Aqüeducte romà de Montcada a Barcelona

El Turó de Montcada, per la posició estratègica entre el Barcelonès i el Vallès, va estar habitat des de l’antiguitat.

No és difícil deslligar el Turó de Montcada de tres aspectes fonamentals per a la Barcino romana. Des

d’allà controlaria  l’aigua, el comerç que utilitzava la via de comunicació que passava al peu del Turó i la seva defensa, aspectes claus per a  la vida de la ciutat.

Des de l’època dels romans, l’aigua s’ha conduït a la ciutat mitjançant canalitzacions per tenir-la més a l’abast. Els habitants de la colònia de Barcino van construir  a principis del segle I dC un aqüeducte per portar l’aigua del Besòs,  captada a la mateixa mina de Montcada que serà l'origen del Rec Comtal.

L'aigua de Montcada i Reixac i concretament l'aigua procedent del riu  Besós va ser durant molts segles la protagonista al seu pas fins la ciutat de Barcelona. Aigua imprescindible per a persones, pel rec dels horts, per moure molins o  anys més tard per la indústria. 

Pel que fa a la via de comunicació sabem que es tractava d’un ramal de la via Augusta, anomenat via Semproniana, que des de Barcino es dirigia al Vallès per l’actual Montcada i resseguia les actuals carretera C-17 i l’autopista C-33, arribant fins a Semproniana, territori de l’actual Granollers.