El conreu de la vinya a Montcada i Reixac es remunta al segle X i es concentrava a la plana del Besòs i Albinyana.
Al llarg del segle XI, la proximitat de Montcada a Barcelona, el monestir de Sant Cugat o el mercat del pla de Matabous -grans centres consumidors de vi-, provocà un augment de parcel·les dedicades a aquest conreu
Als segles XVI i XVII, la ubicació de Montcada en el Camí Ral de Barcelona a França fa proliferar fondes i hostals, molts dels quals tenien els seus propis cellers.
A mitjan segle XVIII, els amos dels grans masos aposten per l’explotació vitícola, arrendant parcel·les de terra als pagesos.
Al segle XIX, les terrasses de vinya ja enfilaven les muntanyes de la serralada de Marina i del Turó de Montcada, ocupant el 40% de la superfície cultivada
L’arribada de la fil·loxera, a finals del segle XIX, provocarà la ruïna econòmica de moltes famílies pageses i l’abandonament del conreu extensiu.
La família Dulcet collint raïm a Cal Sant, Mas Rampinyo (principis segle XX)
Bótes per emmagatzemar el vi que es posaven al celler