04/02/2026

Aquest quart dia l’hem començat observant una activitat d’alumnat mixt de l’escola anomenada Històries socials. Es tracta de l’escenificació d’una situació domèstica o de la vida quotidiana, que primer és representada per les mestres i posteriorment imitada per l’alumnat amb l’objectiu d’interioritzar diferents interaccions socials. A banda d’això, aquesta activitat permet treballar altres aspectes importants, com ara el temps d’espera o la tolerància a determinats sons, als quals inicialment alguns alumnes mostraven una major sensibilitat. Un cop finalitzada l’escenificació, l’alumnat ha representat l’escena treballada en paper.

A continuació, hem pogut observar un exemple de taller de cuina en què elaboraven mini donuts. L’activitat és molt similar a la que es duu a terme a la nostra escola: es presenten els ingredients i els estris necessaris i es van marcant els passos a seguir de manera estructurada.

Posteriorment, hem assistit a una activitat que ens ha sorprès molt positivament, anomenada Stop, Think, Go. Aquesta proposta treballa l’actitud de l’alumnat a través de la metàfora de les llums del semàfor. Ens ha semblat especialment interessant perquè es realitza gairebé cada dia i en diferents formats: activitats a la pantalla digital, amb pictogrames i mitjançant fitxes. L’objectiu és diferenciar les actituds correctes d’aquelles que no són admissibles. Sens dubte, reflexionarem sobre com adaptar i implementar aquesta proposta al nostre centre.

Després d’aquests tres dies d’observació, també volem destacar el constant reforç positiu que reben els infants, ja sigui de manera verbal, mitjançant petits premis o a través del contacte físic (abraçades, xocar les mans, etc.). Aquest enfocament contribueix a crear un clima emocional segur i motivador.

Finalment, hem pogut observar una sessió d’Educació Física en què, en un període de temps relativament curt, s’han dut a terme moltes activitats diferents. Des de circuits d’obstacles i exercicis d’equilibri, fins a activitats de classificació de materials. També s’han realitzat exercicis amb atenció personalitzada, en què dos adults atenien un sol alumne mentre la resta del grup disposava d’activitats lliures. Aquesta organització ens ha semblat molt funcional i adaptable a diferents necessitats.