Altres vies de comunicació: carreteres i autopistes

Només cal mirar un mapa per adonar-nos que Montcada i Reixac està situat en un dels punts estratègics de Catalunya: és el corredor natural obert pel riu Besós –entre el Turó de Montcada i la serralada Litoral– , que comunica el Vallès i una bona part de la Catalunya interior amb Barcelona.

Aquesta situació ha condicionat el pas per Montcada i Reixac d’importants estructures de comunicació.

Montcada ha estat ja des del romans una cruïlla de vies de comunicació a l'estar entre un tram del traçat interior de la Via Augusta -calçada que unia els Pirineus amb Cadis- i la carretera de Ribes.  

El primer era el tram de la Via Semproniana entre Barcino, Martorell, Arragonem -Arraona, Sabadell- i Semproniana -Granollers- que vorejava el nostre municipi. El trajecte era més llarg.

El segon recorregut era la sortida històrica de Barcelona, més curt que l'anterior, per la que seria després carretera de Ribes, N-152 i ara C-17, avançava en direcció a Montcada i Reixac seguint el recorregut  d´aquesta carretera, travessava el nucli històric del nostre municipi i seguia en direcció NE cap a Montmeló, passant per Mollet del Vallès per enllaçar amb Granollers.

A l’època moderna, l’aparició i l’augment de vehicles, obliguen a construir noves estructures com autopistes, autovies i noves carreteres. 

Pel municipi passen, a banda de les tres línies de ferrocarril, les autopistes C-33, que s’uneix a la AP-7 vora Montmeló, i la C-58 en direcció Terrassa. Paral·lela a la primera passa la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, i a la segona la N-150, cap a Terrassa. La carretera local entre Santa Coloma de Gramenet i la Roca del Vallès recorre el terme a l’esquerra del Besòs.