Les noves metodologies emprades a l'Institut Doctor Puigvert impliquen donar resposta al “per a què” de l’educació del segle XXI. En aquest sentit, es pretén formar persones integralment desenvolupades que mostrin assoliments competents i pertinents amb la problemàtica social que els envolta. A l'institut considerem que tots els éssers humans tenen un gran potencial susceptible de ser desenvolupat quan mostren interès per aprendre, de manera que ens basem en els quatre pilars per a l’educació d’aquest mil·lenni que proposa l'Informe Delors (1996): aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser.
El nostre model educatiu s'està orientant cada cop més en la teoria de l’educació basada en competències des d’un enfocament holístic que emfatitza el desenvolupament constructiu d’habilitats, coneixements, actituds i valors que permet als alumnes adaptar-se i respondre adequadament als canvis i reclams socials que exigeixen els nous reptes globals. Les competències impliquen saber conèixer, saber fer, saber conviure i saber ser.
Aquesta pràctica educativa està centrada en l’alumnat. El paper de l’alumnat i del docent adquireix un sentit nou. Els i les alumnes construeixen l’aprenentatge a través de la interacció amb la informació i assumeixen una actitud crítica, creativa i reflexiva que els permet anar aplicant el que aprenen als problemes quotidians, per la qual cosa se’ls considera autogestors/es del seu propi aprenentatge. Mentre que els i les docents de l'Institut adquireixen un nou rol i passen a treballar per equips col·laboratius.
Des de fa ja set cursos l'Institut ha anat canviant de mica en mica la seva estructura interna per poder donar cabuda a la innovació educativa. El marc horari és un exemple, ja que s'ha modificat creant blocs de dues hores seguides a pràcticament totes les matèries, fet que permet poder aplicar les noves metodologies i estratègies de manera més adequada i sense preses. Un altre exemple serien els horaris dels professors i professores, en els que apareixen les hores lectives de codocència i les de reunió per a la creació i/o seguiment dels projectes. Un altre exemple seria el canvi del timbre que sonava després de cada bloc per un fil musical que l' alumnat pot triar, que ha rebaixat les tensions i a amenitzat els temps de canvi d'espais.
L'ús de les noves tecnologies és necessària per portar a terme aquesta nova manera de treballar. En un principi, abans de la implantació de PEDC (Projecte d'acceleració digital de centre el 2020) es van ampliar de dues quatre les aules d'informàtica i es va apostar per un renting d'Ipads i de Chromebooks. A més es va anar ampliant poc a poc el cablejat i la xarxa WIFI del centre. Però, amb el temps i l'arribada dels chromebooks Lenovo es va tornar a reduir a dues les aules d'informàtica i reduir el renting només al chromebooks. Els espais també han anat canviant com la creació del tercer taller de Tecno, la modificació de Tecno 2 com a aula de robòtica (amb plaques Arduino i BQ Arduino entre d'altres), la creació del Cau de projectes, el taller/cau d'informàtica, l'Espai de Creació, l'aula de dansa, millora de l'aula de música, el taller de creació o el Laboratori de Matemàtiques.
Per ajudar en la gestió del centre s'ha incorporat noves eines telemàtiques com Google for Education (Suite Google) o la plataforma Ieduca i s'ha implementat i extés l'ús de l'EVA Moodle en l'ESO i el Batxillerat.
A nivell organització interna han aparegut nous rols, com la Coordinadora de projectes i Innovació Educativa que s'ha incorporat al Consell directiu, els coordinadors de projectes dels diferents cursos, la coordinació LGTBIQ+ i/o l'encarregada de la gestió del material fungible, entre d'altres.
El currículum és essencial en l'educació dels alumnes de secundària i ha originat molts debats dins l'àmbit acadèmic i al claustre. Fins ara les editorials s'havien fet càrrec de la seva gestió i és ara quan són els equips de professors els que trien el que paga la pena ensenyar per què ajudi al alumnes a entendre millor el món que els envolta en tots els els àmbits i els faci competents en allò que necessitin pel seu futur. Aquesta és la línia que vol seguir el nostre Centre, ja que confia en els seus professionals tant com educants i com a experts en les seves disciplines.
