Embedded Files
Els lluços, verats, seitons, sorells i sardines van a l’escola. No en dubteu pas! No heu vist mai com van sempre tots junts, en formacions perfectament disciplinades? Allà on va un, van tots. Si us ensenyen el ventre platejat només veureu plata; si us mostren el llom verd i blau, confondreu tota la colla amb l’aigua marina. Doncs, sí, per saber fer aquestes coses, els peixos van a escola!
Els lluços, verats, seitons, sorells i sardines van a l’escola. No en dubteu pas! No heu vist mai com van sempre tots junts, en formacions perfectament disciplinades? Allà on va un, van tots. Si us ensenyen el ventre platejat només veureu plata; si us mostren el llom verd i blau, confondreu tota la colla amb l’aigua marina. Doncs, sí, per saber fer aquestes coses, els peixos van a escola!
Un dia que els sorells eren a classe de defensa, la mestra va preguntar:
Un dia que els sorells eren a classe de defensa, la mestra va preguntar:
—Quins són els nostres pitjors enemics?
—Quins són els nostres pitjors enemics?
Tot eren aletes que s’aixecaven impacients per contestar, però la mestra es va fixar en un sorell groc que tenia el cap a tres quarts de quinze, i li va dir:
Tot eren aletes que s’aixecaven impacients per contestar, però la mestra es va fixar en un sorell groc que tenia el cap a tres quarts de quinze, i li va dir:
—Sorell groc, contesta’ns-ho tu!
—Sorell groc, contesta’ns-ho tu!
El petit sorell no sabia ni què havia preguntat la mestra, i de groc va anar passant a vermell ataronjat. Tota la classe frisava mentre els minuts anaven passant. Però un pop bromista va passar deixant anar un bon raig de tinta.
El petit sorell no sabia ni què havia preguntat la mestra, i de groc va anar passant a vermell ataronjat. Tota la classe frisava mentre els minuts anaven passant. Però un pop bromista va passar deixant anar un bon raig de tinta.
—Quina pudor! On sou? No us veig! Aquest poca-solta ja ens ha tornat a fer la pasqua! —va exclamar ben enfadada la mestra.
—Quina pudor! On sou? No us veig! Aquest poca-solta ja ens ha tornat a fer la pasqua! —va exclamar ben enfadada la mestra.
El pop, acostumat a fer la seva reial gana, reia per sota el nas, i com que era el mestre del camuflatge, es va quedar allà a la vora fent veure que era una pedra. Aprofitava per aprendre coses noves, perquè a part de poca-solta també era molt intel·ligent. Va fixar-se en el petit sorell groc. Realment la classe no li interessava gaire. Només mirava enlaire, enlaire, fascinat per la llum que es filtrava entremig de les aigües.
El pop, acostumat a fer la seva reial gana, reia per sota el nas, i com que era el mestre del camuflatge, es va quedar allà a la vora fent veure que era una pedra. Aprofitava per aprendre coses noves, perquè a part de poca-solta també era molt intel·ligent. Va fixar-se en el petit sorell groc. Realment la classe no li interessava gaire. Només mirava enlaire, enlaire, fascinat per la llum que es filtrava entremig de les aigües.
Arribada l’hora de plegar, tots, com un sol peix, van deixar l’aula per dirigir-se mar endins cap un talús on hi havia un krill boníssim per menjar. Però el sorell groc es va quedar sol allà, mirant novament enlaire. El pop s’hi va acostar.
Arribada l’hora de plegar, tots, com un sol peix, van deixar l’aula per dirigir-se mar endins cap un talús on hi havia un krill boníssim per menjar. Però el sorell groc es va quedar sol allà, mirant novament enlaire. El pop s’hi va acostar.
—Per què mires sempre enlaire?
—Per què mires sempre enlaire?
—Perquè tinc ganes de veure què hi ha allà dalt.
—Perquè tinc ganes de veure què hi ha allà dalt.
El pop acostumat a anar per les roques, prop de la platja, se’l va endur amunt, amunt fins que van treure el nas a la superfície.
