Programacions
Oposicions Primària i Secundària
Currículum Competencial i Marc Normatiu
Què és? Quins documents cal llegir?
Programació Anual
Per a què? Com? Què incloure?
Sense actualitzar encara
Programació d'una unitat didàctica competencial
Per a què? Com? Què incloure?
Documents imprescindibles
Avaluar és Aprendre
Neus Sanmartí
Objectius, criteris i indicadors d'avaluació XCB - 2019
Com millorar una activitat d'avaluació XCB - 2019
Verbs d'acció amb la taxonomia de Bloom
Avaluació de les situacions d'aprenentatge competencials - 2022
Documents interessants ESO & Batxillerat
Plantilla per a programar situacions d'aprenentatge. Currículum ESO 175/2022
Plantilla per a programar situacions d'Aprenentatge Currículum Bat 171/2022
Template for ESO situation-based units. Currículum Bat 175/2022
Template for BAT situation-based units. Currículum Bat 171/2022
Plantilla situacions d'aprenentatge. Departament Educació
Programar per competències a l'ESO 2020
Documents per a l'organització i gestió dels centres ESO 2020
El currículum competencial a l'aula d'ESO 2017
Del Currículum a les programacions 2009
Aquests examples no estan actualitzats
El currículum a cop d'ull
Exemple de part de programació de CCNN 1r ESO o 6è primària
Exemple part de la programació unitat anglès 1r ESO
Exemple part de la programació unitat anglès 4t ESO
Exemple Programació anual Física i Química
Exemple Programació Unitat Didàctica Física i Química
Exemple d'activitat d'avaluació Medi 1 ESO
Exemple d'activitat d'avaluació projecte 2ESO
Documents interessants primària
Aquests no estan actualitzats
Programar per competències a la educació primària
Aprenentatges que estructures el Cicle Inicial
Les dimensions a cop d'ull (primària)
Plantilla per a programar unitats didàctiques Currículum Competencial Primària 119/ 2015
Exemple UD
Cicle Superior
Exemple UD
Cicle Mitjà
Exemple UD
Documents interessants infantil
Plantilla 2n Cicle Infantil (Versió CRP Baix Empordà)
Inclusió i diversitat
http://ensenyament.gencat.cat/ca/arees-actuacio/professors/oposicions/ingres-acces-cossos-docents/aspectes-generals/temaris-cossos-especialitats/
Orientacions per a l'elaboració d'un pla de suport individualitzat
Guia Disseny Universal per l'Aprenentatge
De l'escola inclusiva al sistema inclusiu
Decret d'inclusió
Accions pel Tractament de la Diversitat
Alumnat amb necessitats educatives especials
Curs Oposicions – USTEC-
Mesures organitzatives i curriculars.
Quan parlem de diversitat fem referència a dos tipus de mesures que seran vitals per l’atenció de tot l’alumnat dels centres:
1) Mesures organitzatives:
* Intervenció de dos professors a l’aula.
* Intervenció de la psicopedagoga a l’hora de treballar amb els alumnes amb necessitats educatives especials anticipant continguts en petit grup, assessorant amb les Adaptacions del Curriculum,..
* Diferents organitzacions que es poden dur a terme com:
-Atenció en petits grups, atenció de forma individualitzada dins o fora de l’aula ordinària.
-Creació d’agrupaments flexibles, treball en petit grup (mig grup/grup partit, treball amb el grup – classe, treball cooperatiu i tallers).
-També cal incidir en el treball que es pot dur a terme amb aquest alumnat que ha d’incidir en les estratègies didàctiques, metodològiques i en el procés d’avaluació de l’alumnat.
2) Diferents mesures curriculars
Es poden dur a terme tenint en compte els següents aspectes:
– Un currículum obert permet les adaptacions als diferents contextos educatius i a les característiques i necessitats educatives de l’alumnat.
- El Projecte Educatiu de centre (PEC) on hi han concretats i seqüenciats els objectius,competències, continguts, criteris d’avaluació, metodologia i atenció a la diversitat. Quan més concret i seqüenciat sigui més cabuda tindrà per atendre a tota la diversitat del centre.