El rol del professor canvia dins d'aquest nou model educatiu. Els professors/res de l'institut segueixen sent els experts en la seva disciplina, però requereixen de noves habilitats per treballar en un model interdisciplinari i col·laboratiu entre alumnes. Els docents passen a ser els facilitadors entre el coneixement i l’alumnes, cooperen i fan d’aprenents junt amb els seus alumnes, ensenyen que hi ha moltes formes d’aprendre una sola cosa i ajuden als alumnes a trobar allò que realment volen aprendre per què sigui més significatiu.
Aquest canvi de rol implica també un canvi de relació del docent amb l’alumne/a. Els professors de les matèries globalitzades o d'Itinerari són també els tutors dels alumnes, en gairebé tots els casos. Pel que passen un mínim de 9 hores amb ells i elles fet que afavoreix la seva atenció no només en aspectes acadèmics si no socioemocionals. I podríem dir que la relació entre el professorat també canvia , ja que deixen de treballar sols a les aules per treballar en codocència, amb un, dos o tres companys/es més.
Per últim, el professorat treballa també des forma col·laborativa. Tot un repte! El treball en equip és converteix en la base de l'organització del model educatiu. Aquest serien els diferents equips de treball col·laboratiu:
Equips de 1r d'ESO en TPP, de 2n d'ESO en els TG/TGPE, de 3r d'ESO a les SA i de 4t dels Itineraris.
Equip de coordinació de projectes, de coordinació d'Avancem, de Gep,..
Equips docents per nivells i equips de departament.
Equip del consell directiu i de direcció.
Claustre.
Aquest nou canvi de paradignma permet reflexionar sobre la pràctica docent i millorar-la.
Un aspecte que ha canviat i que representa un avantatge respecte del que hi havia a l'Institut és la millora del clima al centre. En augmentar el nivell de confiança dels alumnes amb els professors, en nombre d'incidències ha baixat. Aquest nou rol del professorat vers l'alumne fa que els docents estableixen un vincle de confiança, comunicació, comprensió i respecte mutu que ens porta a una millora de les relacions. Ara es tracta de dedicar tots els esforços del professorat en treballar amb l'alumnat i no en mantenir l'ordre.
Els alumnes es converteixen en agents actius, no només del seu aprenentatge, si no de la pressa de decisions en el Centre fent augmentar el seu grau d'involucració. Participen quan col·laboren el la campanya "Canvia'm per fruita", en el SVP Servei de Voluntariat del Puigvert, quan tenen cura de la biblioteca durant les hores de pati, quan s'enrolen en els projectes Interinstitut de l'ICE, durant la "Puigslam", en la creació de portes en carnestoltes, quan s'encarreguen de l'equip de so del teatre, quan participen activament en les presentació dels projectes a les famílies, ...
Un dels punts més rellevants de la Innovació és que sigui fàcil d'adaptar per al nou professorat que arriba al centre. I tots els projectes d'ESO que s'han creat ho són. Cada equip de professors troba els projectes del curs anterior al Moodle del centre i se'ls fan seus modificant-los i adaptant-los als alumnes amb els quals treballaran. L'única condició i es seguir una programació general competencial que els dona sentit i que gradua l'aprenentatge dels nostres estudiants al llarg de la seva educació secundària.
El centre està immers en el procés de canvi de tot el model d'avaluació del centre. El curs 2017-2018 tot el professorat en claustre va començar la formació sobre l'avaluació per passar de una qualificadora a una formativa i formadora.
