Els molins

Els molins fariners van esdevenir els primers en

fer aparició a les comunitats pageses. A mesura que la societat avançava cap a una etapa preindustrial, els molins drapers i paperers van prendre una rellevància creixent. 

La disponibilitat d’aigua a dojo era clau per al progrés de les poblacions, per al regadiu dels camps de conreu i com força motriu dels molins des de l’Edat Mitjana, els quals es concentraven a la vora dels corrents d’aigua.

A Montcada i Reixac i al pla de Barcelona, el Rec Comtal va impulsar l’aparició de molins paperers durant l’Edat Mitjana i Moderna 

La producció de paper juntament amb el sector tèxtil, el del ferro i l’aiguardent van contribuir decisivament al creixement econòmic de Catalunya al segle XVIII. 

Per l'abundància d'aigua neta i un ambient relativament sec, Montcada i Reixac va acollir una sèrie de molins paperers que, a partir de draps vells de lli, cànem o cotó, triturats amb unes enormes maces de fusta, generaven la pasta necessària per fabricar fulls de paper. 

Els molins que van arribar al segle XX van ser el molí d'en Bisbe, a tocar de la desapareguda fàbrica nova d'Aismalibar i el Ripoll; el molí d'en Coll, a tocar de l'actual plaça Espanya; i el molí d'en Rata, a tocar dels carrers Elionor i Pasqual.

Alguns d'aquests antics molins donen nom als polígons industrials que té Montcada i Reixac.

En un molí paperer s’hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa, la primera planta, i el pis o pisos superiors (coneguts com a mirador).

La manipulació del drap i del paper es feia a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l’aigua es duien a terme al soterrani.  Originàriament la primera planta era la residència, on vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d’obra especialitzada i les seves famílies.

El mirador tenia multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, l’interior del mirador no tenia divisions per facilitar la circulació de l’aire, ja que la seva funció era l’assecament del paper penjat als estenedors.