– Les programacions didàctiques que han de ser obertes i flexibles per tal d’ajustar al màxim els diferents elements del currículum a les necessitats i característiques dels alumnes.
3) Altres mesures curriculars i que no afecten substancialment el currículum escolar:
Serveixen per atendre la diversitat de l’aula. Podem parlar de:
* Adaptacions d’accés al currículum: Es consideren elements d’accés als que possibiliten el desenvolupament curricular, com són els recursos humans, tècnics i materials.
* Adaptacions curriculars poc significatives: Aquest tipus d’adaptacions no modifiquen substancialment la programació proposada pel professor/a de l’aula. Les adaptacions curriculars poc significatives poden ser una adaptació de la metodologia (implica una ajuda individualitzada del professorat), dels continguts (treballar continguts ja treballats anteriorment, o suport en els procediments/instruments d’avaluació... (avaluació amb intèrpret per a nens sords,...)
* Existeixen altres tipus de mesures curriculars anomenades Adaptacions significatives que afecten els elements del currículum i són especialment adreçades a l’alumnat amb necessitats educatives especials i s’anomenem Plans Individualitzats són mesures excepcionals que impliquen canvis importants en les diferents àrees del currículum. L’ha de fer el tutor o especialista de l’àrea amb la col·laboració de l’equip docent i el/la psicopedagoga del centre i de l’ EAP, si s’escau. S’ha de sol.licitar a la administració.
Alumnat amb necessitats educatives especials
1.Discapacitat Auditiva
1.1. Objectius i continguts prioritaris:
-Priorització d’objectius en el llenguatge oral i escrit.
-Afavorir la seva interacció amb els altres.
-Llengua estrangera: lèxic bàsic o expressions funcionals. Només quan tingui assolida la seva llengua.
-Música: ritme i percepció del so (estimulació vibro-tàctil).
-Potenciar el treball globalitzat i interdisciplinar (Ex:Projectes) i les activitats funcionals per resoldre conflictes de la vida quotidiana.
-Potenciar l'autonomia.
-Reforçar aspectes com l’esforç, la superació,.. Fent servir més el reforç positiu que el negatiu. Millorar l’autoestima.
-Optimitzar acústica, ubicació i maneig d’aparells.
-Presentació d’informació de forma visual i amb experiències directes.
-Adaptació del material (més imatges, modificar i/o reduir el text escrit,...).
-Aula poc sorollosa.
-En el treball individualitzat reforçar i anticipar continguts lingüístics i d’altres àrees com Naturals o Socials.
1.2. A nivell organitzatiu cal:
-Promoure el treball cooperatiu i diversificar el tipus d’agrupament.
-Atendre les seves nee dins i fora de l’aula si cal (treballar previs o reforçar continguts).
2.Discapacitat sensorial –visual-.
2.1. Objectius i continguts prioritaris:
-Adaptacions pel que fa als mitjans i condicions d’accés al currículum (Lupa,Braille,màquina Perkins...)
-Concretar Objectius i Continguts d’acord a les NEE que presenta:
* Eliminació d’objectius o continguts. (Si cal)
* Priorització de l’àrea de llengua pel que fa a la captació i elaboració de la informació i a l'autonomia de treball.
-Potenciar el treball globalitzat i interdisciplinar i les activitats funcionals per resoldre conflictes de la vida quotidiana. Potenciar l'autonomia.
-Fer servir més el reforç positiu que el negatiu.
-Afavorir les relacions interpersonals amb els companys.
2.2. A nivell organitzatiu cal:
-Atendre les seves nee dins i fora de l’aula si cal (treballar previs o reforçar continguts).
-Modificacions arquitectòniques (no fer canvis de mobles, posar baranes a llocs perillosos, aprendre recorreguts quotidians).
-Condicions ambientals : llum sense reflexos i a prop de la pissarra (ambliop), no soroll, classe ordenada,...
-Elecció de materials: relleus, pautes, Perkins, llibres en Braille, calculadora parlant, àbac, objectes amb volum, lupa, ordinador amb programes adaptats,...