Formadora: els alumnes de l'Institut han de prendre consciència del treball realitzat i de l'avaluació. S'han d'involucrar en el seu propi procés d'aprenentatge: autoregulació. Per fer-ho possible, es comparteixen els criteris d’avaluació des del principi, els alumnes ajuden en la creació de les rúbriques, fan de coavaluadors dels seus companys/es, creen porfolis per al seguiment dels projectes i/o fan les presentacions dels mateixos a les famílies.
Formativa: aquí el professorat té per objectiu identificar les dificultats i progressos d’aprenentatge dels estudiants, per poder adaptar el procés didàctic del professorat a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat.
Compartició dels resultats de l’avaluació amb les famílies de l’alumnat: l’avaluació cal que sigui transparent en totes les seves dimensions, des de què s’avalua, fins a com i, molt especialment, les raons dels judicis que es fan i de les decisions que es puguin prendre. Per a molts estudiants i per a les seves famílies sovint és un enigma tot el que envolta l’avaluació, però només si s’entenen les raons d’uns resultats es poden posar en pràctica accions per regular-los. Pel que fa als pares, mares o representants legals de l’alumnat, està prescrit que després de cada sessió d’avaluació de l’equip docent, el tutor o tutora ha d’informar per escrit en relació amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Però no es tracta de fer arribar només els resultats, sinó de compartir el màxim d’informació possible (1).
Rúbriques: és una matriu que explicita, d’una banda, els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i, de l’altra, els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació.
No es tracta tant d'aprendre sobre un tema determinat, sinó comprendre allò que ens ensenyen d'un tema per poder entendre'n altres de similars. I això ho fem d'una manera interdisciplinària, tal i com es troba a la realitat que envolta l'alumnat.
Partim que per poder crear Projectes globalitzats es necessita un marc horari adient i una manera de aconseguir-ho es fusionar 2 o més matèries com poden ser Ciències Socials, Ciències Naturals, Català, ViP i/o Tecnologia. I es que aquest enfocament més procedimental implica un aprenentatge més vivencial, més profund, però més lent. I cal, per tant, prioritzar els continguts a transmetre. Aquest model és el que permet que es trobin tots els coneixements curriculars necessaris per crear el projecte sense una fragmentació per matèries.
Aquest enfocament globalitzat implica també un canvi en la selecció de materials. Conviuen els llibre de text (de propietat de l'escola) amb materials impresos o virtuals de consulta.
També es tracta d'aprendre amb algú sobre alguna cosa.
Per treballar de forma cooperativa a l'aula és necessària la creació de grups. Aquests poden ser heterogenis o homogenis, depenent del producte o de l'activitat a fer se'n triaran uns o l'altres.
Perquè els alumnes puguin treballar d'aquesta forma, és necessari cohesionar el grup fent dinàmiques dins i fora de l'aula.
L’aprenentatge cooperatiu suposa, per definició, la interacció entre els membres del grup, de manera que el tema o problema plantejat ha de ser prou complex perquè l’alumnat pugui discutir i argumentar a favor o en contra.
El treball cooperatiu també es dóna entre el professorat, que es reuneix 2/3 hores setmanals, dins de l'horari lectiu, per poder definir els productes, crear els grups, repartir les tasques i/o temporalitzar les activitats. A més, ha de repartir aules específiques i material TIC però, sobretot, coordinar-se amb la resta de professorat/tutors/es.
Una de les possibles estratègies d'aprenentatge per treballar en equip és la que Elliot Aronson, va denominar Treball en Puzzle. Per crear una activitat en Puzzle tots els membres de l’equip han de treballar plegats i decidir el màxim de continguts junts, abans de passar al repartiment de feines.
Altres dues estratègies d'aprenentatge que es fan servir a les aules és l'ABP - l'aprenentatge Basat el Problemes - i l'ABR - l'aprenentatge Basat en Reptes.
