Parlem sobre el TEA

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que es caracteritza per una afectació en la capacitat de comunicació i interacció social, la presència d’un patró de conductes repetitives (interessos restringits, estereotípies, etc.), rigidesa de pensament i una desregulació del perfil sensorial (la manera com processen la informació que capten amb els sentits).

Aquestes característiques poden presentar-se en major o menor grau i afectar de diverses maneres la vida de l'infant, l'adolescent i l'adult, i malgrat que poden canviar amb el temps, persisteixen al llarg de tota la vida. També poden canviar significativament en funció del nivell de llenguatge, la capacitat cognitiva, la presència d’altres condicions de salut, i la influència de l’entorn familiar, educatiu i social de la persona. 

El TEA pot estar associat a qualsevol nivell de capacitat intel·lectual i d’aprenentatge i, sovint, es pot associar a una comorbiditat amb altres trastorns com: discapacitat intel·lectual, ansietat, desregulació emocional, peculiaritats en la ingesta alimentària, alteracions del son i conductes desregulades quan no hi ha un context psicoeducatiu comprensiu o bé els seus nivells d’estrès són elevats.

Pel que fa a la seva etiologia, el TEA és un trastorn d'origen multifactorial en el qual intervenen factors genètics, neurobiològics i ambientals. Actualment es coneixen alguns dels mecanismes implicats en aquest trastorn, però no se’n coneixen del tot les causes.

Se sap que l'etiologia genètica és la més sustentada. El TEA és un trastorn en part genètic però complex. Fins al moment es coneix que hi ha més de 100 gens implicats en el seu desenvolupament; igualment,  és possible que sigui el resultat d'una combinació de diversos factors, tant genètics com ambientals, que es configuren en manifestacions molt heterogènies.

Per tant, hi ha diverses hipòtesis: l’existència de causes genètiques, alteracions de la connectivitat cerebral, del sistema immunitari i probablement d’altres sistemes, etc.

El trastorn de l'espectre de l'autisme és una condició molt heterogènia. La presentació i la gravetat de les característiques clíniques són úniques en cada cas. Per això, cal fer un pla individualitzat terapèutic per a cada persona, ja que no hi ha intervencions efectives per a totes elles. Cal tenir en compte també que el suport que necessitarà cada persona variarà al llarg del cicle vital.

Les necessitats varien en cada persona, però de forma global es poden manifestar en:

Dèficits persistents en la comunicació social i la interacció social en diferents contextos, que es manifesten en els següents àmbits (els exemples són il·lustratius, no exhaustius):

• En la reciprocitat social-emocional. Per exemple: limitacions o alteracions en l’alternança de la conversa; interessos, emocions o afectes compartits reduïts; limitacions per iniciar o respondre a les interaccions socials.

• Els comportaments de comunicació no-verbal utilitzats en la interacció social.Per exemple: pobre integració de la comunicació verbal i no-verbal; irregularitats en el contacte ocular i el llenguatge del cos o dèficits en la comprensió i l’ús de gestos; absència d’expressió facial.

• El desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions.Per exemple: dificultats per ajustar el comportament a diferents contextos socials; dificultat per compartir joc simbòlic o fer amics.

Patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, que es manifesten almenys en dues de les formes següents (els exemples són il·lustratius, no exhaustius):

• Moviments motors, ús d’objectes o parla estereotipats o repetitius.

• Insistència en la invariabilitat, adherència inflexible a les rutines, patrons rituals de comportament verbal i no verbal.

• Interessos fixos que són inusuals per la seva intensitat i focalització.

• Hiper o hipoactivitat sensorial o interès inusual per aspectes sensorials de l’entorn.

Sens dubte, si bé encara fa falta més recerca, cal considerar com a possibles pràctiques i tractaments per al TEA les que estan basades en l'evidència científica.

En general, algunes premisses a considerar en la intervenció són:

• Adaptar les característiques de l'entorn.

• Potenciar l'autonomia i la funcionalitat de la persona amb TEA, desenvolupant les seves competències i fomentant les seves fortaleses, amb l'objectiu de promoure la seva inclusió en l'àmbit escolar, laboral, familiar i social

• La interacció social, la regulació emocional i les situacions d’estrès

• La comunicació i el llenguatge

• El joc i la representació mental

• La flexibilitat del pensament i el comportament

• La interpretació de les situacions i el context

• El processament temporal

• Els aspectes sensorials