-Afavorir el coneixement dels espais del centre per millorar la mobilitat.
-Verbalitzar reforços, salutacions,....Utilitzar el canal oral.
3.Discapacitat motriu.
3.1. Objectius i continguts prioritaris:
-Objectius i continguts prioritzats en l’àrea de llengua relacionats amb l’aspecte funcional d’us i comunicació de la llengua (sistemes alternatius si cal).
-Prioritzar objectius i continguts que facin referència al desplaçament, la manipulació, l’ús de mitjans adaptats (llapis, ordinador,...), habilitats d’autonomia en el treball, control postural,...
-Prioritzar capacitats referides a la relació interpersonal i temes transversals com la socialització i el desenvolupament personal.
-Preveure modificacions a àrees com l’Ed.Física i la Plàstica.
-Potenciar el treball globalitzat i interdisciplinar i les activitats funcionals per resoldre conflictes de la vida quotidiana. Potenciar l'autonomia.
-Controlar la postura corporal al treballar.
3.2. A nivell organitzatiu cal:
-Modificacions arquitectòniques: baranes, rampes, ascensors, portes amples, WC adaptats, taula adaptada,...
-Condicions ambientals de l’aula: llum, alçada del material, espai per moure’s...
-Materials:
* Els que ajuden a organitzar-se (agenda, arxivadors,...)
* Els que ajuden al desplaçament (cadira, bastons, crosses, faristol...)
* Els adaptats a la seva habilitat motora (llapis, tisores, subjecció del paper,...)
* Els que ajuden a la comunicació (plafons, ordinadors, comunicadors, sintetitzador, ...)
4.Discapacitat psíquica.
4.1. Objectius i continguts prioritaris:
-Instrumentals: Presenten moltes dificultats en la mecànica de lectura i escriptura i en la comprensió, també en el raonament lògic i la generalització dels aprenentatges.
-Procediments i actituds
-Continguts del mateix cicle o de cicles anteriors en relació a:
* Hàbits d'autonomia personal i social
* Possibilitats comunicatives (oral o alternatives)
* Habilitats, destreses i valors
* Accés al seu entorn i cultura
-Ampli ventall d’activitats i amb major nombre de consignes.
-Avaluació: avaluar els objectius i continguts fonamentals. Fer un seguiment més continu que amb la resta de companys.
-Afavorir les relacions interpersonals amb els companys.
-Controlar la postura corporal al treballar.
-Caldrà motivar i assessorar al professor i facilitar-li tota l’ajuda necessària (comptar amb el recolzament necessari).
* L’aprenentatge s’ha de fer a partir de situacions reals i properes a l’alumne. S’han de interrelacionar els diferents continguts i proposar aprenentatges funcionals.
* Afavorir situacions de treball amb èxit i treballar un mateix concepte de diferents formes i establint relacions i associacions entre conceptes.
* Adaptació dels materials escrits (lèxic).
* Introducció de noves tecnologies (TIC).
4.2. A nivell organitzatiu cal:
-Atenció en petit grup a les instrumentals.
-Potenciar la creació de les USEE. Acostumar-se a treballar dues persones a l’aula per fer un recolzament més actiu a aquests alumnes.
-Ús de material didàctic visual i manipulatiu que serveix de suport a les explicacions del professor. Elaborar materials adaptats a les seves necessitats (lèxic planer, poca extensió, activitats rellevants, adaptació del nivell, ...)
-Utilitzar els recursos personals del centre: mestre EE o professor de reforç.
5.Greus trastorns de la personalitat o de la conducta.
5.1. TDAH( Trastorn per dèficit d’atenció e Hiperactivitat): El trastorn per dèficit amb o sense hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics:
* Hiperactivitat
* Impulsivitat
* Falta d’atenció
SUBTIPUS: INNATENT/HIPERACTIU – IMPULSIU/ COMBINAT
Resposta educativa:
-Programes individualitzats d’entrenament de l’autocontrol per aprendre a regular la seva conducta (gràfics, contractes,...).
