El meu treball

Què t'inspira?

Un dia, en un curset de mestres, ens van fer una pregunta: per què el sabater pot caminar per l'aigua? Tot el professorat que fèiem el curset, estaven bocabadats amb aquella pregunta, com podia ser?, un animaló caminant per damunt de l'aigua? Això era impossible!, deien alguns. I jo també estava bocabadat en observar que ningú ho sabia, quan, ja de ben petit coneixia perfectament la solució. 

Cada dia que explico la ciència que hi ha darrere del que observem, recordo aquell dia.

On he treballat? 

Una vegada ja havia guanyat el concurs d'oposicions, vaig treballar, en primer any a en Vendrell, en una escola d'alta complexitat que avui dia ja no existeix per motius socials. A continuació, a l'escola de l'Arboç un parell d'anys fins que finalment, ara ja sí, vaig poder baixar a l'escola Port-Rodó de Campredó, una escola petita que pertany a la Zer Mestral. Allà vaig estar un altre parell d'anys per a "canviar d'habitació", ja que vaig passar a l'escola de Vinallop que, casualment, també pertany a la Zer Mestral.

Però volia conèixer altres realitats i em van acceptar la petició d'anar a l'escola Sant Jordi a l'Ametlla de Mar on vaig impartir classes durant tres anys per a tornar al costat de casa, a Roquetes per un any fins que es va tornar a obrir de nou el concurs de trasllats i em va tocar marxar, però no massa lluny, ja que estic a l'EMD de Jesús, a 15 minuts caminant.

Amb qui he treballat?

Varies són les persones de les quals he après lliçons de qui encara en faig un ús:

Jordi Salvat que sempre em repetia una vegada i una altra que les coses s'han de fer fàcils, no cal fer-les difícils que per si soles ja es fan.

Gemma de Reus. Ens odiàvem, però ens respectàvem tant, que sense ella, jo no hi seria aquí.

Santi Rodríguez, a qui considero com si fos el meu germà gran i que és encara més freeky que jo per les STEAM.

La Diana de l'Ametlla, a qui vaig ajudar a preparar les oposicions i encara es creu que el seu 9,8 va ser gràcies a mi.

I alguna mestra més de les que em reservo els seus noms, ja que actualment comparteixo escola amb elles. 

Però la més important: Inma Gisbert, amb qui treballo fora de l'escola com a formadora, companya de projectes i a "estones lliures", la feina de casa.

Què he après fent la meva feina.

No importen els coneixements que es tinguin, l'important és saber transmetre'ls.