Projecte “Apadrina un monument”

Can Pi de la Serra

S'ha de distingir entre masia què significa la casa sola i Mas. que és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos. És una explotació agrícola solitària fora del nucli d'un poble.

És un tipus de construcció rural que abunda a la Catalunya Vella ( Oriental) però també hi ha una marcada presència a la Catalunya nova ( occidental) i el País Valencià.

El mot prové del llatí medieval mansus el participi de manere, qui significa romandre o residir.

El mansus significava tant l'edifici central o la masia, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície.

Pel que fa a les característiques arquitectòniques, és destaca una gran façana en la qual hi ha la porta principal la qual era adovellada fins al S. XVI i de llinda més endavant. És habitual que aquesta façana doni a migjorn i que sigui guarnida amb un rellotge de sol al capdamunt.

Típicament tenen dues plantes:

La inferior dedicada a les feines d'explotació agrícoles o ramaderes (amb espais pel gra, bótes pels vins o el bestiar, per exemple)

La superior dedicada a l'habitatge. Això no és una norma estricta, sobretot actualment, i la disposició interna de les peces pot canviar considerablement entre masia i masia.

Amb freqüència el bestiar és col·locat en construccions d'una sola planta annexes a l'edifici principal.

El sostre primerament era pla però a partir dels segles XVI i XVII en les masies més notables té forma de volta de creuer.

El cert és que el pagès va construir les masies amb la clara intenció que duressin. Una durabilitat que els anys han demostrat que és certa sobretot en les cases que han tingut un manteniment periòdic i unes reformes continuades.

Els conreus principals eren la vinya i els cereals. La sega es feia a l’ estiu i la verema a la tardor.

Can Pi de la Serra

Situada entre el torrent de can Balasc i el torrent Fondo, és una masia documentada des de l'any 1312. La casa actual és del segle XVII (hi ha la data de 1614), remodelada l'any 1927. És un edifici de planta quadrada amb teulada a dues aigües, de planta baixa, pis i golfes, amb un gran portal adovellat a l'entrada. Les finestres estan emmarcades amb pedra i a les golfes hi ha una galeria de finestretes de mig punt. Interiorment conserva molts elements originals.

Masia de planta gairebé quadrada, de tres crugies, a la qual s'adossen la resta dels edificis del mas.

Presenta una gran portalada que dóna accés al pati i a la façana principal, orientada al sud.

L'edifici principal té planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb ràfec de pedres ceràmiques.

La façana presenta una gran porta d'arc adovellat de pedra sorrenca d'accés a la casa col·locada sobre l'eix principal de composició, i totes les finestres d'aquesta façana presenten brancals i llindes de pedra sorrenca treballada.

A les golfes hi ha cinc finestres amb arc de mig punt.

Es tracta de la masia de major vàlua arquitectònica de tot el terme de Rubí, ha mantingut la distribució original.

Conserva una gran xemeneia central exempta amb un interessant fumeral i capellet que destaquen en la teulada. També destaquen les finestres amb festejadors. Presenta un rellotge de sol a la façana i un altre en un lateral. A la dreta hi ha l'habitatge dels masovers i una gran llar de foc.

Història

Antigament rebia el nom de mas "Desmanat sobirà". Hi ha documentació des de l'any 1312, la terra pertanyia al castell de Rubí i al monestir de Sant Cugat. Es conserva un inventari de l'any 1477 amb el contingut de la masia. Diversos propietaris foren batlles de Rubí a partir de l'any 1711 fins al 1815. Aquesta propietat pertanyia a la família Pi de la Serra que a mitjan segle XIX, es traslladà a residir a Terrassa. Juntament amb aquesta hisenda hi ha una propietat de can Riquer, que els Pi de la Serra, adquiriren el segle XVIII. Aquesta heretat es va vendre a uns industrials de Barcelona el 1907