Parlem sobre Salut Mental
Parlem sobre Salut Mental
Els trastorns mentals en infants i adolescents engloben una sèrie de condicions que afecten el seu benestar emocional, cognitiu i comportamental. Aquests trastorns poden interferir significativament en el seu desenvolupament, aprenentatge i interaccions socials. Entre els més comuns es troben els trastorns d'ansietat, la depressió, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), els trastorns de la conducta alimentària i els trastorns obsessiu- compulsius, entre d'altres.
La simptomatologia pot variar en intensitat i manifestació segons l’edat, la personalitat i l’entorn de cada infant o adolescent. Els factors de risc que poden contribuir al desenvolupament d’aquests trastorns inclouen predisposicions genètiques, situacions d’estrès prolongat, experiències traumàtiques, problemes familiars i dificultats en l'entorn escolar o social.
És fonamental entendre que aquests trastorns no són deguts a la manca de voluntat o capacitat de l’infant, sinó que són resultat d’alteracions neurobiològiques, emocionals i socials que requereixen d’una intervenció adequada i especialitzada.
La identificació i la intervenció en situacions de risc per a la salut mental han de tractar-se d’una forma esglaonada, organitzant estratègies i utilitzant instruments adequats per a la seva detecció i desplegant intervencions ajustades a les necessitats dels alumnes i de les seves famílies
La detecció precoç és fonamental per garantir que les intervencions educatives i terapèutiques esdevinguin eficaces i duradores.
La intensitat i diversitat d’actuacions educatives i terapèutiques han d’ajustar-se i personalitzar-se a les necessitats de cada alumne amb l’objectiu d’estructurar una intervenció integral i sistèmica.
Les mesures universals del sistema educatiu de promoció de la salut mental i prevenció del trastorn mental i de la conducta han d’adoptar una visió comprensiva del benestar emocional i social dels alumnes.
Els infants i adolescents amb trastorns mentals presenten necessitats específiques per garantir el seu desenvolupament òptim i la seva inclusió educativa. Algunes de les necessitats més comunes són:
Suport emocional i psicoeducatiu: Fomentar un entorn de seguretat i confiança on puguin expressar les seves emocions i preocupacions sense por a ser jutjats.
Adaptació del ritme d’aprenentatge: Pot ser necessari ajustar les tasques escolars per adaptar-les a les seves capacitats i habilitats.
Estratègies de regulació emocional: Introduir tècniques i estratègies per a la resolució de conflictes i la gestió de les seves emocions, situacions d’estrès, d’angoixa, per ajudar-los a enfrontar-s’hi de manera adequada i saludable.
Foment de les habilitats socials: Proporcionar oportunitats estructurades per desenvolupar la seva interacció social i millorar l’autoestima i l’autoimatge.
Coordinació en xarxa: Treball conjunt amb psicòlegs, psiquiatres i altres especialistes per garantir un suport integral adaptat a les necessitats individuals.
Flexibilitat i comprensió per part del professorat: Adaptar les expectatives i les estratègies educatives a les dificultats específiques de cada alumne, evitant la sobrecàrrega i facilitant moments de descans si cal.
Planificació d’espais de calma: Disposar de zones dins l’escola on l’infant pugui relaxar-se i recuperar l’equilibri emocional quan se senti sobrepassat.
Tenint en compte aquestes necessitats, és essencial que l'entorn educatiu treballi en la creació d'un clima d'acceptació i suport, fomentant el benestar emocional i acadèmic d’aquests infants i adolescents.