TEMES PER A LA REFLEXIÓ SORGITS EN EL MARC DEL GRUP DE TREBALL

En el Grup de Treball i al llarg de les diferents sessions han anat sortint temes que s'han pogut valorar des d'una perspectiva inicial, per després anar reflexionant a partir de la pràctica de cada docent i a través del tipus de propostes que aquest pugui dissenyar.

Qüestionaments que han anat apareixent al llarg de les sessions i a partir de les activitats de tallers de sensibilització artterapèutica transcorregudes dins del curs de grup de treball. A partir del fer de cadascú i de les experiències pròpies sorgeix l'empatització amb el fer del alumnes, amb les seves dificultats i condicionaments.

Qüestionaments alhora de dissenyar les propostes:

COM FER LA PROPOSTA?

Com fer per crear un ambient propici a l’aula i on la nostra presència la puguem fer notòria i ajustada?

Com fer per a que passi quelcom? Per a propiciar que puguin passar coses. Tipus de coses que de vegades passen desapercebudes, perquè són molt curtes de durada, o perquè semblen insignificants. Però, algunes vegades és a partir d'aquestes coses que ens fan anar a llocs imprevisibles.

El poder estar amb atenció plena. Per exemple, en mig del desordre i el soroll poder mantenir la pausa i la tranquil·litat necessàries per a poder deixar que passi el que va passant.

Potser a partir de les paraules...? de com les expressem...?

Com aconseguir que les paraules siguin vives...? Les paraules ens parlen?

Les nostres paraules: com arriben a l’altre? Com s’interpreten?

Nosaltres interpretem, l'altre interpreta i en mig d'això creiem que sabem què vol l'altre, però... què diu l'altre realment?

Si més no, és interessant poder jugar amb això i deixar que les paraules ens puguin portar a llocs diferents. Algunes propostes poden pensar-se des d'aquesta perspectiva.

I com activar una escolta molt atenta per part del professorat?

Què ens diuen "realment" els alumnes?

Poder-los escoltar des d'aquesta premissa pot ser molt interessant per el professorat.

LA MIRADA QUE CREA

La mirada present, la mirada oberta: Una mirada que escruta, que cerca, una mirada que pensa. Pensar amb els ulls? Com pensar una activitat que pogués partir d'això, per exemple?

Quina mirada hi posem en les coses? La mirada que hi posem nosaltres, com ens fa mirar a l’altre?

Els condicionaments: com treballar una mirada neta de condicionaments?

La curiositat, l’interès, la no interpretació.

Què propicia la no interpretació? D'entrada dóna lloc a l'altre i a les seves coses. Quan l'altre té un lloc, el fa servir.

FER SENSE PENSAR

Com possibilitar l’aparició de la sorpresa? Poder pensar propostes des d'aquí.

Quan apareix la sorpresa és una mena de moment màgic. Un moment que impregna. I hi ha parts de nosaltres que queden tocades per aquesta màgia. Si propiciem la continuació... passen coses.

Possibilitar l’experimentació, el a veure què passa si... el poder continuar amb això, sigui com sigui i amb el que sigui. Poder cercar l'imprevisible.

Atrevir-nos, doncs, a escoltar diferent. Potser des d’altres llocs?

I per exemple: Com escoltar diferent allò propi? És meu o de l’altre? Plantejar-nos qüestionaments diversos en aquest sentit.

ATENDRE ALLÒ EMOCIONAL

Poder reconèixer què ens proposen els alumnes i com. Ells proposen des de molts llocs i nosaltres, de vegades, no ens troben amb la suficient presència per atendre'ls. Atendre la nostre presència per a que pugui atendre allò que va passant.

Poder tenir present que de vegades sembla que no passi res. Però què hi ha realment en aquest res? Resulta que no ho semblava d'entrada però... una cop mirat amb atenció resulta que estava ple de coses observables.

Poder parar atenció i veure què i com passa.

I prendre distància per actuar... o no. De vegades la millor acció és la no acció.

Poder pensar en com elaborar les resistències dels alumnes.

Poder pensar en com elaborar les pròpies resistències.

Un no, per exemple, per part d'un alumne. Com és el seu no?

I poder adonar-nos a temps, ja que el no pot ser actuat per part de l'alumne de diverses maneres, què ens diu realment?

PODER ESTAR AMB EL NO SÉ QUÈ HAIG DE FER

En aquest grup de treball, s'ha pogut constatar que en molts moments inicials apareixia aquesta experiència: el sentir un no saber del que s'està demanant o proposant. Quants cops els nostre alumnat pot sentir-se així? i com ho atenem?

Què m’estan demanant? I... escoltar-se aquest no sé.

El poder empatitzar amb les pautes tant marcades amb que marquem els alumnes. Però, en sortir de les pautes marcades, què passa? Potser és que nosaltres també esperen pautes marcades? Però com ens posicionem davant les no pautes?

Els nostres posicionaments els transmetem a l'alumnat des de llocs diversos i d'aquesta manera també, els col·loca a ells en llocs diversos.

QUÈ EM POSSIBILITA?

Sentir-me tranquil·la i distesa a l’aula? Com s'aconsegueix?

Qui, com i on sóc a classe?

I... com són les meves resistències? o les meves defenses?

QUÈ HI HA EN EL NO ACABAR DE POSAR-SE A FER?

En el grup de treball ha passat sovint. Hi havia tasques a fer i no han acabat d'arribar a fer-se en el dia que s'esperaven. Poder posar-nos davant d'aquests qüestionaments: Realment, què passa quan una cosa no se li acaba de trobar el moment per atendre-la?

I què hi ha en el no acabar-se de posar a fer quelcom per part de l’alumnat?

El no poder acabar de trobar el moment?

Dedicar-hi un temps, per curt que sigui, tan sols uns minuts...

El benefici del poder-se aturar. Aturar-se i trobar-nos i deixar que sorgeixin coses. El meu moment: Estic per mi.

PARAR PER A INTEGRAR

Aquest és un moment important: Un moment de trobada amb cadascú per a poder fer.

En les propostes portades a l'aula, en molts moments s'ha pogut constatar la concentració que s'ha generat per part dels alumnes. Observar-los i veure que realment en aquell moments estaven fent una cosa que tenia a veure amb ells o elles. Que els tocava d'aprop, ja que hi dedicaven con - centració i en aquell moment concret els pertanyia a cadascú d'ells.

Amb la proposta d'utilitzar materials per fer i veure què va sorgint. el primer que ha de poder passar és tenir el moment per fer-ho. Quan aquest poder es possibilita sempre passen coses. Sempre apareixen unes o altres produccions des de les quals continuar, per exemple.