Sempre hi havia una serp penjada a la cort, a casa els avis (ca l'esquerrà de la Cellera, també havia sigut ca l'Eugènia). En aquesta casa del poble i a moltes altres explica l'avi Jordi. Calia tenir-ne per a quan en necessitessin.
Per a les vaques se'n feia la preparació que dona nom a aquest recull de remeis: el brou de pa.
Per als porcs, també es necessitava, curava la malaltia anomenada «mal vermell».
EL FIBLÓ de la serp i els infants: De les serps també se n'utilitzava el fibló i la llengua. Es feia una bosseta i s'hi posaven aquestes dues parts de l'animal. Servia per apaivagar el mal de les dents en els nens i nenes petits. N'han dut tota la família nascuda abans dels anys seixanta.
Les serps fan dormir. Expliquen que l'avi li va venir molta son, i es va estirar. El gos no parava de bordar. Ell enfadat s'aixeca, mata la serp. El gos ja no borda més i a ell li ha passat la son.
En Jordi, el fill, explica —ambientada a la Cellera— aquella llegenda tan estesa en tot el territori: Una serp fa adormir una mare que alleta un infant. Mentre la mare dorm, la serp li xucla la llet i el fill es queda tranquil a la falda de la mare, xumant la cua de la serp, és clar, sense aconseguir apaivagar la gana.
Per fer les bigues de les cases, també calia ser molt curosos i tallar el tronc quan la lluna era més favorable. Si es feia bé podien durar molts i molts anys.
NO LLENÇAVEN l'oli dels bunyols, amb aquest oli i les baies de la xàrria es feia un remei que desinfectava les ferides. Es tornava a fer bullir l'oli amb les baies.
Amb el Rodós se'n feien fems: Netejaven el femer i hi tiraven “roldossos”, i es “feien” més fems.
Pa amb vinagre: una torrada amb vinagre als peus feia baixar la febre
Per a treure els cucs, posem una cullera amb sucre i una mica d'aigua i ens ho prenem
l'àvia mastegava brots de vímet o de presseguer
poseu el cuc (un cop és fora del ventre) a la panxa, quan sigui ben socarrimat us el torneu a menjar.