De vila a ciutat: els barris de Montcada i Reixac

El fenomen de l'estiueig -final del s. XIX i principi del XX-  i la industrialització -s'inicia al 1917- van suposar una forta empenta per a la transformació urbana i la conseqüent explosió demogràfica -amb les diferents onades migratòries- del municipi. 

El binomi industrialització–immigració,  comporta per a Montcada i Reixac un fort creixement a la dècada de 1920, passant de 2.800 a 6.900 habitants i dels 8.656 habitants que tenia a l'any 1950 als 22.462 habitants de l'any 1970. 

El creixement demogràfic i urbanístic sofert per Montcada i Reixac ha fet necessària una divisió del territori en barris.

Això, però, és motiu de discussió i reflexió pel que fa a la quantitat de barris, el seu nom o toponímia i els seus límits.

Dels quatre nuclis històrics, Mas Rampinyo, Can Sant Joan, Terra Nostra i Montcada Centre, es passa en les últimes dècades del segle XX a una realitat de deu nuclis de població.  La població experimenta un nou augment arribant a 26.303 habitants el 1984,

Així doncs Mas Rampinyo, Can Sant Joan (Bifurcació), Terra Nostra (Sta. Maria) , Montcada Centre, La Ribera, Mas Duran, Can Pomada, Reixac-Vallençana, Font Pudenta, Can Cuiàs, Carrerada (Montcada Nova) i Pla d'en Coll fan possible una ciutat: Montcada i Reixac.

El padró municipal d'1 de gener de 2024 xifra la població de Montcada en 37.327 habitants.

El municipi té, a més, un enclavament de 0,5 km2 d’extensió anomenat l’Estany de Gallecs, situat entre els termes de Mollet i Palau-solità i Plegamans,

També té el Bosc d'en Vilaró, urbanització que es va començar a construir la dècada del 1960, a  l'àrea de la Vallençana en la serralada de Marina.

Malgrat ser necessàries les infraestructures  -fèrries i viàries- i els rius que travessen el municipi suposen una barrera urbanística  que fragmenten els barris del municipi, creant discontinuïtats i pèrdua de connexió entre els diferents àmbits.