-Evitar l’excés d’informació i l’excés de treball (potser ha de fer menys exercicis que els altres). Ajudar-lo a organitzar-se (vigilar amb els deures)
-Clarificar l’estructura de la tasca. Aula estructurada i ordenada. Taula no saturada.
-Controls dels elements físics i humans externs a la tasca.
-Suport d’un company o grup de companys.
-Fer una seqüenciació de les dificultats de les activitats per evitar grans salts.
-Ajuda externa en situacions noves (evitar la frustració).
-Treballar amb mètodes experimentals amb continguts procedimentals (ensenyaments creatius i interessants).
-Compensar el fracàs amb la satisfacció pels èxits. No humiliar-lo davant els companys.
-Intentar que l’alumne/a no sigui sorprès, prepari’l per qualsevol canvi de rutina.
-Fer servir senyals per avisar que la feina està arribant al final.
-Incorporar pauses entre exercicis (amb esport si és necessari), sobre tot hi després toca una feina intensa i molta estona assentat.
-Ha de col·laborar amb la resta del professorat, sinó només aconseguirà cremar-se.
-Assessorament per part de l’EAP o CSMIJ (molts TDAH s’han de medicar, això els permet aprendre).
5.2. Trastorns de conducta:
* Descartar si hi ha o no TDAH.
* Determinar quin tipus de conducta agressiva (manipulativa – mitjà per aconseguir determinats fins- o hostil – fa mal per fer mal-).
* Valorar altres característiques com són: Absentisme, conductes delictives o trastorns psicosomàtics, ajut de la família, situació social,...
* Moments i situacions on es presenten més freqüentment les conductes disruptives.
Resposta educativa:
-Adquisició de conductes socials adaptades i desenvolupament de l’autocontrol (afavorint la interacció cooperativa entre iguals, reforçar les conductes d’ajuda).
-Afavorir que els alumnes participin en l’elaboració i aplicació de normes de convivència del centre). Organització democràtica de l’aula.
-Proposar activitats amb possibilitats d’èxit. Diversificar les tasques i nivells de resolució. Implicar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge. Reforç positiu dels comportaments oposat a la conducta disruptiva (sistema de punts que es canvien per premis).
-Acostumen a presentar retard en els aprenentatges però hem de prioritzar els aprenentatges socials.
-Establir entre tots els professors mesures preventives i acord dels criteris d’actuació en cas de crisi.
-Demanar assessorament a l’EAP i al CSMIJ o de Serveis social si s’escau.
5.3. Greus trastorns de la personalitat:
-És una macrosíndrome que inclou nombrosos síndromes específics i no és fàcil establir criteris diferencials entre ells. Totes comporten una distorsió de la personalitat i de la relació amb l’entorn. La psicosis o l’esquizofrènia són clars exemples.
-Aquests subjectes que ho pateixen no poden tenir cura adequada de sí mateix, controlar els seus impulsos, establir un judici correcte de la realitat, tenir consciència de les seves alteracions ni,conviure raonablement amb els altres.
-Necessiten tractament psicoterapèutic. Demanar assessorament a l’ EAP i al CSMIJ.
6.Trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD).
6.1. Objectius i continguts prioritaris:
-Capacitats de relació interpersonal i comunicació (ensenyar rutines socials i pautes emocionals).
-Procediments i actituds.
-Hàbits d'autonomia personal i social.
-Relatius a la reducció de comportaments disruptius.
-Potenciar el treball globalitzat i interdisciplinar i les
activitats funcionals per resoldre conflictes de la vida quotidiana. Potenciar l'autonomia.
-Desenvolupament de la comunicació (si cal amb codis de comunicació alternatius).
-Aprenen a partir dels companys. La seva col·laboració és molt important.
-Partir de situacions reals i properes (funcionals).
-Fer adaptacions de materials reduint el text escrit i afegint informació visual.
-Per treballar la motivació: L’alumne pot seleccionar el material que vol treballar i barrejar activitats ja dominades amb altres noves.
-Donar consignes simples i senzilles. Evitar factors distractors.
-Evitar l’aprenentatge d’assaig-error. Utilitzar el fet de que aprenen per imitació.
