Embedded Files
Guia de navegació > GiH 3 ESO > ABP. LEONARDO > La perspectiva
La manera en què plasmem allò que veiem és un procés molt complex en el qual intervenen innombrables factors: els dependents de la visió, els culturals, els tècnics... Cada cultura ha creat una manera pròpia de representar: egipcis, grecs, món cristià... Aquesta evolució culmina en el Renaixement italià, on es va proporcionar, a través de la perspectiva, un sistema de representació que ha estat assumit com a model universal.
La manera en què plasmem allò que veiem és un procés molt complex en el qual intervenen innombrables factors: els dependents de la visió, els culturals, els tècnics... Cada cultura ha creat una manera pròpia de representar: egipcis, grecs, món cristià... Aquesta evolució culmina en el Renaixement italià, on es va proporcionar, a través de la perspectiva, un sistema de representació que ha estat assumit com a model universal.
FIGURA 1. William Hogarth, Sàtira en “Falsa Perspectiva", 1754.
La falsa perspectiva
La falsa perspectiva
Dibuixar és un engany
Dibuixar és un engany
Estem convençuts de tenir davant un món tridimensional, quan en realitat mirem una superfície plana. En el pla podem inventar figures que són impossibles de construir en l'espai de tres dimensions. En el dibuix de William Hogarth s'il·lustra una escena absurda on cada element conté una paradoxa vinculada a una perspectiva impossible. Ets capaç de descobrir-les?
Què és la perspectiva?
Què és la perspectiva?
Segons el DIEC és la representació geomètrica dels objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional. Però es podria dir molt més...
FIGURA 2. Manuscrit il·luminat de la Crònica Girart de Roussillon representant la construcció d'una església a França, 1448.
FIGURA 3. Rafael Sanzio, Les esposalles de la Mare de Déu, 1504.
La perspectiva lineal o geomètrica
La perspectiva lineal o geomètrica
Els pintors del Renaixement van voler representar la tercera dimensió amb l'ús del punt de fuga, que produeix la il·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de profunditat. Per reforçar aquesta sensació van integrar en les escenes marcs arquitectònics. La tècnica de la perspectiva es va completar amb l'ús d'un mètode geomètric que redueix progressivament la grandària dels objectes o dels personatges a mesura que augmenta la distància en relació amb l'ull de l'espectador.
FIGURA 4. Piero della Francesca, La ciutat ideal, 1480.
FIGURA 5. Fra Angelico, L'Anunciació, ca. 1425.
Aquest retaule de Fra Angelico recorda encara la pintura gòtica per la disposició i el hieratisme, però ja s'hi ha introduït un marc arquitectònic i una porta (punt de fuga) que proporciona profunditat.
FIGURA 6. Pietro Perugino, Lliurament de les claus a Sant Pere, 1481.
La composició d'aquest fresc de Perugino està plantejada de manera que totes les línies convergeixen en el punt de fuga. Els personatges disminueixen proporcionalment de grandària a mesura que s'allunyen del primer pla. A més, el fons blavenc i boirós contribueix a crear la sensació de llunyania.
FIGURA 7. Piero della Francesca, La flagel·lació de Crist, 1454.
En el panell de Piero della Francesca s'admira l'ús de la perspectiva lineal i l'aire de quietud. Destaca la realista representació de la sala en la qual se situa l'escena de la flagel·lació en relació amb la grandària de les figures i per l'ordre geomètric de tota la composició.
La perspectiva aèria o atmosfèrica
La perspectiva aèria o atmosfèrica
Perquè quan contemplem un paisatge al natural canvia la nostra percepció dels objectes situats en primer pla respecte dels més llunyans?
Perquè quan contemplem un paisatge al natural canvia la nostra percepció dels objectes situats en primer pla respecte dels més llunyans?
FIGURES 8, 9 i 10. Fotografies amb paisatges amb molta profunditat.
La perspectiva aèria o perspectiva atmosfèrica és el mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles a distància mitjana i llunyana. És com "pintar l'aire". Leonardo va ser el primer a aplicar la perspectiva aèria amb la tècnica de l'esfumat (sfumato), desdibuixant els contorns i els detalls i modificant els colors. Com passa en la realitat, la distància desdibuixa els objectes i modifica l'atmosfera que s'interposa entre nosaltres i allò que veiem. Pots comprovar com ho va fer en aquestes tres obres.
FIGURA 11. Leonardo da Vinci, La Verge de les Roques (National Gallery), 1492-1508.
FIGURA 12. Leonardo da Vinci, La Mare de Déu, el Nen Jesús i Santa Ana, 1503.
FIGURA 13. Leonardo da Vinci, La Gioconda, 1503-1507.
La pintura és poesia muda, la poesia és pintura cega.
La pintura és poesia muda, la poesia és pintura cega.
Report abuse