El sol va treure a passejar la lluna que el mirava de reüll, i presumit, es va treure la jaqueta perquè el pogués veure amb tota la seva rodonesa. Ara, tot encara era millor. Enorgullit de la seva proesa, es va anar inflant, inflant, fins a ser tan gran que tot el cel ocupava. Reia i reia, i va riure tot el dia, fins que, rendit de tanta gatzara, va anar caient esgotat fins a amagar-se darrere la muntanya.