Guia de navegació > GiH 3 ESO > ABP. LEONARDO > La perspectiva
Estem convençuts de tenir davant un món tridimensional, quan en realitat mirem una superfície plana. En el pla podem inventar figures que són impossibles de construir en l'espai de tres dimensions. En el dibuix de William Hogarth s'il·lustra una escena absurda on cada element conté una paradoxa vinculada a una perspectiva impossible. Ets capaç de descobrir-les?
Segons el DIEC és la representació geomètrica dels objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional. Però es podria dir molt més...
Els pintors del Renaixement van voler representar la tercera dimensió amb l'ús del punt de fuga, que produeix la il·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb sensació de profunditat. Per reforçar aquesta sensació van integrar en les escenes marcs arquitectònics. La tècnica de la perspectiva es va completar amb l'ús d'un mètode geomètric que redueix progressivament la grandària dels objectes o dels personatges a mesura que augmenta la distància en relació amb l'ull de l'espectador.
Aquest retaule de Fra Angelico recorda encara la pintura gòtica per la disposició i el hieratisme, però ja s'hi ha introduït un marc arquitectònic i una porta (punt de fuga) que proporciona profunditat.
La composició d'aquest fresc de Perugino està plantejada de manera que totes les línies convergeixen en el punt de fuga. Els personatges disminueixen proporcionalment de grandària a mesura que s'allunyen del primer pla. A més, el fons blavenc i boirós contribueix a crear la sensació de llunyania.
En el panell de Piero della Francesca s'admira l'ús de la perspectiva lineal i l'aire de quietud. Destaca la realista representació de la sala en la qual se situa l'escena de la flagel·lació en relació amb la grandària de les figures i per l'ordre geomètric de tota la composició.
La perspectiva aèria o perspectiva atmosfèrica és el mètode amb el qual es produeix una sensació de profunditat en una pintura, en imitar l'efecte d'espai que fa que els objectes es vegin més pàl·lids, blaus i nebulosos o menys distingibles a distància mitjana i llunyana. És com "pintar l'aire". Leonardo va ser el primer a aplicar la perspectiva aèria amb la tècnica de l'esfumat (sfumato), desdibuixant els contorns i els detalls i modificant els colors. Com passa en la realitat, la distància desdibuixa els objectes i modifica l'atmosfera que s'interposa entre nosaltres i allò que veiem. Pots comprovar com ho va fer en aquestes tres obres.