l'adjectiu qualificatiu o l’adverbi que generalment acompanya els criteris.

Exemples de criteris que es poden definir en relació amb l’objectiu de l’exemple:

·   Pronunciar de forma intel·ligible.

·   Narrar de forma ordenada.

Atès que, com dèiem, són precisament els adjectius i adverbis els que amaguen el veritable judici de valor, haurem de precisar el que volem dir. Per això necessitem un segon esmicolament.

PAS 2. Elaboració dels indicadors

Per elaborar els indicadors podeu seguir els passos següents:

1. Agafeu cadascun dels criteris establerts i subratlleu l’adjectiu i/o l’adverbi.

En els exemples presentats subratllaríem: “de forma intel·ligible” i “de forma ordenada”

2. Plantegeu-vos per a cada valor de judici subratllat, la pregunta següent: En què es veu que això és així? (En què es veu que l’alumnat pronuncia de forma intel·ligible? En què es veu que narra de forma ordenada?

La resposta a aquesta pregunta aporta informacions més detallades a manera de subcriteris. Aquests subcriteris, pel seu major grau de precisió, esdevenen els indicadors d'assoliment.

És important tenir en compte que els indicadors han de poder ser observats directament; això vol dir que hauran d’estar formulats en forma d’accions susceptibles de ser observades.

Uns possibles indicadors corresponents als criteris de l’exemple són:

·   La narració s’entén sense fer esforços

·   Narra els esdeveniments cronològicament.

El resultat final d’aquest doble procés d’esmicolament hauria de ser una taula com la que es presenta a continuació: