Parlem sobre desregulació de la conducta

Les dificultats de regulació del comportament són una manifestació del desenvolupament que afecta a l’autocontrol emocional, l’adaptabilitat, la flexibilitat cognitiva, l’afrontament a l’adversitat,a l'estrès  i a la resolució de problemes, baixa tolerància a la frustració, manca d'interès per les propostes educatives, dificultats en el vincle, etc.

A la guia sobre regulació conductual (Departament d'Educació, 2024) es refereix que les conductes disruptives són senyals que alguna cosa passa; pot ser que darrere d’una conducta disruptiva o violenta hi hagi necessitats no cobertes, elements estressors o una manca d’habilitats (Rosenberg, 2016; Brummer, 2021; Díaz, 2005), o bé una combinació de les tres possibilitats (El petit manual de l’enfocament restauratiu global en l’àmbit educatiu). 

Aquestes conductes reiterades, disruptives i desafiants són l’expressió d’un malestar que l’alumne no pot resoldre per la via del pensament (inflexibilitat). La persistència i la intensitat d’aquestes dificultats generen una limitació significativa en l’aprenentatge, participació social, o posen en risc la seva integritat física o la de la resta. (Emerson, 1995).

L’origen de la desregulació en la conducta és multicausal, divers,  com les condicions personals i contextuals que fan que es mantinguin. Tots els factors actuen de manera recíproca i en interacció. Els alumnes que presenten dificultats en la regulació de la conducta  poden tenir diferents tipus de diagnòstic  clínic o no tenir cap.

Aquest malestar es pot manifestar de diferents formes com:

• en forma d'agressió i violència, desafiament de l'autoritat,

• manca d'interès per les propostes educatives i poca capacitat en relació a l'esforç que representa aprendre,

• baixa tolerància a la frustració

• dificultats en les vinculacions

No obstant, no totes les conductes, per disruptives, inadequades o “anòmales” que siguin, poden ser considerades com a símptomes, indicadors, d’un trastorn de conducta. Aquest doble ús no deixa de plantejar dificultats, ja que potencia la conversió en trastorn a les conductes desregulades que sovint són expressió de malestars vitals, però que no impliquen res de l’ordre de la patologia mental.

L’alumnat amb desregulació de la conducta pot presentar dificultats per gestionar i expressar de manera adequada les emocions, els impulsos i les respostes davant determinades situacions. Això es pot traduir en conductes desafiants, disruptives, d’oposició o, en altres casos, en inhibició i aïllament.

Les seves necessitats de suport educatiu s’orienten a:

1. Creació d’un entorn previsible i segur

   • Estructures clares, rutines estables i normes explícites.

   • Clima d’aula positiu que redueixi la incertesa i l’estrès.

2. Suport en l’autoregulació emocional i conductual

   • Estratègies per identificar i expressar emocions de manera adequada.

   • Recursos de calma i autoregulació (espais de descompressió, tècniques de respiració, etc.).

3. Intervenció educativa personalitzada

   • Adaptació de tasques i ritmes d’aprenentatge.

   • Fraccionament d’activitats i objectius realistes.

4. Acompanyament relacional i social

   • Modelatge de conductes socials positives.

   • Foment de les habilitats de comunicació i resolució de conflictes.

   • Suport en la vinculació amb companys i adults de referència.

5. Coordinació amb la comunitat educativa i la família

   • Pla individualitzat de suport i intervenció.

   • Comunicació fluïda amb la família i serveis externs (si escau).

6. Enfocament preventiu i restauratiu

   • Estratègies per anticipar i prevenir situacions de risc.

   • Pràctiques restauratives per reparar relacions i promoure la convivència.