En Bernat barroer

—Bernat! —li va etzibar la senyoreta Harpia—. Vine aquí! En Miquel té mal de coll. Els seus pares volen que vagi rebent tots els deures, per tal de no quedar endarrerit mentre està malalt —va explicar la professora—. Ah! Si TOTS els pares fossin tan responsables!

«Càsundena», va pensar en Bernat. Llàstima que no sigui la pesta negra en lloc d’un refredat! La mestra li va allargar un paper amb multiplicacions i un sobre.

—D’acord —va dir en Bernat amb veu apagada. Ni tan sols imaginar-se en Miquel al llit, fent multiplicacions, no va poder aixecar-li la moral. Al cap de quatre dies ja tornaria a ser a l’escola. No se’n podria desempallegar mai.

Aquella nit, en Bernat va donar un cop d’ull als exercicis d’en Miquel. Deu multiplicacions. «No n’hi ha prou», va pensar. «Per què s’ha d’estar al llit avorrit, sense fer altra cosa que mirar la tele, llegir còmics i menjar crispetes?». Aleshores va fer un somriure. Que volia deures, en Miquel? Potser podria ajudar-lo...

DEURAS

Escriu una radacsio parlan del que has fet abui. De 20 paginas.

«Ha, ha, ha. Ara sí que tindrà feina!», va pensar en Bernat. «A veure, què més? Què més?» Ja està!

Dóna deu mutius pels cuals mirar la tele és millor que llagir.

MATES NOVES

En quins casos 2 + 2 = 5? Quan el dos és prou gran.

Explica per què: 2 + 3 = 6 7 – 3 = 5

SIENSIA

La gabetat: funciona?

Deixa caure un ou d’una alsada de 30 mm sobre el cap del teu pare o de la teva mare. Apunta si es trenca. Deixa’n caure un altra d’una alsada de 60 mm sobre la catifa. Es trenca, aquest ou? Fes el mateix axpariment almenys 12 begades per tota la casa.

«Això sí que són deures», va pensar en Bernat. Va imprimir els fulls d’exercicis, els va ficar dins el sobre juntament amb les multiplicacions de la senyoreta Harpia, el va tancar i l’hi va donar al pare.

—Els deures d’en Miquel —va dir—. La senyoreta Harpia m’ha demanat que te’ls donés perquè els facis arribar al pare d’en Miquel.

—Ja me n’encarregaré, doncs —va respondre ell, guardant el sobre al seu maletí—. M’alegro de veure que comenceu a ser amics, tu i en Miquel.

El pare tenia un aire tot seriós.

—T’haig de donar una mala notícia, Bernat —li va dir l’endemà.

—En Bernat va quedar de pedra. Per quin motiu el renyaria, ara? Ui, ui, ui, No es devia haver assabentat d’allò que havia fet a l’hora de dinar, oi?

—Em sembla que en Miquel no tornarà més a la teva escola —va explicar—. Els seus peres l’han tret, per culpa d’unes mates noves i un experiment sobre la gravetat que li va sortir malament.

—En Bernat va obrir una boca de pam. No li sortien les paraules.

—Què...? —va fer esbalaït.

—Un experiment sobre la gravetat? —va dir la mare—. Quina mena d’experiment?

—Estem en grups diferents de ciències —va aclarir ràpidament en Bernat.

—Ah —va fer la mare.

—Ah —va fer el pare.

Una sensació càlida i agradable va recórrer en Bernat del cap als peus.

—O sigui, que no vindrà més?

—No —va respondre el pare—. Quin greu que hagis perdut un amic...

—No passa res —va respondre en Bernat amb un gran somriure.

FRANCESCA SIMON