El pop acostumat a anar per les roques, prop de la platja, se’l va endur amunt, amunt fins que van treure el nas a la superfície.
—Ah! Ja sabia jo que aquí hi havia coses extraordinàries!
—Ah! Ja sabia jo que aquí hi havia coses extraordinàries!
I no parava de mirar i de meravellar-se. Però es va adonar que si treia massa el cap fora de l’aigua, s’ofegava.
I no parava de mirar i de meravellar-se. Però es va adonar que si treia massa el cap fora de l’aigua, s’ofegava.
—Peixet, tu no pots estar aquí fora, et moriràs! —li va dir seriós el pop.
—Peixet, tu no pots estar aquí fora, et moriràs! —li va dir seriós el pop.
Però el peix se submergia un moment i tornava a treure el cap per tafanejar.
Però el peix se submergia un moment i tornava a treure el cap per tafanejar.
—Què fan aquells d’allà dalt que passen rabents per damunt nostre?
—Què fan aquells d’allà dalt que passen rabents per damunt nostre?
—Aquells són ocells. Volen.
—Aquells són ocells. Volen.
—Ah! Doncs jo vull volar!
—Ah! Doncs jo vull volar!
Ni que mai ho hagués dit, perquè un corb marí que tenia molta gana, amb una ràpida repassada per damunt de l’aigua, el va enganxar. El petit sorell va volar agafat pel bec del corb. Allò li encantava, era prodigiós! El corb se l’enduia pels aires cap al seu niu, però en un moment el peixet groc va regirar-se dins la boca, va relliscar i va caure des de gran alçada... novament al mar!
Ni que mai ho hagués dit, perquè un corb marí que tenia molta gana, amb una ràpida repassada per damunt de l’aigua, el va enganxar. El petit sorell va volar agafat pel bec del corb. Allò li encantava, era prodigiós! El corb se l’enduia pels aires cap al seu niu, però en un moment el peixet groc va regirar-se dins la boca, va relliscar i va caure des de gran alçada... novament al mar!
El pop es va afanyar a trobar-lo. Estava mig estabornit, però només deia:
El pop es va afanyar a trobar-lo. Estava mig estabornit, però només deia:
—He volat! He volat!
—He volat! He volat!
El pop va veure que realment era un sorell aventurer, i com que el petit no li parava, novament el va portar a la platja per descobrir altres sensacions. Un nen estava amb la seva galleda de plàstic agafant aigua i, sense que se n’adonés, va saltar-li dins un magnífic peixet groc. Quina alegria!
El pop va veure que realment era un sorell aventurer, i com que el petit no li parava, novament el va portar a la platja per descobrir altres sensacions. Un nen estava amb la seva galleda de plàstic agafant aigua i, sense que se n’adonés, va saltar-li dins un magnífic peixet groc. Quina alegria!
—Ens l’endurem per a la nostra peixera!
—Ens l’endurem per a la nostra peixera!
Arribant a casa, el van posar en una peixera grandiosa on hi havia peixos de tota mena. A través del vidre, podia veure tot el que feia aquella família. I ho va trobar molt divertit!
Arribant a casa, el van posar en una peixera grandiosa on hi havia peixos de tota mena. A través del vidre, podia veure tot el que feia aquella família. I ho va trobar molt divertit!
ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA
ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA
1. Què creus que desitja el sorell?
1. Què creus que desitja el sorell?
2. Com es comporta el pop amb el sorell? Per què creus que es comporta així?
2. Com es comporta el pop amb el sorell? Per què creus que es comporta així?
3. Continua el conte. Quines aventures t’imagines que pot viure el sorell a la casa on ha anat a parar? No oblidis que és un peixet molt curiós i amb moltes ganes de viure noves experiències! Afegeix 5 línies a l'aventura que has llegit.
3. Continua el conte. Quines aventures t’imagines que pot viure el sorell a la casa on ha anat a parar? No oblidis que és un peixet molt curiós i amb moltes ganes de viure noves experiències! Afegeix 5 línies a l'aventura que has llegit.
Report abuse