L'ABP és una estratègia d'aprenentatge cooperatiu que se centra en la figura de l'estudiant com a individu i com a membre d'un grup i entén l'aprenentatge com un procés de comunicació. ABP (problemes i projectes) són similars pel que fa a estratègies d'aprenentatge, com per la manera de tutoritzar els estudiants. La principal diferència per a nosaltres és el fet que un problema és més curt en la seva elaboració i té uns objectius d'aprenentatge molt concrets. Mentre que un projecte planteja un context més ampli, d'elaboració més llarga i el resultat s'estructura en mòduls i pretén donar solució a una situació.
D'altre banda, un repte és una activitat, tasca o situació que implica a l'estudiant un estímul i un desafiament per portar-se a terme (aquesta no ha de ser teòrica, si no real).
La diferència entre el ABP i i l'ABR és que mentre que l'ABP planteja un problema a resoldre, l'ABR ofereix problemàtiques obertes i generals sobre les quals els estudiants determinen un repte que faran.
El treball per P/P/R és un procés que segueix unes fases:
En la primera fase es selecciona un tema d'interès que ha de ser prou ampli i que estigui relacionat amb la realitat dels estudiants. Els projectes s'enfocaran de manera interdisciplinar. Un cop triada la temàtica, s'elabora un mapa conceptual que es va complementant a través d'una pluja d'idees. En aquesta fase també es plantejaran les preguntes clau que, a través del projecte de recerca, seran contestades.
En la segona fase es porta a terme una seqüència d'activitats amb diferents tipus de recursos i materials, les quals poden desenvolupar-se tant a l'aula com fora d'aquesta.
En la tercera fase es presenten els resultats a través d'exposicions, presentacions, treballs, etc.
Tant al viatger de l'Espai de 1r d'ESO com a la resta de cursos, els alumnes de l'institut prenen decisions. Alguns exemples són:
Poden triar els membres de l'equip amb qui treballaran en alguns projectes concrets.
Decideixen en quina i en quantes parts del procés es volen implicar.
Proposen els temes a estudiar (el SA tria de 3r d'ESO) o els TGPEs (que poden triar entre 5 o 6 diferents).
Trien l'itinerari a 4t d'ESO
Participació en el projecte de la ICE/UB:
Cada curs els alumnes tenen la possibilitat d'anar a un Camp d'Aprenentatge diferent. Els camps d’aprenentatge (CdA) són serveis educatius de suport curricular i de caràcter interterritorial que treballen conjuntament amb els centres educatius. El valor afegit dels camps d’aprenentatge és promoure l’aprenentatge competencial dels alumnes a partir d’activitats didàctiques en entorns naturals, socials i culturals singulars de Catalunya.
Com veureu més detalladament a "Experts i Entitats col·laboradores i Difusió" una de es bases de l'aprenentatge és obrir les portes a experts que ens ajuden a ampliar el coneixement i la mirada dels nostres alumnes.
Si una paraula defineix el nostre el Doctor Puigvert és dinamisme. Cada dia alumnes entren i surten per aprendre fora del centre. I és que als alumnes i professors/es ens agrada viure tots els recursos que ofereix l'entorn.
Cada cop són més famílies les que ens ajuden en el nostre dia dia. Les famílies participen com a experts, com a acompanyants en diferents sortides, durant les presentacions del projectes dels seus fills i filles, etc.
El Departament d'Ensenyament considera fonamental que els futurs mestres i professors facin les pràctiques en centres educatius sostinguts amb fons públics, per tal que puguin assolir les competències necessàries per exercir una docència de qualitat. L'organització de les pràctiques en centres formadors ha de permetre la simultaneïtat entre la teoria i la pràctica, i ha de facilitar l'acompanyament professional des de la universitat i des del centre educatiu. És per aquesta raó que el nostre Institut acull a més de 20 estudiants cada curs de diferents universitats del territori català i d'altres CCAA.
El projecte +Educació en el qual hi col·labora el nostre centre pretén crear una bossa d'extraescolars comuna entre els diferents centres que el conformen.
(1) Neus Sanmartí. Avaluar per aprendre.