Em dic Maria i m'agrada el blau

Us presentem un seguit d'històries de dones que ens ajudaran a prendre consciència que, tot i els avenços i canvis en la nostra societat, les dones encara patim situacions injustes pel simple fet d'haver nascut dones.

Abans de començar definirem què és gènere. I el primer que farem és diferenciar gènere i sexe:

Sexe és la definició de les persones en funció de les seves diferències biològiques o fisiològiques.

Gènere és el tractament que fa cada cultura, societat,… de les diferències per raó de sexe. Aquest tractament és la base de la construcció de la identitat de les persones, de la seva participació en la societat i de les diferències de poder.

Fins fa pocs anys, no s’havia considerat la necessitat d’incorporar un enfocament de gènere en les polítiques de desenvolupament i, concretament, en els projectes de desenvolupament. I això era així perquè simplement no es va a arribar a considerar mai (mai fins a mitjan segle XX) que les dones tinguéssim un paper rellevant o diferencial, o un paper, en el desenvolupament econòmic de les comunitats, municipis, estats,…

Tampoc s’havia reflexionat sobre si les conseqüències dels processos de desenvolupament beneficiaven de la mateixa manera a homes i dones, i s’assumia acríticament que els beneficis del desenvolupament arribaven per igual a tothom independentment del seu sexe. Sabem que no és així. Les dones, encara entrat el segle XXI, no disposen de les mateixes oportunitats que els homes. Tot i que s’han de reconèixer avenços, també s’ha de reconèixer que el desigual accés a l’educació, a la salut, a mitjans de contracepció, als llocs de decisió,…, per esmentar quatre elements, contribueixen excepcionalment al fet, per exemple, de la feminització de la pobresa.

Les desigualtats en funció del gènere existeixen i es fan paleses als estats del centre i als estats perifèrics. En els països del centre, les diferències en l’ingrés per la realització del mateix lloc de treball són un exemple de la perpetuació de les diferències de gènere, així com la feminització d’aquells estudis i professions relacionats amb la cura de persones, mentre que els estudis i professions que requereixen habilitats tècniques continuen estan masculinitzats. Als països perifèrics, les diferències són encara més abrumadores quan l’accès als recursos és més limitat. És precisament l’accés diferencial als recursos el que va fer que nombrosos moviments de dones als països del sud comencessin a treballar sobre la base de la concepció de la participació de la dona en el desenvolupament.

D’aquesta manera va aparèixer, a la dècada dels 70 del segle XX, el que es coneix com a enfocament DED (Dones en el Desenvolupament). Aquest enfocament reconeixia que les dones havien estat discriminades del procés de desenvolupament econòmic, social, productiu,… i que només el reconeixement i la incorporació de la dona a aquest procés faria possible que hi hagués un desenvolupament real i efectiu. I aquesta nova perspectiva (DED) comporta l’adopció de noves estratègies de desenvolupament basades en projectes que consideren només a la dona, sense contextualitzar-la en les relacions de poder que estan en la base de la problemàtica. Els projectes basats en la lògica DED incorporen la creació de secretaries de la dona o departaments de la dona, lleis i programes específics per aquest col·lectiu, quotes,…

Què aprendrem amb aquestes històries?

• A trencar els estereotips de gènere, conscienciar-nos de la diversitat i lluitar contra la violència masclista.

• Maneres de resoldre conflictes a través del diàleg i la comunicació.

• A defensar el respecte per les diferents maneres de ser .

EN ACABAR DE TREBALLAR CADA HISTÒRIA, heu d'omplir aquest model de full de reflexió: