El Rec Comtal és una sèquia oberta construït en temps del comte Mir, a mitjans del segle X. Barcelona té un carrer en honor al seu promotor, el carrer de Regomir, el Reg d'en Mir. A l’inici era de caràcter reial i abastia els 13 molins que hi havia abans d’arribar a Barcelona. També servia com a límit: a banda de mar hi havia horts; i a banda de muntanya, vinyes.
El Rec Comtal s’iniciava en una resclosa que desviava les aigües superficials del Besòs i continuava pels termes municipals de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, entrava a la ciutat de Barcelona a prop de la porta Nova i desaiguava al mar entre l’actual estació de França i la Ciutadella.
Durant un mil·lenni va ser una artèria vital a Barcelona i s’utilitzava per regar, i moure molins fariners, drapers i paperers. El seu traçat seguia parcialment l'aqüeducte romà, tot i que més sinuós per poder arribar a tots els camps i molins que hi havia en el trajecte.
Al llarg dels seus gairebé 12 km de recorregut la Sèquia Comtal fomentà la concentració de d'oficis relacionats amb l'ús de l'aigua. El seu rastre encara es deixa veure als noms dels carrers del barri de Sant Pere (Carders, Assaonadors, Flassaders, etc.) i avui dia el seu traçat es pot veure al jaciment del Born Centre Cultural.
L’any 1776 és decidí construir la mina de Montcada, ja que el cabal del rec depenia exclusivament de l’aigua superficial del Besòs, el qual era escassa. Es construïren unes galeries d’un total de 2.350 m, sota el riu Besòs i el Ripoll, que per filtració capten l’aigua de l’aqüífer. Les obres s’iniciaren el 1778 i s’acabaren el 1786. A sobre del Reixagó, trobem la Casa de la Mina, on vivia el guarda que la controlava.
S'amplià la mina per destinar-ne una part a l’abastament urbà i aigua per beure. El 1826 s’inaugurà la mina Baixa de Montcada, per fer arribar l'aigua a les fonts de Barcelona, que recollia un terç de l’aigua de la mina pel conducte de la dreta del Reixagó. El 1965 es va suprimir definitivament el subministrament d'aigua del rec Comtal perquè havia perdut qualitat.
A partir del segle XI el Rec permet disposar de la força hidràulica necessària per a la construcció de molins fariners i drapers; proveir als artesans tintorers i els adobadors de pells de la ciutat i per regar i incrementar els conreus. No era aigua per beure.
Conjunt Rec Comtal, Reixagó (Casa de la Mina) i la boca de la mina cap els anys 1920.
Avui dia el conjunt, dins d'ell el Casal de Gent Gran Casa de la Mina, és un equipament públic integrat en el Parc de les Aigües