6.2. A nivell organitzatiu cal:
-L’ambient educatiu ha de ser estructurat i senzill. Marcar clarament límits i les normes.
-Donar-li temps per la comunicació i anticipació dels fets i continguts.
-Rebre atenció individualitzada o en petit grup, sobre tot per les instrumentals.
7.Alumnat sobredotat.
7.1 Objectius i continguts prioritaris:
-Prioritzar objectius i continguts i reduir el temps d’assoliment.
-Ampliar continguts (sobretot conceptuals) i incorporar continguts alternatius.
-Incloure estratègies per accedir a recursos addicionals d’informació.
-Elaborar activitats d’ampliació i autònomes.
-Participar amb la resta dels alumnes per afavorir la seva integració.
-Es pot demanar una modificació curricular (Decret 299/1997. Resolució 18-6-2004)
7.2. Estratègies metodològiques:
-Desenvolupar al màxim les seves potencialitats.
-L’adaptació curricular és la estratègia per donar resposta a aquests alumnes (enriquiment del seu currículum)
-Evitar la desmotivació que pot ocasionar fracàs escolar.
-Ambient dinàmic, no avorrit. Proporcionar estímuls creatius.
-No exercicis repetitius. Deixar que vagi al seu ritme i respectar les seves idees innovadores.
8.Alumnat nouvingut.
El pla d’acollida i integració és el conjunt sistemàtic d’actuacions del centre per atendre la incorporació de tot l’alumnat, que s’han de derivar del seu Projecte Educatiu i que es despleguen en els altres documents de gestió (RRI, PCC, PAT, etc.), específicament les marcades en el Projecte Lingüístic pel que fa les actuacions lligades a l’ensenyament i l’ús de la llengua.
8.1. Estratègies metodològiques:
-Creació i adaptació de materials específics
-Elaboració/adaptació de material curricular per a l’aprenentatge de la llengua oral, de la lectura i l’escriptura: utilització de diccionaris i vocabularis amb imatges... .
-Utilització de materials específics sobre l’educació en el respecte a les altres cultures per a treballar a tutoria i en altres àrees.
-Utilització de les tecnologies informàtiques i de la comunicació per a proporcionar suport específic a aquest alumnat i a les seves famílies.
-Adaptació/elaboració de material per tal de facilitar l’aprenentatge del castellà a l’alumnat nouvingut que desconeix les dues llengües oficials.
9. Alumnat amb situació de desavantatge social.(SCD –situació sociocultural desafavorida-)
-Són aquells alumnes, que per determinades condicions de risc de caire personal, familiar o social poden ser considerats subjectes que mostrin problemes en el seu desenvolupament i dificultats d’aprenentatge significativament més grans que la majoria de l’alumnat de la seva edat.
-Aquests alumnes se’ls reconeix com a alumnes, amb necessitats educatives específiques vinculades a situacions sòcioeconomiques o socioculturals desfavorides, i per tant, cal una bona coordinació amb els Serveis Socials de la zona i vetllar per la seva situació sociocultural.
-Aquests alumnes també poden tenir dificultats en els aprenentatges degut a l’absentisme i a la falta de motivació i seguiment de l’escola.
-Cal treball amb la família, Serveis Socials, EAP i l’escola.
Bibliografia
-Christopher Green, Kit Chee. El Niño muy movido o despistado: entender el trastorno por déficit de atención con hiperactividad, TDAH. Editorial Médici: Barcelona, cop. 2000.
-Giné i Giné C., Basil C., Bolea E., Díaz-Estébanez E., Leonhardt M., Marchesi A., Rivière A., Soro E. Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. Barcelona. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.
-Generalitat de Catalunya. El projecte curricular i la programació. Departament d’ Ensenyament. Barcelona. 1992.
-Puigdellívol, I (Coord.) Necessitats Educatives Especials. Cap.6 L’educació de l’alumne deficient auditiu . Ed. Eumo Vic 1993.
-Resolució del 30 de juny de 2008, que dóna instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d'Educació secundària, d’Educació especial i d’ESO de Catalunya per al curs 2008-2009.