Embedded Files
Al cobert, on hi havia hagut la pallissa i on encara hi ha el pou i el safareig hi ha eines penjades. Algunes s'estan fent malbé, però voldria preservar-ne la imatge, el nom i els seus usos.
Al cobert, on hi havia hagut la pallissa i on encara hi ha el pou i el safareig hi ha eines penjades. Algunes s'estan fent malbé, però voldria preservar-ne la imatge, el nom i els seus usos.
la curria
la curria
La tenien al carrer de Figarich, penjada a la finestra del terrat. Hi anava una corda i un ganxo.
Per cavar. A l'anella del mig s'hi lligava el ganxo de la cavadora o per llaurar amb un “barbant” a les anelles del costat hi anaven els tirants de l'animal.
un volant per a segar
un volant per a segar
La fulla és gran i el mànec curt
espadador
espadador
Així arribaven a les branques de més amunt i per treure esbarzers.
Té el mànec llarg
Ganxo
Ganxo
per arrencar la palla dels pallers
Un palot
Un palot
El palot servia per a plantar mongetes, patates. Tenim la pala a la mà, fas una mica de forat amb el palot. Com que tens les llavors a la mà fas pressió endavant i hi tires les llavors. Amb el peu aplanes una mica la terra.
garbell
garbell
Per separar el gra de la palla
Aquesta és l'agulla del jou.
Aquesta és l'agulla del jou.
Un cop hem passat el cap de la vaca pel jou posem l'agulla per tal que no se separi.
Un cop hem passat el cap de la vaca pel jou posem l'agulla per tal que no se separi.
Aquest JOU està posat de cap per avall!
Destrals
Destrals
n'hi ha per escardar llenya, per tallar..... tenien mànecs diferents, alguns mànecs eren per anar a dues mans
el ganxo del foc.
Calamastres
Calamastres
del foc, per a penjar la perola, l'olla
les lleves
les lleves
per a penjar l'olla al foc
trespeus
trespeus
per a recolzar-hi la "paiella"
pala
pala
és una aixada transformada en pala. Deu tenir uns 50 anys ara (2021)
una cassa
una cassa
per a repartir collir els fems. Hi poseu un mànec ben llarg (1,5 m) i podeu tirar els "purins" a cada col.....
per portar.els fems a l'hort els poseu a una semal
semal
semal
això és una semal o portadora. hi caben 60 litres
Moltes dones del poble (havien de ser dues) que portaven la semal . Elles mateixes portaven els pals de fusta que se'l feien elles. L'avi recorda que portaven una cinta que es carregaven als muscles així no feien tanta for
a can Ribes hi ha una bota per on feien degotar els fems a dins de la semal i de la semal al camp. Per repartir-los feien servir la cassa.
la imatge és treta de Can caciques
aixadell
aixadell
va anb un mànec llarg per a cavar el blat.
Per a netejar les males herbes del blat (herbejar) . Hi havia dones que es llogaven.
Si un camp (de naps) estava plantat molt espès s'havia d'aclarir,
escombra de bruc
escombra de bruc
la fanga
la fanga
Com per llaurat, per regirar la terra. Fangar.
Quan l'has enfonsat amb el peu has de treure tota la terra i la poses al costat
mall
mall
per a esquerdar pedres , a casa es feia servir per a esquerdar la llenya.
Aquest és el "cercle" de la roda del carro
Aquest és el "cercle" de la roda del carro
hi falten el botó, els "raigs", ...... La tenim a la paret. Al costat n'hi ha una altra en tapada per l'heura.
l'estesa de les eines..
Són les potes amb el pedal i la roda i la politja que encara fan moure la màquina de cosir.
el martell i l'enclusa
el martell i l'enclusa
Les dalles no són d'acer, són ferro per això anaven amb el martell i l'enclusa.
Per acabar de llimar portaven un esclop amb aigua i les moles.
mireu aquesta informació: http://dorcajordi.blogspot.com/2011/02/el-segador-de-sora.html
La dalla
La dalla
Hi tallaven la palla, el menjar del bestiar. Hi havia gent que es llogava per a segar camps.
manegar
manegar
Aquí l'avi ens ensenya a manegar (posar e mànec ) a l'aixadell. El mànec té un tall a dalt per on hi posarem una colla per a "collar". Si apreta per a cada costat ja no es podrà desmanegar.
el forat de l'eina es diu "uiera" que té forma d'ull.
vocabulari:
mànec
uiera
colla
"magaica" o magalla
"magaica" o magalla
És l'eina que té dos caps . per un costat et serveix per pantar planters, cols, enciams, tomateres bròquils.... tot el que ja tenia arrel.
i per l'altre costat tallava (com un magall) i servia per a escotxillar els avellaners
aixada
aixada
l'altra eina és una aixada petita, com un aixadell.
escotxillar avellaners.
escotxillar avellaners.
Tallar els "tanys" dels avellaners,
https://santjust.org/centredestudis/ec2miner03-0060b.html
en aquesta imatge es veu una arpelles
DALL
DALL
per espadar, tallar bardisses per dallar. només talla per davant.
dall/ tallant d'esporgar
dall/ tallant d'esporgar
L'avi ha tallat amb la radial un dall amb un tallant per a esporgar
aquí l'avi està passant la corda per .................................. Fa una baga a la forma de fusta que té a la mà i ja no es desfà.
tallant o podall
tallant o podall
servia per tallar llenya, bardissa, per fer la punta de les canyes de nasprar* fesols, tomaqueres.....
rasclet
rasclet
les cordilles
les cordilles
Per anar ben recte quan planteu el blat de moro. Us poseu el cistell a la cintura, agafeu el palot i apa, a plantar.
fan 100 metres!!
El que s'anomena "piano" és una corda teixida que anava molt bé. No eren prou llargs i s'allargaven teixint-los entre ells. L'avi ens ha ensenyat com pots teixir la corda per allargar-la.
massa
massa
per esquerdar llenya per a poder-la carregar al carro.
forques
forques
la que és tota de fusta servia per a batre, per a remenar la palla. Li falta "el ninot" al mig.
l'altra que és d'acer servia més per a remenar "porqueria", menjar sec, per carregar el carro.
aixadell
fogó
fogó
A les cuines hi havia dos fogons. Sobre la reixa hi posaven el caliu o carbó i a sota sovint hi havia un espai buit per on "ventaiaven".
En aquest espai s'hi acumulaven les cendres i s'havia de netejar
xerrac de dues mans
xerrac de dues mans
dues persones van serrant els arbres
barrina o trebinella
barrina o trebinella
sitrells
sitrells
per untar les màquines. Aquests eren per a la màquina de cosir, o la bicicleta.
la romana
la romana
balança romana
balança romana
màquina d'ensulfatar
màquina d'ensulfatar
Page updated
Report abuse