En el context d’una escola inclusiva, l’element fonamental és la capacitat del centre per respondre a la diversitat, posant el focus en el context i no en les limitacions de l’alumnat. Això implica identificar i eliminar les barreres que dificulten l’accés a l’aprenentatge a molts alumnes (Villaescusa, 2022).
Un dels principis per garantir aquesta inclusió és l’accessibilitat universal, entesa com la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i dispositius per ser comprensibles, utilitzables i practicables per a tothom, amb seguretat, comoditat i de la manera més autònoma possible (Bouzas et al., 2021).
Dins d’aquest marc, distingim diferents tipus d’accessibilitat: arquitectònica, sensorial i cognitiva. L’accessibilitat cognitiva és aquella que permet que totes les persones puguin entendre la informació que els ofereixen els productes, objectes, serveis, dispositius, espais, textos o qualsevol altre element del seu entorn (Leal, 2021).
Aquesta dimensió, tot i ser universal, també és especialment rellevant en el cas de l’alumnat amb trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA), ja que sovint es troben amb barreres de comprensió que dificulten la seva participació i aprenentatge.